Bétera, un poble per a tots

Ver la página en Español Veure la Pàgina en Valencià
Español Valencià
Portada Presentació Introducció Agraïments Himne de Bétera L'Escut de Bétera Fotos Index      
I II III IV V VI VII VIII IX X XI
Apèndix I Apèndix II Apèndix III Apèndix IV Apèndix V Apèndix VI Bibiliografia        

CAPÍTOL VII: FESTES DE BÉTERA

2.- FESTIVITATS

A Bétera, a més de les festes d'agost hi ha uns dies en què col·lectivament se celebren, o se celebraven, amb alegria esdeveniments tradicionals amb un sentit religiós. La religiositat popular és essencialment pràctica i és en eixes pràctiques on es desenvolupa el sentit de la festivitat.

El santoral ha servit durant generacions com a punt de referència per a organitzar la vida dels veïns, les faenes agrícoles i per a preveure la meteorologia.

Les festivitats i el seu desenvolupament al llarg de l'any ens donen el concepte del temps en una societat agrària, encara que hui no ho siga tant, però mantenen algunes tradicions amb la intenció de recuperar-ne altres.

A continuació es pretén fer una explicació d'aquestes festivitats, distribuïdes per mesos.

GENER: - el dia 17, Sant Antoni Abad, ja explicat en el capítol V.

FEBRER: - el dia 2, la Purificació (la Candelària). Aquesta celebració només consisteix en una missa i benedicció de candeles que el rector regala a cadascun dels assistents.

Hi ha un refrany que diu:

"Quant la candelària plora

ja està l'hivern fora.

Si es riu, ja ve l'estiu."

És prou típic en una societat agrícola, per a premonitzar el temps.

- Carnestoltes: Aquesta festa deriva dels romans o més lluny encara; és d'origen molt antic i té clares arrels del paganisme que ja celebrava l'arribada d'un any nou o l'entrada de primavera per fer compliment al renaixement de la natura.

Carnestoltes és paraula que deriva del llatí i vol dir que no es pot menjar carn durant els dies de quaresma; aquesta festa, en molts llocs, se celebra durant els tres dies que precedeixen la quaresma, que comença el dimecres de cendra, amb divertiments públics i disfresses. "Pols eres i en pols et convertiràs". L'esglai que produeixen aquestes paraules fa que la gent, abans de rebre la cendra, vulga gaudir la vida perquè la mort els pot sorprendre.

Bétera no té grans arrels d'aquesta festa, i a l'època de la dictadura tampoc no se celebrava. Algun any es va celebrar, però amb poca participació dels veïns, només des de fa quatre o cinc anys cap ací és quan està celebrant-se. Va començar per iniciativa de les associacions de pares i mares de l'escola pública.

Carnestoltes o carnaval es festeja, ací a Bétera, el divendres abans del dimecres de cendra. La festa comença a les sis de la vesprada, on els xiquets i les xiquetes acompanyats per les mares i algun pare, tots disfressats, es concentren a l'Albereda per a recórrer els carrers més amples del poble; van acompanyats, davant, pel tabalet i la dolçaina, i darrere, per una xaranga que incita a ballar a tots els participants. En finalitzar el recorregut es fa un repartiment de premis a les millors disfresses, a càrrec del grup organitzador. Sol fer-se a la Penya, a la porta de l'Ajuntament o al Castell.

Per la nit tots els que volen, amb un tiquet que prèviament s'ha comprat a un preu simbòlic, acudeixen al sopar de Carnestoltes, on grans i menuts acaben la nit ballant amb disfressa o sense disfressa, però amb gran divertiment i alegria.

MARÇ: - el dia 19, Sant Josep (aquesta festivitat té tractament a part, en les falles).

ABRIL: - San Vicent Ferrer (ja està comentat en el capítol V ).

MAIG: - el dia 3, la Santa Creu (es parla a l'apartat de les tradicions).

- El dia 15, Sant Isidre llaurador, festivitat que es celebrava a Bétera, el següent cap de setmana, fins la dècada dels 60. Per ser el patró dels llauradors aquesta festivitat l'organitzaven ells a través de l'entitat que els representava: "La Hermandad de Labradores y Ganaderos", anomenada després "Cámara Agraria".

La festa consistia a traure la imatge de sant Isidre que hi ha a l'Ermita, i que havia encarregat "La Hermandad de Labradores y Ganaderos" i, mitjançant una processó, traslladar-la a la Parròquia de la Puríssima. Al dia següent, diumenge, dia de la celebració, es feia una missa solemne i per la vesprada, en processó, es tornava la imatge del sant a l'Ermita. A més a més, en tots els actes de la celebració anaven tres xiques vestides de llauradores de gala, i a manera d'ofrena duien arròs, vi i oli, una cosa cada una. Els clavaris eren llauradors i alguns de la junta directiva de la "Hermandad de Labradores".

JUNY: - En aquest mes celebrem el dia del Corpus Cristi, que abans sempre era dijous però ara se celebra el diumenge següent. Aquesta celebració consisteix en una missa solemne, després una disparada i, per la vesprada, una processó.

El nucli central d'aquesta celebració el constitueix evidentment el Santíssim Sagrament o "corpus". Un luxós pal·li i una riquíssima custòdia són els elements que subratllen, enalteixen i centralitzen el misteri. La custòdia on va el Santíssim Sagrament és l'expressió màxima d'aquesta majestuositat. La processó comença, com totes, amb el tabal i la dolçaina; tot seguit la creu i després dos filades de dones amb ciri seguides pels homes. Al final dels acompanyants va la custòdia sota el pal·li, a continuació van els dos sacerdots del poble i darrere d'ells van les autoritats civils i militars de Bétera.

Aquesta processó, que ix de la Parròquia de la Puríssima i fa cap a la Parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats, està patrocinada per l'Ajuntament.

JULIOL: - el dia 10 Sant Cristofol, doncs per ser el protector dels conductors, al diumentge segúent, es realitzava la benedicció de vehicles, que tenia lloc al carrer José Gascón, al voltant de la una de mig dia, on acudien tractors, camions, cotxes, bicicletes...

- el dia 29, els Sants de la Pedra (sant Abdó i sant Senén), que són els patrons de Bétera.

  Festivitat de Sant Cristòfol

Els clavaris, que solen ser agricultors, celebren els honors als patrons en una missa solemne i una processó. Abans se celebrava l'últim diumenge de juliol, però des dels anys 70 es va canviar a l'últim dissabte, doncs els diumenges d'estiu no queda gent al poble perquè tots se'n van a passar el dia al camp o la platja.

Els sants Abdó i Senén són anomenats a la Comunitat Valenciana els sants de la Pedra o els sants Màrtirs. La primera advocació ens diu la funcionalitat i la segona el testimoni de la seua fe.

Segons la "Leyenda Dorada" de Santiago de la Vorágine, aquests sants eren virreis perses i van morir màrtirs per Deci l'any 253. La devoció i culte que se'ls tributa són antiquíssims, ja que en el segle IV la seua festa se celebrava tal com deia el calendari romà.

És a partir dels esdeveniments a Arlés quan creix la seua fama. Aquesta ciutat va sofrir durant diversos anys fortes tempestes: trons, llamps, pedregades i vent que va destrossar les collites. Les feres silvestres, llops i óssos atacaven la població enmig d'aquesta desesperació, l'abat va tenir un somni: anar a Roma a recollir les relíquies dels sants Abdó i Senén. Quan l'abat tornava amb les relíquies dels sants tot el que hi passava eren prodigis i en arribar a Arlés, la ciutat va ser alliberada de totes les calamitats. Aleshores, els seus habitants els anomenaren patrons. Aquesta devoció s'estengué, a poc a poc, per la Comunitat Valenciana, Aragó i Catalunya.

A Bétera hi havia la Confraria dels Sants de la Pedra que sols era d'homes; els clavaris d´ aquesta Confraria eren els que organitzaven la festa. Antigament es realitzaven dos dies de festa, el dia dels Sants i a l´endemà la llagosta, els dos dies repetien la mateixa processó, una dedicada als Sants i patrocinada pels clavaris i la segona per l´Ajuntament, doncs la tradició diu que l'any 1200 hi hagué una plaga de llagosta que va ser desfeta o exterminada per la mediació dels sants. Quan se celebrava la festa de la Llagosta, una vegada la patrocinava l'Ajuntament i l'altra la Confraria del Sants de la Pedra.

AGOST: - dia 15 de l'Assumpció.

- dia 16 sant Roc.

Aquestes celebracions tenen un tractament a part per ser les festes Majors del poble.

SETEMBRE: - dia 8, la Verge de la Divina Pastora. La festa de la "Pastoreta", encara que no se sàpia molt bé quan comença, té molta arrel a Bétera; la seua commemoració consta d'actes durant tres dies, que organitzen els clavaris i les clavariesses.

La vespra, el dia 7, per la vesprada comença la celebració amb el trasllat de la imatge de la Verge de l'Ermita de la Divina Pastora fins a la Parròquia de la Puríssima. Aquest trasllat que s'anomena processó pareix més una romeria doncs quasi tots el xiquets i xiquetes del poble, entre 1 i 6 anys, disfressats de pastorets i pastoretes acompanyats pels pares o iaios, van davant de la Verge en el seu recorregut. De forma seriosa acompanyen la Mare de Déu dos files de devots i devotes que duen ciri i després les clavariesses i els clavaris. Tanca aquesta processó, com en totes, la banda de música.

Al dia següent se celebra el dia de la Mare de Déu i molts anys és festa local o, almenys, mitja festa. Pel matí se celebra una missa solemne en honor de la Divina Pastora i, després una cercavila de les clavariesses i els clavaris. Per la vesprada, es repeteix la processó, però amb un altre recorregut per tornar la imatge a l'Ermita. És típic que durant la processó es tiren eixides al seu pas, abans més que ara, i moltes cases encenguen bengales a la porta. Tots els anys el forn de la Pastora dedica una "disparà" a la Verge. La processó finalitza a l'Ermita, on després de cantar els gojos a la Divina Pastora es dispara el tradicional castell de focs d'artifici. A l'endemà, el dia 9, pel matí se celebra una missa a l'Ermita, en honor al Crist de la Protecció i en sufragi dels confrares difunts. En finalitzar la missa es dispara una xicoteta "mascletà", els clavaris i les clavariesses es fan la foto de rigor amb la creu del Calvari i se'n van tots a dinar.

- El tercer diumenge se celebra la festa "del Cristo". Aquesta festa va ser instaurada per D. Luís Verdú, allà per l'any 44, el qual en veure la gran devoció que Bétera tenia al Santíssim Crist de la Protecció, que hi ha a l'Ermita, la va institucionalitzar. Va formar la confraria del Santissim Crist de la Protecció, amb clavaris que són els que organitzen la festa. Aquest rector no entenia molt bé les festes de les Alfàbegues per no tindre el sentiment religiós que ell desitjava, així que li'l va donar a la festa del Crist, doncs és eminentment religiosa.

Aquesta celebració comença amb un tríduum, els tres dies abans de la festa, amb missa i sermó, la vespra de la festa es realitza una cervavila amb coets de llum acompanyats del tabalet i la dolçaina. El diumenge pel matí hi ha cercaviles dels clavaris, missa solemne i després una gran mascletà a l'Albereda. Per la vesprada, amb tota solemnitat, es fa la processó que és la més solemne que es fa a Bétera. La festivitat sols va sofrir una modificació l'any 1973. A més dels clavaris hi ha les cambreres del "Cristo", que paral·lelament o conjuntament als clavaris organitzen altres aspectes de la festa, com és la neteja i la decoració de l'església i l'Ermita, alhora que es preocupen que la capella del Santíssim Crist tinga plantes tot l'any. A l'endemà, dilluns, les cambreres i els clavaris celebren una missa al "Cristo" de l'Ermita i després se'n van tots a dinar.

OCTUBRE: - La festa de la Milagrosa. Aquesta celebració està totalment lligada al Col·legi Nuestra Señora del Carmen. La Verge Milagrosa és la titular de l'orde de les monges de Sant Vicent de Paul. La festa va començar quan les mongetes vivien al castell.

Recordant la processó de Sant Francesc

Un dia de la setmana, dimecres, es trasllada en processó la imatge de la Milagrosa a la Parròquia de la Immaculada on es queda fins el diumenge, dia en què torna la imatge a presidir l'altar de la capella del col·legi. Els tres dies que està a la Parròquia es celebra un tríduum dedicat a la Milagrosa. Al principi la festa tenia caràcter intern per a l'alumnat i els pares, i totes les xiquetes gastaven un farolet construït a l'aula per a posar el ciri que duien a la processó els dos dies.

Per a organitzar la festa hi ha els clavaris i les clavariesses de la Medalla Milagrosa. Un any només hi havia clavaris i un altre només clavariesses, que en col·laboració amb les monges organitzaven la festa. Amb el canvi del temps i en desaparèixer l'origen sexista a les activitats i a les institucions, aquesta festa començà a fer-se conjuntament, amb clavaris i clavariesses tots els anys.

La festa començà el 27 de novembre però, buscant el bon temps per a desenvolupar-la, es va canviar a un mes abans, és a dir a finals d'octubre. Així i tot, de fa uns anys cap ací, se celebra a principis de l'octubre.

La celebració d'aquesta festivitat consta, a més de les dues processons. És costum que vinga un rector de l'orde de Sant Vicent de Paul per a fer els sermons i les misses.

NOVEMBRE: - dia 1, Tots Sants. Aquesta festivitat gira a l'entorn de la religiositat de la mort i el lloc central d'aquesta celebració és el cementeri, morada dels difunts.

La vespra del dia 1 els familiars dels difunts acudeixen al cementeri per a netejar la làpida, renovar els elements decoratius i deixar-ho tot ben preparat per a dur, un ram de flors, natural si és possible.

La celebració consisteix a eixir en processó des de l'església de la Puríssima, resant-ne el rosari a les quatre de la vesprada i, en aplegar al cementeri, celebrar una missa de funeral, que compta amb molta assistència, per tots els difunts. A l'endemà, dia de les ànimes hi havia el costum, que a poc a poc s'ha perdut, d'anar a missa; antigament se celebraven dos o tres misses pel matí i unes altres per la vesprada.

DESEMBRE: - dia 8, la Puríssima Concepció, patrona de Bétera. Fins l'any 1972 tingué lloc aquesta festivitat, que consistia en realitzar una missa solemne pel matí i, per la vesprada, una processó amb la imatge de la Puríssima. L'any 1951 es va celebrar a Bétera l'any marià i el Ple de la Corporació Municipal va acordar nomenar la Immaculada Concepció alcaldessa perpètua de la Vila de Bétera, fent-li el lliurament de la vara d'alcaldessa i de la medalla acreditativa, acte que es realitzà a la placeta del Sol. Aquesta festa estava patrocinada per l'Ajuntament i, per tal motiu, les autoritats del poble presidien aquests actes. Cal destacar, com a nota curiosa, que sobretot les dones esperaven aquest dia per a estrenar l'abric

A poc a poc, es va perdre el fervor per les processons i, entre el fred de desembre i la poca gent que hi anava, l'any 1972 es va traslladar la festa de la patrona a l'últim diumenge de maig, coincidint-ne amb la celebració de la festivitat de les Filles de Maria, doncs la imatge de la Puríssima eixia a la processó i les mateixes clavariesses eren les qui acompanyaven la Verge. L'últim any que es celebrà va ser el 1987.


Original en Valencià per Amparo Doménech Palau

Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella