Bétera, un poble per a tots

Ver la página en Español Veure la Pàgina en Valencià
Español Valencià
Portada Presentació Introducció Agraïments Himne de Bétera L'Escut de Bétera Fotos Index      
I II III IV V VI VII VIII IX X XI
Apèndix I Apèndix II Apèndix III Apèndix IV Apèndix V Apèndix VI Bibiliografia        

CAPÍTOL X: ENTITATS DE BÉTERA

3.- COMUNITAT DE REGANTS (el canal)

Placa commemorativa de l'arribada de l'aigua de l'embalssament de Benageber, 1981

La primera Comunitat de Regants, es va constituir l'any 1944, amb l'únic objectiu que Bétera entrara dins del "Plan de Regadios Campo de Liria". Fins l'any 1948 la següent directiva va ser l'encarregada d'aquest projecte i de lluitar per a aconseguir que l'aigua del pantà arribara al nostre terme:

President: Rafael Ramón Campos
Secretari: Carmelo Paulo Bondia
Vocals: José Estellés Arnal
  Vicente Aloy Ricart
  José Paredes Salavert

Aquesta directiva, que no havia perdut l'esperança de poder regar el terme amb l'aigua del Túria, el juny de 1968 va demanar recolzament a Francisco Alufre García, recentment nomenat alcalde, el qual es va posar a treballar i, l'agost de 1969, en una assemblea es va constituir la Comunitat de Regants de Bétera, amb la següent Junta Directiva:

President: Francisco Alufre García
Vice-Presidente: José Canet Cortell
Vocals: Rafael Ramón Campos
  José Paredes Salavert
  José Estellés Arnal
  Vicente Aloy Ricart

El primer projecte d'ampliació de la zona del reg del "Canal Principal del Embalse del Generalísimo, Sector XV" als termes municipals d'Olocau i Bétera, va eixir publicat al BOP núm. 49, el 27 de Febrer de 1973.

En veure que l'aportació d'aigües per al poble era insuficient, el president va considerar que aquest projecte no era l'adecuat i que s'havia de plantejar una modificació, doncs Bétera necessitava arreplegar l'aigua de les hores nocturnes.

Una de les basses del canal

 

A Bétera concorre tot, doncs les necessitats d'aigua són superiors a les disponibilitats del riu Túria, de tal forma que en els projectes s'ha de contemplar l'ús de les aigües del Túria i de l'explotació dels pous. Per a tal cosa, els promotors no obliguen que tots els terratinents del terme participen el la Comunitat de Regants, sinó que es realitze per inscripció i pagament d'una aportació econòmica inicial de forma voluntaria.

Amb la il.lusió de regar amb l'aigua del Túria, la primera aportació va ser masiva, a més, l'aigua del pous cada vegada era més costosa.

  Un tram de la canalització de l'aigua

El pressupost d'execució de les obres va quedar repartit de la següent manera: el 40% el va posar l'Estat, a fons perdut; l'altre 40% el va pagar la Comunitat, a terminis durant 20 anys, i el 20% restant també el va aportar la Comunitat, mentre es desenvolupaven les obres.

Més de 30.000 fanecades de terreny eren les que calia regar, entre les de regadiu i les que es pretenia transformar.

El projecte va deixar les aigües a l'entrada del terme de Bétera, és a dir, en el molló del "Pla Colom", on hi ha una bassa de regulació.

Un projecte distribueix la intal.lació de la canonada per les zones altes de la part dreta i un altre per les zones altes de la part de l'esquerra.

Si el primer projecte era de gran importància per als agricultors, el segon era imprescindible perquè l'aigua aplegara a cada zona; però, amb mires de futur, les canonades es sobredimensionaren perquè pogueren abastar una circulació de 1000 l/s.

El següent objectiu era aconseguir drets, reconeguts jurídicament, per accedir a les aigües de l'embassament de Loriguilla. Aquesta concessió d'aigües públiques es va reivindicar en una sol.licitud a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer el 5 de maig de 1986, a partir del projecte per a la millora del regadiu a la "Zona Regable del Generalíssim Llíria Benaguasil, Sector XV, Subzona IV, Bétera", amb un cabal necessari de 1.593 l/s.

En aquest mateix projecte es contemplava una dotació de 273 l/s per als termes confrontants, que en cas de no ser utilizats, es podrien gastar dins de la subzona IV.

Per poder transportar i distribuir el volum d'aigua assignat calia iniciar les obres d'ampliació: duplicar la canonada subterrània de 9.706 m, que comunica la bassa d'Olocau amb la bassa de regulació de Bétera, i construir dos noves basses al terme de Bétera, la del ramal de l'esquerra amb una capacitat de 25.000 m³ i la del ramal de la dreta amb una capacitat de 26.500 m³. El 25 de maig de 1988 el Ministeri d'Obres Públiques va donar l'aprovació tècnica definitiva al "Projecte de Regulació i Augment de Capacitat del Canal del Generalíssim", i el 6 de desembre de 1988 hi hagué una resolució del Ministeri d'Obres Públiques on s'assumia la licitació de les obres d'aquest projecte.


Original en Valencià per Amparo Doménech Palau

Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella