Bétera, un poble per a tots

Español	Valencià

CAPÍTOL VI: L'OCI AL LLARG DEL TEMPS

2.- JOCS

L'activitat física o mental, que té com a principal fi la diversió o l'entreteniment de qui l'executa, s'anomena joc.

Els jocs han anat omplint i omplin, cada vegada menys, un temps molt important en les persones d'un poble. A Bétera, degut a les seues característiques, fins a l'any 1960 s'han practicat els jocs, tant pels grans com pels menuts, majoritàriament, al carrer. Els homes tenien doble opció, jugar al carrer o al bar (abans, només podien anar els homes); en canvi les dones es reunien en un lloc tancat, una casa particular, per a jugar. A la primera llar de jubilats de Bétera, que era el bar del local municipal del carrer Colon, i més tard la Penya, no entraven les dones a passar la vesprada o a jugar la partida. Avui afortunadament tots juguen on volen i ja no està mal vist que les dones vagen al bar.

Una altra cosa era quan es reunien per a desenvolupar un joc (generalment d'atzar) i s'arriscaven diners o uns altres valors, aleshores es feia en un racó privat del bar, degut a la prohibició. Hui en dia, quan es desenvolupa aquest tipus de joc també es fa al bar.

Tot seguit veurem quins tipus de jocs hi havia, per a la gent menuda i per a la gran.

Direm que el joc infantil, a més del seu aspecte recreatiu, compleix la funció didàctica de connectar el xiquet o la xiqueta amb el món exterior.

La majoria dels tipus de joc que citarem a continuació només queden en el record de la gent major, donat que els xiquets i les xiquetes hui no els coneixen. La xicalla abans es criava al carrer, hui, en canvi, sols poden anar als parcs acompanyats.

La televisió, d'altra banda, és el lloc on més temps passa un xiquet o una xiqueta per a entretenir-se. És, per tant, una font d'imitació, que és la primera forma d´ aprendre.

Alguns d'aquests jocs, que abans s'aprenien al carrer, hui han d'ensenyar-se a l'escola i així, també s'ensenyen estratègies de relació i a aprendre continguts, alhora que es recupera alguna cosa dels nostres majors.

Hi havia poques vegades que jugaren xics i xiques junts; de l'escola els venia la separació, els grups d'amics eren de xics o de xiques i sols s'ajuntaven en moments puntuals.

Els jocs que a continuació s'anomenen de xics i xiques es jugaven indistintament.

JOCS DE XICS I XIQUES

Quan arribava l'estiu el poble vivia, pràcticament, al carrer, llevat de les hores de sol: es sopava a la fresca amb el veïnat i la tertúlia i els jocs duraven fins les dotze o la una de la nit. Naturalment, es desenvolupaven altres jocs.

JOCS DE XIQUES, XICS I GRANS

Els jocs de saló, com el billar, les dames o els escacs, encara els juguen els homes de manera sistemàtica, però, als llocs públics, són poques les dones que tinguen aquesta afició.

Els jocs de cartes són els més habituals; la seua afició és prou abundant en homes i dones de totes les edats. Alguns joves també duen una baralla a la motxilla escolar i, a les hores d'esplai, fan una partideta.

En qualsevol bar es pot veure un grup d'amics repartint cartes. Només s'ha de tirar una ullada per la llar dels jubilats per a veure que, en quasi totes les taules, hi ha partida.

Cal destacar, també, el grup d'amigues que cada vegada van a una casa per desenvolupar aquesta gran afició. La següent poesia de Francesc Peris i Valls, amb el seu caracteristic bon humor, és una mostra prou fidel de la realitat:

Les dones d'edats mitjanes

Fan partides casolanes.

 

Entre les dones s'implanta,

quan arriben als cinquanta,

reunir-se a jugar.

Normalment és la baralla

el joc que, entre elles, més qualla,

perquè els naix el barallar.

Primer, a toc de campana,

un dia a la setmana

organitzen el seu joc.

Després, elles s'enrossinen

i els set dies es combinen

i els pareix encara poc.

Mes, com són dones modernes

i pretenen ser eternes,

cuiden també del seu cos.

I practiquen atletisme,

ioga, natació o ciclisme,

per llevar molles a l'os.

Després tens que les "atletes"

es passen sis hores quietes

jugant i el cos aponat.

I el greix perdut, de seguida

l'augmenten en la partida

i ixen amb el cul quadrat.

Les del ioga, ens expliquen,

la relaxació practiquen

de la ment i el cos humà.

I després, el grup del ioga

en la partida es desfoga

i el "relax" va fer... res sa.

I és que a més de la baralla

es munten la gran batalla

comentant en grans debats.

Segons elles, no critiquen,

sols comenten i s'expliquen,

les últimes novetats.

"Ha dit una en la botiga

que fulano té una amiga

i que la dona ja ho sap.

Que els va oir una veïna

tirant-se els plats en la cuina

i ell porta un bony en el cap".

"Al jove aquell de la plaça

hui li han donat carabassa

i ell està tot disgustat".

"Puix no sé perquè s'immuta

perquè ella és una...bruta

i ell no sap quant ha guanyat".

"A mi m'han dit que fulana

porta més d'una setmana

que no es gita amb el marit."

"I com ho saben, Maria?"

"Perquè els veren l'altre dia

que estaven comprant un llit".

"En secret i a cau d'orella,

m'han dit que una altra parella

prompte se va a separar.

M'han insistit: "Tu no ho digues",

mes....com totes sou amigues,

va!... vos ho vaig a contar."

I entre el joc i el comentari,

un mosset fan a diari,

puix no es pot dir berenar.

L'embotit, la pataqueta,

la tomata solsideta

i cosetes per picar.

I per rentar-se la gola,

vi, mistela, coca-cola

i aigua amb gas o sense gas.

Sense gas és preferible,

perquè amb gas, això és terrible!

que després ho paga el nas.

Però el mosset porta cua

i la cosa continua,

després del salat ve el dolç.

Pastissos, fartons, orxata,

cafè amb llet, gelats o nata,

que això no altera ni el pols.

Quan s'han fartat la berena,

per a fer-la més amena

es prenen un cafè exprés.

Això sí, el grup opina

que el cafè amb sacarina

i així no augmenten de pes.

Crec que el Fantasma del joc, a estes dones,

no els ha inculcat el vici a la partida,

no són vicioses del joc, totes són bones,

sols intenten tirar-se la gran vida.

Original en Valencià per Amparo Doménech Palau

Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella