Bétera, un poble per a tots


Español	Valencià

Portada	Presentació	Introducció	Agraïments	Himne de Bétera	L'Escut de Bétera	Fotos	Index
I	II	III	IV	V	VI	VII	VIII	IX	X	XI
Apèndix I	Apèndix II	Apèndix III	Apèndix IV	Apèndix V	Apèndix VI	Bibiliografia

CAPÍTOL VI: L'OCI AL LLARG DEL TEMPS

4.- L'ENCESA

Anar a l'encesa era un divertiment dels xics joves d'abans. Farà uns 25 anys que aquesta activitat no es practica, a més a més, està prohibida. L'activitat consistia a caçar ocells per la nit amb un llum qualsevol, segons l'època: l'acetilè, el carburer o la llanterna de piles.

Aquesta pràctica de caçar ocells a l'encesa es feia en les nits de fred. Els llocs d'actuació eren les teulades i els arbres propers a casa; la majoria dels ocells que hi caçaven eren teuladins. Com tots sabien molt bé on estaven els ocells, posaven el llum prop del refugi dels pardalets; aquests, en obrir els ulls, patien tan gran esglai i tan gran sorpresa que no podien moure les ales ni volar. Aleshores, els caçadors els agafaven fàcilment i els donaven un colp en terra, on morien a l'acte.

Els ocells que anaven a dormir als arbres els caçaven d'igual manera, però alguns encara fugien i se salvaven de les mans quan els donaven el colp de mort.

En els anys quaranta, tot tipus de caça més que un divertiment era una necessitat per a sobreviure; si una família tenia excés de pardalets els venia o els guardava en una gerra amb oli.

La carn més apreciada era la dels tords, per la qualitat i la quantitat de carn d'aquests ocells.

Original en Valencià per Amparo Doménech Palau

Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella