Bétera, un poble per a tots

L'origen de l'església parroquial de la Puríssima Concepció és incert, malgrat que, el que pareix més probable, és que estiga edificada sobre una mesquita àrab, com diu Joan Guillem. També Sucias, en els seus manuscrits, a més d'afirmar el mateix, afegeix que les obres començaren l'any 1686, i amb això coincideix amb Joan Guillem quan diu que en el segle XVII es realitzaren les primeres obres de reforma, que culminaren en el segle XVIIl i donaren a l'església la configuració definitiva.

Joan M. Pons Campos, en el seu estudi "Aproximació a la població preestadística de Bétera" ens diu: "En 1749, s'acabava de concloure la nova fàbrica de l'església parroquial, quan havia augmentat tant la feligresia que en els dies festius no cabien en la dita església i molts d'ells es quedaven a la porta".

En aquesta reforma, l'església es va fer més gran prolongant el seu espai cap al carrer, doncs la línia de la plaça de l'església anava de la fonteta, recte, cap al forn de San Miguel (segons s'ha transmès de forma oral).

Sanchis Sivera apunta que, en temps del beat Ribera (1532-1611), hi havia a Bétera una església parroquial amb el títol de la Santíssima Creu, la qual cosa es podria relacionar amb el fet que els Boïl, senyors de Bétera, pertanyien a l'Orde de Montesa i el seu estendard era la creu. Aquests obtingueren en 1426 la cessió definitiva de Bétera.

"...església parroquial servida per un rector de patronat del senyor Marqués de Dos Aguas, situada a l'est del poble; és d'ordre compost i consta d'una única nau principal i un xicotet creuer que forma la capella de la comunió; té orgue construït en 1779 i rellotge; dins, hi ha sis altars laterals i el major, els quals no ofereixen cosa notable".

Finalment, aquesta església igual que unes altres, va sofrir un incendi el 6 d'agost de 1936, es va perdre tota la documentació existent amb altres objectes de valor artístic, i va haver de ser reconstruïda, des de 1941 fins a 1946, sota la direcció de l'arquitecte Àngel Romaní Verdaguer.

L'església de la Puríssima és d'una nau, amb capelles laterals comunicades per passos estrets a la banda de l'Evangeli, sense equivalència a la banda de l'Epístola, perquè es substitueix per la capella de comunió, paral·lela a la nau central.

Les capelles laterals de la nau central estan dedicades a sant Josep, el Santíssim Crist i el Crist jacent (obres de l'escultor Sanjuan), sant Roc i la Mare de Déu d'Agost i sant Vicent Ferrer (aquesta última es troba al retaule de l'església del castell). Confrontant aquesta, hi ha la capella del baptisme (hui en desús) amb un quadre del Baptista, de R. White. Les capelles i la capella de la comunió s'obrin a la nau central mitjançant arcs de mig punt que tenen unes pintures de forma elíptica a la part de dalt i representen els set dolors de la Mare de Déu.

El presbiteri, situat a un nivell més alt, té un retaule de talla daurada, neobarroca, a imitació de les antigues (obra de l'escultor Esteve, segons Badia Marín). Destaca el grup escultòric de la Santíssima Trinitat i de l'Assumpció de la Verge, així com la imatge policromada de la Immaculada, obra d'Antonio Sanjuan. Davall hi ha el templet per a exposar la custòdia del Santíssim Sagrament, als laterals hi han dues composicions pictòriques, obra de Remigio Soler (1961), igual que les pintures elíptiques.

Als peus de l'església està el cor, elevat sobre una volta rebaixada; al costat que correspon a l'epístola hi ha una espècie de nínxol amb balcó que deuria ser el lloc de l'orgue, al qual fa referència Madoz.

Al retaule de la capella de comunió es troba la Mare de Déu dels Desemparats i un altar de marbre blanc amb un formós sagrari de l'orfebre S. March. A cada costat hi han dos quadres de manisetes policromades del segle XVIII, un de caràcter decoratiu i l'altre figuratiu, amb l'escena de la flagel·lació de Crist. Són l'única mostra que queda de la maniseria que decorava el sòcol de l'església. A la nau de la capella de la comunió es troben també la capella de la Mare de Déu del Carme, la dels Sants de la Pedra i la de sant Francesc.

L'església consta de dues portes. La façana principal, amb una porta amb llindes i flanquejada per pilastres dòriques, té damunt un medalló amb relleu d'algeps, de la Puríssima, rematat amb un oval cobert per una reixa que dóna llum a l'interior. A cada costat es troben dos rellotges, u de sol amb l'esfera enrajolada i l´altre electrònic.

La porta lateral, que dóna accés a la capella de la comunió, presenta el mateix esquema. Una fornícula a la part superior alberga la imatge de la Mare de Déu de Lourdes.

La torre del campanar s'alça a un costat de l'església i és de planta quadrada, de cara vista i construïda per dos cossos. El segon es va realitzar després de la guerra civil, en règim de fatiga, pels voltants de 1943. Té quatre campanes, la gran s'anomena "Maria", la mitjana "Cristo Rei" i les dues xicotetes dedicades a sant Vicent Ferrer i al Santíssim Sagrament. Com que portaven un temps clavillades, la gran (Maria) i la xicoteta (sant Vicent), aquest any el Sr. rector, don Vicente Costa, ha encarregat la reparació. La citada reparació consisteix a fondre-les i donar-los forma de nou, doncs la campana major s´havia refundit varies voltes, però en canvi, ningú recordava que la xicoteta s´haguera restaurat mai. Al baixar-les del campanar els especialistes informaren de la seua antiguetat, estil gòtic i a l´assabentar-se del seu valor històric, que provablement es del segle XIII o XIV. És una de les més antigues de Valencia.

Col.locació de la nova campana

Per tal motiu, el Sr. rector va decidir fer-ne una bessona i aquesta conservar-la com a joia historica de Bétera. Per a que tots puguen contemplar-la, s´ha col.locat en la capella del Santíssim Crist. Cal destacar, que aquesta campana du una inscripció en llati, que diu: "Ave Maria, gratia plena, Dominus Tecum". (Deu et salve, Maria, plena de gracia, el Senyor està amb tu).Els primers rectors de la parròquia dels quals hi ha noticia són:

Portada	Presentació	Introducció	Agraïments	Himne de Bétera	L'Escut de Bétera	Fotos	Index
I	II	III	IV	V	VI	VII	VIII	IX	X	XI
Apèndix I	Apèndix II	Apèndix III	Apèndix IV	Apèndix V	Apèndix VI	Bibiliografia


Español	Valencià