Bétera, un poble per a tots

Els inicis de l'actual Cooperativa daten de l'any 1878. Els canvis, tant polítics com socials, que anaren produint-se des del 1975, varen afavorir les iniciatives que tenien algunes persones respecte al tema en qüestió. I, entre elles, hem de destacar a Eugenio Pertegaz Martínez i José Alfonso Blay, principals propulsors de la idea, que anaren exposant-la i comentant-la a altres llauradors, tractant d'aconseguir els addictes i partidaris suficients per a poder sol·licitar la creació de la Cooperativa.

També, per aquells dies, Lluis Font de Mora, aleshores President d'UTECO i Joan Ramón Peris, secretari de la Unió de Llauradors i Ramaders, es varen desplaçar a Bétera per a donar una conferència sobre cooperativisme.

A conseqüencia de tot allò i amb caràcter provisional, es va crear una Junta Gestora, presidida per Eugenio Pertegaz Martínez, la qual presentà els Estatuts i tots els requisits adients i necessaris per a que fóra legalitzada la nova Cooperativa.

Finalment arribà el dia tan esperat. Els 35 socis que havien format la Societat, varen ser convocats a Junta General Extraordinaria amb caràcter de Constitució, que tingué lloc el 16 de juny de 1978.

Assistiren 30 socis, als quals, el Sr. Pertegaz, els va llegir l'escrit que els comunicava l'aprovació dels Estatuts per ordre del 4-5-78, quedant inscrita la "Sociedad Cooperativa Agrícola y Caja Rural de Bétera", en el Registre Oficial de Cooperatives del Ministeri, amb el nº 23.718, quedant constituïda legalment la Societat.

En aquell moment, el Sr. Pertegaz, com a President provisional de la Junta, demanà que es procedira a l'elecció de la primera Junta Rectora. La qual, després de la votació, quedà establida de la següent forma:

President:	José Alfonso Blay
Secretari:	Camilo Martínez Martínez
Tresorer:	Emilio Dasí Carsí
Vocal:	Daniel Fuentes Domenech
Vocal:	Juan Martín Campos

El lector haurà pogut observar que el nom que se li donà en un principi, "Sociedad Cooperativa Agrícola y Caja Rural de Bétera", és diferent a l'actual, pero aixó, senzillament, s'ha produït a conseqüència de les modificacions que s'han tingut que anar fent en tal d'adaptar-se a les normes i lleis que han anat apareguent després.

En una d'aquelles reunions que, en aquells moments, tingueren els socis fundadors, estigueren deliberant sobre un punt que el consideraven fonamental per a quan arribara l'hora de posar en funcionament la Cooperativa. El tema en qüestió era el de buscar la persona que deuria fer-se càrrec de la Secció de Crèdit o Caixa Rural, i varen decidir proposar-li tal missió a Francesc Peris i Valls, el qual, aleshores, estava treballant de caixer en la sucursal del Banc de València a Bétera. Proposta que fou acceptada, de manera prou altruista, per la citada persona. Ja que anava a adquirir més responsabilitat, més treball i unes condicions econòmiques un poc inferiors a les que tenia. Pero li agradà molt el projecte pel que podia significar en benefici del poble de Bétera.

També es varen contractar els serveis d'un assessor, concretament a Agustín Romero Civera, un conseller sempre adicte a la Cooperativa.

Des d'aquell moment, els cinc membres de la Junta Rectora, els tres del Consell de Vigilància i Paco Peris, mamprengueren la tasca d'organitzar i preparar la inauguració de les dues seccions que, en un principi, conformaven l'estructura de la Cooperativa. És a dir, el magatzem d'adobs, (guanos, fertilitzants, insecticides, etc) i la Secció de Crèdit o Caixa Rural.

D'entrada, per a posar en marxa el magatzem, es va llogar part del local propietat de Salvador Zaragozá Dasí, situat en el carrer El Cid, però, en vista de l'increment de la demanda de productes, per part dels socis, que tenien els que ells volien i a uns preus més econòmiques, allò quedà xicotet. Situació que es va poder resoldre gràcies a la gentilesa de José Alfonso Blay i Vicent Ricart Dasí, els quals varen cedir, completament debades, els locals que cada un d'ells tenia en el carrer Cervantes, en els que, tot seguit, es va emmagatzemar tot el gènere que ja no tenia cabuda en el local primitiu.

El funcionament d'aquesta Secció comença de la següent manera: el soci que volia adquirir algun producte, avisava la vespra i, el sendemà, a l'hora acordada, un membre de la Rectora o del Consell de Vigilància li facilitava la mercaderia. Més endavant ja començà a obrir-se uns dies determinats de la setmana.

Respecte a la Caixa Rural, que començà la seua funció el dia 11-7-1978, tenia l'oficina en una habitació de la vivenda dels socis José i Plácido Sancho Aloy, al carrer Les Alfàbegues nº 15, que la varen cedir desinteresadament. En un principi obria el dimarts i divendres, de 7 a 9 de la vesprada. Ja en el mes de març de 1979, obria dilluns, dimecres i divendres, de 6 a 9, i uns mesos després tots els dies de dilluns a divendres.

Per a fer-se una idea de la modèstia en que va començar aquella aventura, és curiós mencionar que en la Junta General Extraordinaria celebrada el 28-7-1978, amb assitència de 22 socis, entre altres punts, es va donar compte de les primeres compres que s'havien fet: una màquina d'escriure i una calculadora, per a la inauguració de l'oficina de la Caixa Rural i una cinta transportadora destinada al magatzem, quan ja portava vora un mes funcionant, per la dificultat que representava per als directius un treball tan feixuc com era la descàrrega dels sacs en el seu apilament.

Donant-li un to pompós i, naturalment, humoristic, podriem dir que aquell començament fou un treball d'artesania, ja que, pràcticament, tot es feia a mà.

No havia passat molt de temps quan va sorgir la idea de donar una altra prestació que, també, reportara uns beneficis de cara als socis. Es tractava d'adquirir una reduïda gamma de productes alimentaris, (arrós, creïlles, oli, vi, etc.), i sempre que era possible procedents d´altres cooperatives, de tal manera que els preus resultaven molt interessants.

Es varen crear dos punts de distribució que quedaren situats, respectivament, en els domicilis dels socis José Aloy Zaragozá i José Alfonso Blay, els quals, generosament, no sols posaren les seues cases a disposició de la Cooperativa per a tal fi, sino que s'encarregaven d'atendre els socis. Pràcticament, allò fou el naixement de l'actual Secció d'alimentació.

De la mateixa manera, es a dir, sense ocasionar-li cap despesa a la Societat, es va oferir Emilio Dasí Carsí per a posar en sa casa un dipòsit d'accessoris i peces per a tractors, així com ferramenta i estris agrícoles.

Poc més o menys, açó fou el procés i els inicis de la Cooperativa, la qual, amb l´esplèndida col.laboració de tots aquells que anaven prenint part, prompte donà els seus fruits, presentant uns resultats molt satisfactoris.

Amb tal motiu, en la Junta General celebrada en març de 1979, s'acordà fer les gestions oportunes davant la "Junta de Montes y Señorio Territorial de Bétera", en tal d'adquirir 12 fanecades propietat de l'esmentada entitat, situades en la partida del Camí Lliria i poder construir el magatzem que estava fent falta.

Finalment es va realitzar la compra-venda per 1.500.000,- pesetes, preu que posà l'entitat venedora tenint en compte la finalitat per a la qual anava a destinar-se el terreny. I en la Junta General del 26-1-1980 es varen adjudicar les obres al constructor Arlandis i Bes.

Tambè, en la mateixa Junta, es va acordar que la Rectora buscara un local adient per a instal·lar les oficines de la Caixa Rural. I en la Junta General del 30-3-1980, s'aprovà llogar el local del soci Pascual Ramón Besó, en C/ Les Alfàbegues 13, per considerar era la millor oferta de les que es varen presentar.

En aquest últim local, a mes de les oficines, es va destinar part d'ell a crear una tenda on quedaria concentrada la venda de productes d'alimentació, ampliant el nombre d'articles i la varietat de productes. Tant del magatzem, com de les oficines i la tenda, es feu la inauguració oficial el 20 de desembre de 1980. Si bé el seu funcionament començà a primers del 1981.

Degut a l'augment de socis que succesivament s'ha anat produint, tant la tenda, com les oficines, del carrer Les Alfàbegues, anaven resultant insuficients i fou quan, a finals de 1984 es comprà la casa del carrer Salvador Giner nº 42, per 12.000.000,- de ptes. Passant allí la tenda, on continua actualment.

Allò va permetre quá, a principis de 1988, es pogueren reformar i ampliar les oficines de la Secció de Crèdit, ocupant tot l'espai del local, tal com estan en l'actualitat en el carrer Les Alfàbegues.

Per a fer-se una idea de l'increment de socis, experimentat al llarg dels vint anys d'existència de la Cooperativa, a continuació figuren les dades següents:

Com es pot observar, la resposta social ha sigut constant davant les ofertes que ha anat presentant la Cooperativa i aquesta ha seguit creant innovacions i millores en una expansió útil i fructuosa de cara al soci.

Tant és així que, en la Junta General del 24-10-1981, la Junta Rectora, després de estar ven assessorada i d'haver fet els corresponents estudis sobre el cas, proposà a l'Assemblea la compra de terrenys de "Viguetas Palau", situats en el camí Alcubles. Es tractava d'una propietat de 120 fanecades, (50 d'elles destinades al cultiu de tarongers), amb una nau de 25x180 mts, oficines, báscula per a tractors i camions, un motor de reg i tres transformadors, entre altres coses. I el cost era de 50 milions de pessetes.

I després de debatre el tema i escoltar i aclarir les consultes pertinents, es va passar a la votació que dona el següent resultat:

Amb tal motiu, es realitzà la compra i en Junta General del 8-5-1982 es proposà crear la Secció de Cítrics en una part de la finca adquirida. La votació fou molt similar a l'anterior:

I una volta confeccionat i aprovat el Reglament, així com les Normes de Règim intern i les condicions per a l'ingrés en la Secció, per part dels socis que estaven interessats en formar-la, ja que l´ingrés és voluntari, i naturalment, fetes les instal·lacions adequades de la maquinària i accessoris, no sols per a cobrir les necessitats inicials, sino pensant en poder atendre les futures incorporacions, la Secció de Cítrics començà el seu funcionament en la campanya 1983/1984.

No obstant això, degut a l'augment de socis participants, s'han fet renovacions i ampliacions de maquinària. Sobre açò, és convenient donar a coneixer les següents dades:

En la passada campanya, 1997-1998, varen ser 566 socis en la Secció.

Actualment es pot dir que les taronges i mandarines de Bétera arriben a la majoria de països d'Europa i, fins i tot, últimament s'estan exportant navelines a l'Argentina.

No cal dir que la creació d'aquesta Secció, a més de solucionar els possibles problemes de la venda i el cobro de les collites, ha fet que es queden en Bétera, en cada campanya, uns quants milions de pessetes en concepte de jornals (quadrilles de collidors, tractoristes, personal del magatzem, etc) que abans, solien anar a parar fora.

Secció de citrics

Abans de seguir endavant, hem de comentar que en començar l'any 1988, l'increment en totes les seccions estava produint-se de forma tan ràpida i notòria, que la part que més acusava el creiximent era l'administrativa, a la qual li resultava dificil donar abast a totes les gestions i diligències que tenia que tramitar, d'acord amb els mitjans que en aquells moments es comptava. Amb tal motiu, el Consell Rector decidí contractar una persona amb els estudis i preparació necessària per a poder fer front a totes aquelles obligacions. I, feta la convocatòria, es va seleccionar a Antonio Cantó Martinez-Falero, llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, "Rama Empresa", que fou presentat als socis en la Junta General del 9-4-1988. Ell és l'actual Director de la Cooperativa, que, a més de demostrar, des d'un principi, ser una persona molt competent, sempre ha pres amb molt interés tot alló que puga engrandir i beneficiar la Cooperativa de Bétera.

I arribem a l'última feta expansió per la Cooperativa, que, naturalment, esperem no siga l'última. Es tracta del complex o conjunt anomenat La Vereda.

En els terrenys del Camí Alcubles, ja s'estava venent gasoil A i B i els socis començaren a demanar que s'ampliara aquell servei, posant, també, gasolina. A aquella idea, la Direcció en va afegir una altra que també portava en ment, la qual consistia en concretar, en el Camí Alcubles, les activitats que estaven tenint lloc en el magatzem del Camí Lliria, així com algunes prestacions que estaven fent-se en les oficines de la secció de Crédit. I, ja posats, creant algunes novetats que foren de profit de cara al soci. I tot, tenint en compte que, el punt clau, per a poder portar a terme el projecte, havia de passar per la venda del magatzem del Camí Lliria i el terreny existent al seu voltant.

Aquella proposta es feu en la Junta General Extraordinaria celebrada el 15-10-1994 i després de les diverses intervencions d'alguns dels assistents es passà a la votació. Votació que es va centrar en si es venia o no el magatzem, ja que, com hem dit, era el punt de partida per a continuar el projecte o deixar la cosa com estava. I el resultat fou: vots a favor de la venda 152; vots en contra 7; abstencions 20.

Arran de aquell dia començaren les gestions per a seguir endavant en el idea. Es va vendre el magatzem i el terreny del Camí Lliria per 63.500.000 de ptes. Per concepte de subvencions s'obtingueren 26.000.000 de ptes. I el cost total de tot el que es va fer fou de 146.000.000 de ptes.

En l'actualitat, el complex La Vereda està dotat i ofereix les següents instal·lacions:

Estació de servei: Gasolina super i sense plom. Gasoil A i B, tren de rentat automàtic i rentat a pressió, aspiradors, aire i aigua.

Tenda de subministrament: Fitosanitaris, alimentació, ferramenta i maquinària agrícola, textil agrícola i caça, calçat, reg, electrodomèstics i altres com premsa diaria, productes per a piscines, pintures, etc.

Oficines de serveis: Agència d'assegurances i viatges, assessoria fiscal, laboral i comptable, assessorament juridic.

La facturació feta en aquest conjunt de la Vereda en el passat exercici, del 30-6-1997 al 30-6-1998, ha estat molt prop del 700 milions de pessetes.

I tornant ja el comentari referint-se a la Cooperativa en general, entre els molts aspectes que podrien ressaltar, al menys, en destacarem dos: L'ocupació en els llocs de treball, que, degut a que fluctua en gran manera al llarg de l'any, segons les èpoques i moments, sols per a fer-se una idea, podem dir que d'acord amb la quantitat de persones que han estat treballant durant l'exercici passat (juny del 97-juny del 98), es trau una mitjana de 144 persones al mes. L'altra qüestió és que els recursos propis estan sobre els 800 milions de pessetes.

Ja a finals de 1992, la Conselleria de Treball, de la Generalitat Valenciana, edità un llibre titolat "Gestión Empresarial. El caso de dieciocho cooperativas", un estudi a nivell nacional que abraçava totes les branques i sectors cooperatius. I com a Cooperativa Agrícola, figura la de Bétera.

En aquell llibre, la selecció es feu a partir del concepte "exel-lència empresarial", concepte que engloba els principis d'èmfasi en l'acció, proximitat al client, autonomia i iniciativa, productivitat del capital humà, estructura, organigrama, capacitat de negociació, etc. En definitiva es pretenia valorar el bon funcionament i resultats empresarials.

Alló no deixà de ser un gran premi i molt estimulant per a una Cooperativa que sols portava 14 anys d'existència. En l'actualitat, la situació encara ha millorat molt més.

Finalment, tampoc podem silenciar la seua funció social, com les ajudes a centres culturals i esportius, beques d'estudis, campaments d'estiu per a fills de socis, sorteig anual d'un viatge per a 25 parelles, obsequis per Nadal per a majors i menuts, celebració del dia del pensionista i altres detalls.

Aço ve a ser la Cooperativa Agrìcola de Bétera. Una de les Cooperatives mes joves, amb més recursos i més serveis.

Portada	Presentació	Introducció	Agraïments	Himne de Bétera	L'Escut de Bétera	Fotos	Index
I	II	III	IV	V	VI	VII	VIII	IX	X	XI
Apèndix I	Apèndix II	Apèndix III	Apèndix IV	Apèndix V	Apèndix VI	Bibiliografia


Español	Valencià