 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTULO VI: EL OCIO A LO LARGO DEL TIEMPO
5.- EL TRINQUETE
Un altre lloc d'oci i d'esplai, exclusivament per als homes, era el trinquet. Hui va qui vol, siguen homes o dones, malgrat que continua sent una afició majoritàriament masculina.
El trinquet és el lloc on es juga o practica la pilota valenciana, i és el primer esport competitiu que va tenir Bétera.
Primerament es practicava al carrer però més tard, pels voltants de la primera dècada d'aquest segle, es va construir el trinquet actual, situat al carrer del Trinquet. Segons diuen els entesos, té una orientació equivocada doncs els jugadors estan de cara al sol, igual que el de Moncofa (Castelló).
Era, i encara és, l'afició de molts xics joves, i d'homes ja fets i majors; tots fan de jurat, donant faltes i bones quan els jugadors demanen l'error en alguna jugada dubtosa. Així i tot, el seu atractiu principal són les travesses. Pensem que quan els diners es mesclen amb l'esport la puresa d'aquest disminueix, donat que es posa pel mig la picardia.
Pel trinquet de Bétera han passat les millors figures esportives de la pilota valenciana; a més a més, en l'actualitat segueixen (sobretot en festes) acudint els més anomenats i famosos jugadors. Quan es desenvolupa una partida important, el trinquet s'ompli de gom a gom d'aficionats de Bétera i dels pobles del voltant. També acudeixen nombrosos seguidors d'aquests pilotaris amb l'ànim predisposat a fer bones travesses.
El trinquet és un recinte rectangular format per la pista i quatre parets que fan joc. Pegada a una de les parets laterals hi ha una escalinata de quatre trams. Les parets dels extrems tenen lloc per al públic. Al costat de l'escalinata hi ha un quadre d'un màxim de 2m de costat, el dau, necessari per a la modalitat d'escala, a l'extrem contrari o frontó hi ha un rectangle de 4 per 5 d'ample on es troba la muralla, necessària per la modalitat de rebot; una altra modalitat és el raspall.
Segons la forma de jugar la pilota, sempre amb la mà, hi haurà la volea, el sobaquillo o bragueta (o butxaca), la palma, el bot de braç, el carxot i el rebot.
Per a comptar el joc hi ha les següents denominacions: quinze, trenta, val i tanto o joc. Per a aconseguir el tant o joc cal obtenir almenys dos quinzes d'avantatge. Els tants o jocs augmenten de cinc en cinc i les partides solen ser a dotze jocs o seixanta tantos.
Els jugadors, segons el lloc que ocupen, s'anomenen: escaleter o resto, mitger i feridor o punter.
La pilota s'anomena de vaqueta, perquè es confecciona amb la pell del tos del bou, cosida en vuit triangles que formen l'esfera. La pell té un grossor de 8 mm, que després d'assaonar es redueix a 3mm, i es cus a mà deixant un forat per a introduir la borra de llana. El diàmetre és de 44 mm i pesa de 33 a 45 gr.
Alguns articles de les ordenances de l'any 1881 ens poden donar a entendre la qualitat de la diversió o les activitats en temps d'esplai.
"Art. 29.- Sota la multa de una o dos pessetes, queda prohibit el joc de xapes, dins o fora de la població; l'Autoritat o els seus agents que sorprengueren un joc d'aquesta classe s'incautaran i arreplegaran les travesses, que hi hagueren, quantitats que seran entregades als pobres de la població com a almoina".
"Art. 42.- Queda prohibit sota la multa de una a quinze pesetes, si els dies de Setmana Santa caminen els xics pels carrers, donant portades a les portes".
"Art. 46.- Es prohibeix als titiriteros, volantineros, gimnastics, etc, que es paren per a ejecutar els seus ejercicis, jocs i altres en la vía pública, sense traure llicència de l'Autoritat local".
"Art. 47.- Es prohibeix tirar les cartes, dir la bona aventura, interpretar o explicar els somnis i dur animals o feres almenys que estigueren nugats i amb les degudes precaucions per a no causar dany algú".
"Art. 150.- De cap manera es permetrà als xics jugar en les eres mentre hi haja collita, ni en els femers, sota la multa de 5 pessetes i restaurar el dany causat".
Original en Valenciano por Amparo Doménech Palau
Traducción al Español por Antonio Adrián Aguilella