 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL X: ENTITATS DE BÉTERA
2.- LA JUNTA DE MONTS
El marqués de Dos Aguas, En Vicent Dasí Lluesma, va cedir a setanta-tres veïns del poble el Senyoriu Territorial amb els títols de domini, executòria i possessió sobre el poble i terme de la vila de Bétera, amb l'exclusió de la masia de Mas d'En Conill i el castell.
En escriptura de 24 de febrer de 1878, davant D. Isidro Miquel, notari de Bétera, els cessionaris van constituir una entitat jurídica, titular de dits bens.
 |
| Primers membres de la Junta |
L'any 1888, mitjançant escriptura, el mateix marqués va cedir, a títol gratuït, el castell de Bétera a la Junta del Senyoriu i Monts del terme de Bétera, per a establir-hi un asil, que s'anomenaria "Asil de Nostra Sra. del Carme" amb els pactes i condicions següents:
1r.- L'objectiu principal de l'asil és l'establiment d'una escola gratuïta de pàrvuls per a xiquets i xiquetes, malgrat que podrà utilitzar-se també com a hospital en cas d'epidèmia o d'altres anàlegs.
L'ensenyament, educació i cura dels pàrvuls i l'assistència als malalts, en el seu cas, estarà a càrrec de religioses o monges de la caritat.
2n.- Queda a càrrec dels propietaris del Senyoriu el sosteniment de l'asil, els quals es faran càrrec dels pagaments que siguen necessaris per a la conservació de l'edifici i del mobiliari, així com del salari de les monges, amb els ingressos procedents del lloguer dels pasts.
L'any 1904 els membres de la Junta de Monts van ser reconeguts com els patrons de l'asil.
"... doncs ni és amb les quotes dels associats ni l'establiment és propietat dels qui el governen o administren: S.M. el Rei (q.D.g.) ha tingut a bé disposar:
1r. Que, de conformitat amb el dictamen de la Junta Superior de Beneficència, es classifique l'Asil de Nostra Sra. del Carme de Beneficència particular, comprés a l'article quart del Reial Decret del 14 de Març de 1899 i al 18é de la Instrucció de la mateixa data.
2n. Que es nomene patró d'aquest a la comissió de propietaris del Senyoriu i Monts de Bétera per ser, en compliment de la voluntat del generós donant Sr. marqués de Dos Aguas, l'encarregada de vetlar constantment pel normal funcionament de l'obra pia, amb l'obligació de presentar pressuposts i donar comptes al Protectorat en la forma prevista per la dita Instrucció; i
3r. Que es comunique aquesta resolució als Ministeris d'Hisenda i d'Instrucció Pública i a la Junta Superior de Beneficència.
El que, de reial ordre, comunica a V.I. per al seu coneixement, el del Patró i tots els altres efectes oportuns.
Déu guarde a V.I. molts anys. Madrid, 21 de Març de 1904.
Signat: Governador president de la Junta Provincial de Beneficència de València".
La Junta de Monts i Senyoriu Territorial de Bétera és la propietària del Col·legi Ntra. Sra. del Carme (inaugurat el 1970) i, també, té al seu càrrec la Fundació del citat col·legi. L'any 1996, la modificació dels estatuts de la Fundació del Col·legi Nostra Sra. del Carme va ser inscrita en el Registre de fundacions de la Comunitat Valenciana. Aquesta fundació sufraga les despeses dels pàrvuls del citat col·legi, així com les dels pàrvuls del col·legi parroquial marqués de Dos Aguas, quan ho sol·liciten. Entre altres obres benèfiques dóna suport a projectes del poble, per considerar-los de gran importància social, cultural i esportiva. Entre altres, citem:
La Junta de Monts va cedir els terrenys de la seua propietat a l'Ajuntament de Bétera per a la construcció del "C. P. Cervantes" i, també, va cedir a l'Església els terrenys per a edificar el "Col·legi Parroquial marqués de Dos Aguas".
Ha cedit terrenys per la construcció del Poliesportiu Municipal.
Per donar suport al projecte de la Comunitat de Regants de Bétera, va avançar nou milions de pessetes per a la compra dels terrenys que permeteren construir el primer canal de rec Olocau-Bétera.
Ha pagat les despeses de la rèplica i col·locació de la Creu del Terme, que havia sigut enderrocada accidentalment.
Ha cedit terrenys en precari, a la Societat de Caçadors de Bétera, perquè hi realitzen l'activitat de tir al plat i tir de colom. Igualment ha cedit en precari, al Club S.O.S. Bétera, uns terrenys perquè realitzen activitats d'acampades, excursions i trobades.
Com en tota fundació, no ni ha objectiu de lucre ni interès individual: el seu patrimoni, donat pel marqués, pot sofrir variacions però ha de conservar sempre una base econòmica suficient per a poder complir la finalitat perseguida i el seu fi social.
FUNCIONAMENT DE LA JUNTA DE MONTS
La Junta de Monts i Senyoriu Territorial de Bétera consta de 73 membres d'entre els quals es tria la Junta Directiva, formada per cinc persones que ocupen els següents càrrecs: president/a, tresorer/a, cap de camp i uns altres dos, que són els encarregats de tractar l´aprofitament dels pasts i els corrals pels ramats.
Els setanta tres membres es reuneixen tantes vegades com siga necessari al llarg de l'any.
A l'última assemblea de l'any s'elegeixen els càrrecs directius de la Junta per a l'any següent, mitjançant sorteig, que tindran una duració d'un any. En un bombo es guarden setanta tres peces de fusta, amb forma de dàtil, on figuren els noms dels setanta tres membres. Es trauen cinc peces i es procedeix al nomenament de les cinc persones el nom de les quals figura en la peça extreta. Aquestes peces es passen per un fil, al qual van inserint les cinc peces de cada any fins que totes les peces del bombo estiguen inserides en el fil, d'aquesta manera queda assegurat que tots els membres de la junta, de forma rotatòria, han exercit la seua funció en la Junta Directiva.
Una vegada realitzat el nomenament de les cinc persones, aquestes, mitjançant votació secreta i entre elles, elegeixen el càrrec de president/a, tresorer/a i cap de camp. El dos restants són els encarregats dels ramats, el past i els corrals.
En el cas de morir algun membre de la Junta, a l'última assemblea anual es presentaran les propostes de candidats per a la seua substitució. L'única condició que es requereix per a pertànyer a la Junta de Monts és que la candidatura siga proposada per membres de la Junta. I després, mitjançant votació secreta, els membres de la Junta trien entre les persones proposades.
Abans, la pertinença a la Junta era hereditària i només podien pertànyer els homes.
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella