 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL II: DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC GENERAL
6.-EL REI JAUME I
La ciutat de València tenia al seu voltant un circuit d'alqueries i nuclis urbans que formaven un cinturó de seguretat, entre les que destaquen Museros, Montcada, Paterna, Quart, Torrent, Silla, ..., situades entre 6 i 13 quilòmetres de València, amb un sistema defensiu fort, del qual deixen constància les seues torres. També hi havia un tipus mitjà d'alqueries, amb un sistema defensiu menys fort, com podia ser Bofilla, amb torres de 6 metres de costat.
A partir del segle XI s'aprecia, a les zones més properes a la ciutat de València, una organització i una reestructuració del territori d'acord amb les transformacions que exigia el naixement d'una nova taifa independent de Còrdova. Així, al voltant de la capital, sorgien una sèrie de nuclis de població, alqueries, al temps que augmentaven les cases disperses, entre els que destaca Bofilla, Montcada, Museros, i, a reraguarda, Bétera i Nàquera.
Producte del desenvolupament agrícola -que s'intensificà gràcies a l'increment dels recursos hidràulics i del rec - l'abundància d'aigua decidí els musulmans, abans del segle XI, a desenvolupar l'agricultura de regadiu, com és el cas de Bofilla; dins d'aquest procés, la situació política d'aquest moment exigia una major defensa del territori, la qual cosa justifica el naixement de les alqueries fortificades al voltant de la capital.
Jaume I, il·lustre monarca,
quan va realitzar la reconquesta de les terres valencianes,
desenvolupà una estratègia, que ja havia plantejat en una
reunió a Alcanyís quan es va assabentar de la debilitat
musulmana i que no els quedava força militar.
A la ciutat es trobava o es concentrava el poder polític, militar i econòmic musulmà. A finals de l'estiu de l'any 1234, Jaume I va posar en marxa un pla per a rodejar la ciutat de València, realitzant una expedició cap a la frontera sud de la taifa, és a dir, al riu Xúquer.
Va eixir de Borriana, que ja havia conquerit, i amb un miler de persones, per la costa va aplegar fins a Sagunt i Puçol; a continuació prengué el castell del Puig, que abans havia sigut abandonat. Els musulmans van veure que no tenien altra opció que la rendició, doncs l'atac a València es dirigia en primer lloc a devastar la zona nord de la ciutat.
Després de la Pasqua de l'any 1238, el Rei En Jaume I "El conqueridor" va entrar a la vila de Bétera, la qual va oferir voluntàriament la rendició, al mateix temps ho van fer Paterna i Bofilla i, així, aconseguiren un tractament privilegiat.
La rendició de Paterna alegrà molt el rei, per ser un nucli urbà clau, i perquè així dominava un ampli territori i, al mateix temps, era un nou punt de domini de la via fluvial del Túria.
La Crònica relata la rendició de Bétera i Paterna:
"En el Puig acabaven de celebrar Quaresma i la reina passà a Almenara la meitat d'aquest temps, fins a la Pasqua que hi anarem Nos a celebrar amb ella i dur-nos-la després al Puig. Mentre érem allí, al tercer día de la mateixa Pasqua n'arribà un sarraí de Paterna, el qual, secretament, en duia un missatge de la seua aljama comunicat-nos que eren disposats els d'allà a entregar-nos la vila i el castell. Igual missatge rebérem després de Bétera i de Bofilla. A tots contestaren Nos que hi aniríem a la seua trobada i que estigueren preparats a lliurar-nos el castell de seguida que hi arribàssem.
Els anunciàrem també que podien comptar amb Nos, per a que, a més de permetre'ls el lliure exercici de la seua religió i lleis, i otorgar-los les mateixes franqueses que disfrutaven sota els seus, havien d'afavorir-los en tot assenyaladament. Al cap de quatre dies, tot i com havien promés anàrem a Paterna amb cent cavallers i portant la reina en la nostra companyia.
Els sarraïns sortiren a rebre'ns amb gran festa i Nos, en mostra de gratitud, els hi atorgarem exempció de tributs per un bieni, comptant les moltes mals que havien patit. Ens donaren, despres, gràcies a Déu per les bones paraules que els hi diguérem i ens obriren les portes. Entrarem Nos dins i deixant la Reina i deu cavallers, amb el necessari bastiment, anàrem a prendre possesió de Bétera i de Bofilla. Després tornarem al Puig."
Del relat es desprèn que la importància de Bétera i Bofilla, almenys en relació a la de Paterna, no devia ser gran; el relat tracta Bétera con un "apèndix", allò important és Paterna. Aquesta impressió podria confirmar-la el fet que l'altra gran "Crònica" de l'època, la de Ramon Muntaner, no esmente en cap moment la rendició de Bétera, tot i que sí al·ludeix a la de Paterna.
El per què de la rendició, Jaume I avançava victoriós, les forces àrabs, comandades pel rei Zaiyân perdien terreny dia a dia, doncs es lluitava amb poques possibilitats d'èxit, a risc de què les condicions de la rendició foren dures, i si es rendien voluntàriament les condicions imposades pels conqueridors eren més suaus. Per tal motiu, la rendició d'aquestes alqueries, es va produir més d'un any abans de la conquesta de València,
La rendició es pot concloure amb les següents dades: el 1235 Jaume I va prendre les alqueries de Montcada i Museros; el 1237 va realitzar l'ocupació del castell del Puig; el dia 7 d'abril de 1238 els musulmans de Bofilla, Bétera i Paterna li van comunicar a Jaume I la rendició i el dia 11 del mateix mes i any va prendre possessió dels terrenys i dels punts fortificats.
D'aquesta manera, Bétera i Bofilla passaren a mans cristianes sense cap tipus d'acció militar i, per tant, la població no va ser captivada, sinó que va romandre vivint al mateix lloc,amb léjercici lliure de la seua llei i costums y se ´ls va eximir de qualsevol tipus de pagament durants el dos anys següents. Com diu la Crònica de Jaume l .
"... e que els observaríem llur llei e totes les costumes que havien en temps de sarraïns, e que els faríem gran bé... e que els afranquiríem per dos anys per el mal que havien pres..."
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella