 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL II: DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC GENERAL
2.-ELS ROMANS
La intervenció romana a terres valencianes vingué determinada per l'intent de tallar la retirada a les tropes d'Anníbal, el qual havia envaït la península Itàlica en començar la II Guerra Púnica (218 a. de C.). A tal efecte, desembarcaren dos exercits dirigits pels germans Gneu i Publi Escipió, amb la missió de separar l'exèrcit cartaginès de les seues bases d'avituallament. A l'any 215 els dos exèrcits prengueren Sagunt, la qual cosa va suposar el domini efectiu de les terres valencianes.
Podem pensar que els ibers de la regió d'Edetània, acostumats a la presència d'estrangers, no posaren resistència a l'ocupació romana que, fins la fundació de Valentia, l'any 138 a. de C., només tenia caràcter militar. Aquests ibers foren espectadors o forçosos participants de les lluites entre els romans i els cartaginesos, donat que fins a l'època d'August no hi va haver romanització.
Res més sabem al voltant de la conquesta o dominació, sí sabem, en canvi, que Sagunt i Edeta van quedar romanitzades. Bétera, al mig d'aquestes dos poblacions, va quedar integrada dins la civilització romana.
Cal suposar que amb el triomf romà sobre les tribus iberes -Edeta va ser destruïda l'any 76 a. de C. - s'inicià un procés d'aproximació cultural cap a l'invasor, tal com diu E. A. Llobregat: "s'arrimen al sol que més calfa" i així el ibers anaren romanitzant-se culturalment, socialment i idiomàticament. Al principi, la dominació degué ser de tipus colonial. Com que fins a l'època d'August no hi hagué romanització, el procés degué ser llarg i, és de suposar, la resistència dels ibers va ser més forta del que ens podem imaginar.
Què passa amb el poblat iber de Tos Pelat? Evidentment la victòria de Roma sobre les tribus iberes va ser una victòria militar i, per tant, no seria d'estranyar que els habitants del Tos Pelat resultaren esquinçats per la guerra; alguns moririen defensant-se dels romans, bé al Tos Pelat, bé a la pròpia Edeta, i els que quedaren podem suposar que serien utilitzats pels romans, si no com a esclaus almenys com a subordinats. La nova població que en va sorgir seria una barreja d'elements "purs" itàlics (els colons romans) amb elements romanitzats (els descendents dels ibers).
Bétera s'inclou dins d'una ampla zona on s'hi va instal·lar, com a colons, una legió de veterans de l'exèrcit romà, als quals s'atorgava, juntament amb la llicència, el permís per a formar família i un terreny. Tanmateix, a Bétera, no s'hi han localitzat restes romanes "físiques" importants, a penes unes restes de ceràmica a la "Cova de la Llovatera" i a l'anomenada "Séquia del Diable".
Ara bé, és impossible pensar que sota el poble, sota la vila, no s'hi puguen amagar les restes d'algun tipus de poblament, probablement d'una "masia" romana? En opinió de Manuel Campos, al "Pedregal" sembla que existia una vila romana i caldria realitzar un estudi del terreny per demostrar-ho. On sí han aparegut algunes monedes romanes és al poblat de Bofilla.
Sembla que el topònim "Bétera", amb un lleuger retoc ortogràfic, esdevé de la paraula llatina "veteranus" que significa veterans. Abans s'ha parlat que aquesta zona s'inclou dins la zona d'assentament d'una legió de veterans de l'exèrcit romà. Nosaltres sóm la "terra dels veterans" per excel·lència, però suposar que el topònim Bétera esdevé perquè era terra adjudicada a veterans de la legió romana, exclusivament i amb independència que hi existira un poblament, no està molt clar.
Per una altra banda, les troballes als pobles del voltant són prou abundants com per a confirmar que, efectivament, l'assentament romà en aquesta zona fou prou intens. Però per què, precissament, només Bétera és l'únic poble de la zona que conserva el topònim?, per què a través de la dominació àrab s'hi manté el topònim?
Es podria suposar que el poblament romà seria tant important per a mantenir-lo fins acabada la dominació romana; seria lògic pensar que, si els àrabs edificaren la vila de Bétera "de nova planta", és a dir, si els àrabs foren els primers habitants de la zona que actualment forma la vila, li posaren un topònim àrab. Això fa pensar que edificarien la alqueria àrab sobre un antic poblament romà i deixarien el topònim com a testimoni, involuntari, de la presència romana a la zona.
El tipus de poblament que hi havia a l'època romana hauria de ser dispers, una "masia" i no molt més, doncs estava localitzada entre la colònia romana Valentia i el municipi Edeta, però d'això no hi ha testimoni escrit ni físic. També és de suposar que la seua activitat econòmica seria el conreu de la terra i, potser, la caça si atenem que la serralada de Portaceli seria un bosc frondós i ple d'animals.
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella