 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL VIII: PARRÒQUIES
2.- ESGLÉSIA PARROQUIAL NOSTRA SENYORA DELS DESEMPARATS.
L'any 1968 va nàixer aquesta parròquia, utilitzant l'església de l'Ermita de la Divina Pastora. En créixer el poble per la part de darrere del calvari, allà pels anys 60 començà a dir-se missa tots els diumenges en la ermita amb la finalitat que el veïnat d'aquesta part del poble tinguera més fàcil el servei religiós.
El primer sacerdot que es va fer càrrec de la nova parròquia va ser D. José María Albert. L'any 1976 van començar les obres de construcció del nou temple parroquial. El dèsset de març de 1978 es va realitzar el trasllat, solemne, de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats al seu temple definitiu i, el 28 d'octubre del mateix any, es va consagrar el nou temple parroquial per l'arquebisbe de València En Miguel Roca.
Aquest mateix any hi hagué canvi de sacerdot, En José Martínez Nicolau va ser el nou capellà de la parròquia, i fins avui se n'ha fet càrrec. Aquest any estan realitzant-se les obres dels locals pastorals de la parròquia.
DESCRIPCIÓ FORMAL
L'església parroquial Nostra Sra. dels Desemparats és de construcció moderna, amb una gran nau central; el presbiteri està un escaló més alt que la resta de la nau, té un retaule de fusta encadellada amb la imatge del Santíssim Crist; a cada banda, a manera de fornícula, es troben la Mare de Déu dels Desemparats i sant Vicent Ferrer. Als laterals del retaule hi ha dues vidrieres modernes de color blau.
A l'entrada al temple es troba un xicotet jardí amb moltes plantes, un xiprer i una creu damunt d'una columna.
 |
| Altar de la parròquia de la Mare de Déu del Desemparats |
VIDA SOCIAL D'ESGLÉSIA A BÉTERA
Els veïns de Bétera participen de les festivitats religioses, independentment de la parròquia a la què puguen pertànyer, malgrat que quasi totes les festivitats religioses, que tenen la seua arrel a les confraries, estiguen organitzades a la parròquia de la Puríssima, per ser la més antiga. Aquestes activitats estan explicades a l'apartat de les Festivitats.
ADORACIÓ NOCTURNA
De totes les celebracions existents és la més espiritual, donat que la missió dels participants és adorar, per la nit (una vegada al mes), el Santíssim Sagrament, exposat durant les cinc hores que dura la vigília. Després hi ha una missa en comunitat, les hores canòniques, el rosari i la reserva del Santíssim Sagrament.
Els únics cultes externs que hi ha són la processó del Santíssim Corpus Cristi i la processó, solemne, del combregar d'impedits, el dia de Sant Vicent Ferrer.
L'Adoració Nocturna es va fundar l'any 1901, amb 40 adoradors; el juliol de 1925 se celebraren les bodes d'argent amb una festa; el juliol de 1951 se celebraren les bodes d'or amb una altra gran festa, on va participar tot el poble adornant els carrers i el juliol de 1976 se celebraren les bodes de diamant i es van decorar tots els carrers amb la col·laboració i el treball de quasi tot el veïnat. També s'anomenà la "festa de l'espiga".
 |
| Fundadors de l'Adoració Nocturna any 1901 |
L'Adoració Nocturna va nàixer a Roma l'any 1810 i, a Espanya, un grup de set homes, en 1877, van celebrar la primera vigília al convent del Corpus Cristi del Pardo (Madrid). En 1893, en realitzar-se el Congrés Eucarístic Internacional a València, s'hi va establir aquesta activitat religiosa.
 |
| Recordant l'ermita quan era parròquia |
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella