 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL V: CULTURA
6.- SANITAT
Segons l'OMS, la salut és l'estat de complet benestar físic, mental i social i no sols l'absència d'afeccions o de malalties; a més a més, és un bé públic i particular, que les persones sempre han lluitat per aconseguir, i s'han enfrontat a la malaltia amb els mitjans que han tingut al seu abast.
La lluita per recuperar la salut i els mitjans de qué ha disposat el nostre poble per a aconseguir-la corresponen a tres fases d'evolució progressiva.
La primera fase arriba fins l'any 1940, aproximadament. Malgrat que el 1908 es va crear l'"Instituto Nacional de Previsión", que permetia unes assegurances voluntàries, l'any 1931 es va crear el "Seguro de Accidentes de Trabajo" per a l'agricultura i, a l'any següent, per a la indústria.
L'any 1939 es va crear el sistema de seguretat social, el qual acabà de desenvolupar-se el 1963,i l'assegurança de malaltia va aparéixer l'any 1942.
Per a tenir garantida l'assistència mèdica, cada família realitzava un contracte privat amb el metge directament i mitjançant un pagament mensual (anomenat iguala). La família que no realitzava aquest tipus de contracte amb el metge, si necessitava de la seua assistència, havia de pagar la consulta.
Per la por a no disposar de recursos suficients, en cas d'una malaltia greu, quasi tot el poble realitzava aquest tipus de contracte particular amb el metge del poble (pagant-ne la iguala). El poble disposava, també, d'una comare, que atenia tots els parts, a cada dona en sa casa.
Segons es desenvolupava el sistema de seguretat social anava desapareixent la iguala. En aquesta època els metges estaven de servei les vint-i-quatre hores del dia. A qualsevol hora del dia o de la nit, el metge de família assistia al seu malalt.
Desenvolupat totalment el sistema de seguretat social, als voltants de l'any 1970, va començar la segona fase. La "Cámara Agraria" va cedir part dels seus locals per a crear un ambulatori particular per als veïns del poble, de tal manera que començà a desenvolupar-se una assistència sistemàtica, que beneficiava a l'usuari i al metge (ja que si no li tocava guàrdia podia descansar).
D'aquesta manera Bétera va veure incrementada la qualitat sanitària, doncs no sols es procurava curar la malaltia, sinó que començava a desenvolupar-se la medicina preventiva. La comare, d'altra banda, ara només controlava i preparava per al part, ja que el xiquets naixien a les clíniques.
Aquesta fase va finalitzar l'any 1992, quan s'inaugurà l'actual centre de salut, que compta amb un equip complet de metges, pediatres, infermeres, comare, assistenta social i personal auxiliar.
El centre de salut està obert les vint-i-quatre hores per a "donar salut", lluitar contra la malaltia o previndre-la a les persones que ho sol·liciten. Actualment, la comare controla i prepara per al part de manera exhaustiva; fins i tot es desenvolupen cursos per al part "sense dolor". També es duen a terme totes les campanyes de vacunació infantil i de la grip, per a les persones majors.
A més, el poble té una residència privada d'alcohòlics, des de fa trenta anys, anomenada Residència Alameda amb capacitat per a 24 malalts. Des de fa uns anys també intenta curar toxicòmans.
L'any 1973 va començar a funcionar l'hospital psiquiàtric públic, situat al terme, a 2 Km del poble, el qual va substituir l'hospital psiquiàtric públic de València. A més, té per finalitat rehabilitar els malalts mentals, alcohòlics, toxicòmans, etc. Actualment només en queden uns pocs malalts mentals crònics, i uns pocs més alcohòlics i toxicòmans.
En els últims quinze anys s'han obert al poble 3 consultes privades de medicina general, dos dentistes, un oculista i una policlínica, amb tres o quatre especialistes, de naturalesa privada.
 |
| Centre de Salut |
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella