Bétera, un poble per a tots


Español	Valencià

Portada	Presentació	Introducció	Agraïments	Himne de Bétera	L'Escut de Bétera	Fotos	Index
I	II	III	IV	V	VI	VII	VIII	IX	X	XI
Apèndix I	Apèndix II	Apèndix III	Apèndix IV	Apèndix V	Apèndix VI	Bibiliografia

CAPÍTOL VI: L'OCI AL LLARG DEL TEMPS

3.- EL PARANY DEL TORD I ENVISCAR

A la tardor, des que comença a refrescar el temps fins a l'hivern, els homes de Bétera tenen una altra activitat de divertiment que practiquen en el seu temps d'oci: la caça del tord.

Els tords, que són ocells migratoris, van fugint dels llocs freds, i, en la seua trajectòria en busca de llocs més càlids, passen pel terme de Bétera. És costum caçar-los amb la tradicional "parà" o parany, que rep aquest nom perquè els tords són obligats a posar-se, parar-se, al lloc preparat per a la seua captura mitjançant el reclam d'un tord engabiat. Aquest tord l'espanten amb un mussol i, així, el seu cant és més fort i fa de reclam; també el caçador amb un xiulet adient imita aquest cant, de tal forma que quasi tots els tords que passen volant, en oir el cant, baixen a la "parà". La parada està formada per unes quantes garroferes, podades i arreglades de tal manera que les branques lligades formen un cercle, en els buits s'omplin de perxes, que són bastons amb espart plens de visc per a que els ocells quan es paren es queden amb les ales apegades i, en caure a terra, els caçadors els agafen. Abans, posaven teules en terra per a que els tords s'hi amagaren i, així, fóra més fàcil agafar-los. Al terme de Bétera cada vegada hi ha menys paranys, doncs cada any passen menys ocells; malgrat això, molts tords són morts per les escopetes.

Una altra forma de caçar ocells és utilitzant una xarxa de filats per a capturar-los. Els caçadors feien una basseta que omplien d'aigua i, al voltant, tiraven blat i altres llavors, tot per encebar els pardals.

Abans d'eixir el sol, els caçadors col·locaven els filats en terra, sostinguts amb canyes. En els arbres del voltant es penjaven les gàbies amb ocells de reclam, al costat de la basseta estava la llença, les xarxes es tapaven amb uns grapats de terra i es tiraven les llavors. Els caçadors amagats en canyissos o amb branques, aguaitaven l'arribada dels pardals i, des del seu amagatall, pegaven una forta estirada de la corda que feia botar les canyetes i la xarxa queia damunt dels ocells, que quedaven atrapats. Aquest tipus de cacera ja fa uns anys que està prohibit.

Original en Valencià per Amparo Doménech Palau

Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella