Bétera, un poble per a tots

L'exercici físic, practicat individualment o per equips, amb la finalitat de superar una marca, superar-se a si mateix o per a guanyar l´adversari en una competició ( que ha d´ajustar-se a unes regles) es pot practicar actualment a Bétera en els següents esports: natació, tir amb arc, gimnàstica rítmica i de manteniment, atletisme i aeròbic, futbol, tennis, bàsquet, futbet, voleibol i handbol.

A Bétera, la primera manifestació esportiva va ser la caça. Encara que no tenia caràcter purament esportiu, a més de l'exercici físic de caminar per a buscar, perseguir i capturar els animals, també es practicava com a divertiment en temps d'oci. Hui es practica com a divertiment i com a esport competitiu a les competicions de tir de colom, que organitza l'Associació de Caçadors de Bétera.

Amb caràcter més modern, l'esport de competició s'inicia al nostre poble, a principis de segle, amb la pilota valenciana o trinquet (explicat en el punt d'oci al llarg del temps).

Després començà l'afició pel futbol, que, al principi, es jugava en un descampat als afores del poble (darrere d'on la caserna de la Guardia Civil, on hui hi ha la Casa Cultural).

Cap a l'any 1928 començà a utilitzar-se el lloc de l'actual camp de futbol, però amb les mínimes condicions. Fins als anys 60 només es podien practicar dos esports de tipus competitiu: el trinquet i el futbol. L'equip de futbol, estava federat i tenia molts aficionats, que seguien a l´equip en tots els encontres.

A poc a poc va anar despertant-se l'afició per altres esports, i es va organitzar un equip d'handbol, que s'entrenava i jugava a la pista de ball de l'Albereda. Aquest primer equip estava format per:

L'any 1968, l´equip es va federar per a participar en la lliga. Eren tantes les ganes de jugar i tanta l'afició, que anaven solucionant-se els problemes que anaven sortint i, fins i tot, va començar a arreglar-se la pista de joc.

El camp de futbol encara era un camp de terra; l'any 1969 es va realitzar la primera transformació i, per a tal cosa, la Junta de Montes va comprar els terrenys, que hi havia al voltant, per a donar-li més espai al terreny de joc, que posteriorment es convertiria en pista d'atletisme (1972).

Va ser l'any 1970 quan es va transformar el camp de terra en un camp de gespa, i això gràcies a l'esforç de la directiva i dels voluntaris, que totes les nits anaven a regar el camp, en torns de dues hores, fins que sortira la gespa. Això es feia així perquè, a causa de la xicoteta pressió de l'aigua, es tardava tota la nit en regar el camp.

La Junta de Montes motivada per la pràctica dels esports i amb sensibilitat per la joventut, va comprar la resta dels terrenys de què consta el Polisportiu, i així l'Ajuntament començà a desenvolupar el projecte de construcció de les instal·lacions necessàries per a la pràctica esportiva.

L'any 1971 es va construir la pista poliesportiva amb frontó, la graderia del camp de futbol i els vestuaris que hui són de la piscina olímpica. Aquests vestuaris aleshores els utilitzaven tots els esportistes que hi acudien a practicar qualsevol esport adient a les instal·lacions.

El 1977 es va realitzar la construcció de la piscina olímpica, s'amplià la graderia del camp de futbol (tribuna coberta), sota les grades es feren els vestuaris per als futbolistes.

El 1979 es va dur a terme la construcció de la pista de tennis i la dels camps de futbol del barranc. A l'any següent començà la construcció del pavelló cobert, que va ser subvencionat per la Diputació i pel Consell Superior d'Esports. Sense parar, a l'any següent es va construir una altra pista de tennis i s'il·luminaren els camps de futbol del barranc.

Com es pot apreciar, en deu anys, les instal·lacions del poliesportiu són les adients per a la pràctica esportiva. A més, l'any 1985, també es feren obres per a oferir al públic comoditat i es va construir el restaurant-bar.

Pensant en la comoditat i en la millor atenció als esportistes, l'any 1997 es va canviar la instal·lació primitiva d'aigua calenta (que funcionava amb termos) per una caldera que garantira el suministre d'aigua calenta a tots els esportistes. Hui, tots els veïns de Bétera es troben molt orgullosos d'aquest polisportiu, envoltat per un meravellós jardí, que seria completíssim, si la piscina coberta inaugurada l´any 1996, dotada amb unes instal.lacions modernes estiguera ubicada en aquest recinte dedicat completament a l'esport.

Amb aquestes òptimes instal·lacions es desenvolupa una excel·lent pràctica esportiva, tant a través de les diferents escoles municipals dedicades a cada esport com a través de les activitats esportives que duen a terme cadascun dels clubs esportius. Per a explicar les pràctiques esportives que es realitzen a Bétera, ho faré per ordre d'antiguitat:

- La pilota valenciana començà a jugar-se, a l'actual trinquet, durant la primera dècada del segle vint. Aquest punt queda més àmpliament tractat en el capítol Vl (L'oci al llarg del temps).

- Al voltant de l'any 1928 es va federar el primer equip de FUTBOL de Bétera, el qual va començar a jugar a l'espai dedicat al camp actual. Però va ser el 8-11-1970 quan s'inauguraren les noves instal·lacions del camp de futbol amb gespa. La inauguració va ser de luxe, doncs es jugà un partit espectacular entre el Bétera UD i el València CF, que en aquella època era entrenat per Alfredo di Stefano.

La màxima categoria que ha assolit l'equip és la de preferent, l'any 1969, amb la següent directiva:

Equip de futbol 1946

Directius: Francisco Fuentes, Vicente Català, José Esteve, Francisco Quintero, Juan Salavert, i Alemany.

Tres jugadors van destacar de tal manera que passaren al futbol professional: Dels primers anys del Bétera UD, va eixir un jugador professional Vicente Sierra Sanz que després va jugar al València C.F., i formà part de l´equip de València guanyador del primer títol de copa i de la primera lliga de l'equip valencianista, després va ser fitxat pel Barcelona F.C.. Cal destacar als futbolistes, José Fuentes (fill del poble), que va ser jugador del València i del Lleida, i Albiol, que també va jugar al València, al Tarragona i al Lleida.

El club Bétera UD, durant la temporada 96/97 estava format per 10 equips, amb un total de 178 jugadors, dels quals 22 pertanyien a l'equip amateur de primera regional, i 156 a la base, segons la següent composició:

L'objectiu del club és constituir dos equips de totes les categories, crear un nou equip amateur de segona regional i, així, poder donar continuïtat als jugadors que accedeixen a l'etapa juvenil, de forma que puga servir d'escaló o etapa intermèdia per a entrar al primer equip i quede garantida la pràctica futbolística per a tots els futbolistes del poble.

- La següent activitat esportiva, que es posà en pràctica al poliesportiu municipal, va ser L´ATLETISME. Va començar l'any 1978 i estava dirigida per Antonio Costa. En aquells anys, aquest esport va ser molt ben acceptat pels xiquets i xiquetes del poble, alhora que el nivell es mantenia molt alt, fins obtenir una campiona d'Espanya: Mercedes Aloy Atienza, l´any 1987 va ser campeona de Espanya de la categoria cadete i la modalitat llanzament de pes (Valencia C.F.). L´any 1889 va ser sub-campeona d´Espanya en la categoria Junior i en la modalitat de llançament de jabalina (Valencia C.F.). L´any 1992 torna a ser capeona d´Espanya de la categoria Junior i la modalitat llançament de jabalina (Valencia C.F.).

Actualment, els atletes i les atletes formades en aquesta escola municipal, competeixen en importants clubs valencians. Està dirigida per Noèlia Aloy, la qual entrena a deu xiquets, tres dies a la setmana durant dues hores cada dia.

- Al temps que augmentaven les instal·lacions del poliesportiu es creaven les escoles esportives i creixien els clubs. Finalitzada la piscina olímpica, es va crear l'escola municipal de natació, l'any 1979, que realitza cursos perquè aprenguen a nadar tots els xiquets i les xiquetes de Bétera i tots els adults.

En pocs anys s'ha creat un club de NATACIÓ que dóna suport a aquesta activitat esportiva. La primera directiva estava formada per:

President: Joaquín Asensi

Vicepresident: Isidro Clavel

Secretari: Antonio Borrego

Tresorer: Miguel Arlandi

Vocals: Juan José Clavel, José Gómez i Bernabé Palacios.

Va ser aquesta mateixa directiva la que aprovà els estatuts del club, el juliol de 1987, i, el primer entrenador, va ser el Sr. Félix Luy.

Club de natació SOS Bétera

Per tal d'augmentar l'activitat esportiva entre els nadadors del club, a més de federar-se en la Federació Valenciana de Natació ho van fer a la de Salvament i Socorrisme. Des del febrer de 1988, el club s'anomena "Club de natació SOS Bétera", i des d'aleshores ha participat en les següents competicions:

Anualment, participa en el campionat d'Espanya de SOS, a les categories infantil i cadet. L'any 1990, l'equip masculí, de la categoria cadet, va guanyar la medalla d'or del campionat d'España. També participa en les competicions autonòmiques i en les competicions inter-clubs.

Pel que respecta a la natació, tots els anys ha participat en el campionat autonòmic, en el campionat provincial i en la "lliga d'estiu". És en aquesta última competició on s'enfronta a equips de semblants característiques, és a dir d'entrenament setmanal, i totes les categories guanyen alguna medalla.

A partir de aquest any el club començarà a enfrontar-se en competicions nacionals de natació, doncs ja duu un any d'entrenament diari, gràcies a la piscina coberta.

Actualment el club compta amb uns cent nadadors/ores i, la directiva està formada pels següents membres:

Vocals: Amparo Díaz, Emilia Puig, José Gómez, Manuel López i Paqui Bertomeu.

- Com ja hem comentat, una vegada acabades les instal·lacions del poliesportiu, les activitats van començar a créixer, no sols pels xiquets, xiquetes i joves, sinó que, els adults també es varen aficionar. L'any 1982 s'inicià la pràctica del FUTBET d'adults, amb dotze equips, organitzats per José Coscollar i Enrique Casany.

Aquests equips estaven formats per grups d'amics, que s'arbitraven entre ells, fins que l'any 1989 es van federar.

En la actualitat, hi ha 27 equips locals, l'activitat està dirigida per José Miguel Sanchis, que és ajudat en l'organització de calendaris i les classificacions per José Ricart. El campionat dura tot l'any i es juga cada dia un partit, a partir de les 21 hores, per tal de garantir l'assistència de les 250 persones que practiquen aquest esport. Durant la setmana esportiva de l'estiu hi ha una competició, pel sistema d'eliminació, que fa molt interessants els partits.

El mateix any es va iniciar l'escola municipal de Futbet, per a les edats de 5 a 15 anys, i els monitors foren José Coscollar i Enrique Casany. Actualment l'escola està dirigida per Lola Reig i compta amb una mitja d'assistència de 20 xiquets, els quals acudeixen tres dies per setmana a practicar aquest esport. En són monitors: Enrique Casany, Vicente Coscollar, José Miguel Sanchis i Enrique Silvestre.

- Acabat d'inaugurar el pavelló, l'equip de BÀSQUET, que estava format per 10 xiques, iniciaren la temporada 81/82 dirigits per José Marice; els xics, en canvi, començaren la temporada següent, guiats per Asensio Serra i Jesús Martínez.

L'any 1988 va desaparéixer l'equip femení, però, no obstant això, dos anys més tard es va consolidar el bàsquet amb la creació d'uns estatuts per part de la directiva formada per: Vicent Joaquín Gil, Juan Sáez, Jesús Martínez, Antonio Cardó, Azucena Millán, Juana Sansegundo, Vicente M. Navarro i Juan Montagud.

El 1993 va eixir, de nou, un equip femení juvenil, amb 14 xiques dirigides per Toñi Cárcel. A poc a poc, ha anat creixent l'activitat del bàsquet, fins al punt de tenir alguns equips federats. Actualment, el club presidit per Salvador Granell, consta de dos equips federats: un femení de la categoria sènior de 1ª provincial, dirigit per Juan Sáez, i, l'altre sènior masculí de 1ª provincial, dirigit per Enrique Coscollar.

L'escola municipal de bàsquet es va iniciar amb la inauguració del pavelló, té una gran acceptació i es manté constant la demanda, que actualment ronda els 30 alumnes. Està dirigida per Toñi Cárcel, Cristina Alemany i Raul Molina. Els entrenaments es realitzen dos dies per setmana i els partits de competició es juguen els dissabtes pel matí.

- EL TENNIS va començar a practicar-se en pistes particulars, però amb la creació de les pistes del poliesportiu augmentà la seua pràctica. Era tal la demanda, que el 1983 s'hagué de fundar el Club de Tennis Bétera, amb la següent directiva: Antonio Granell, Francisco Miguel Palau, Toñi Cárcel, Juan Jiménez, Vicente Palau i Vicente Alemany.

Existeixen 50 socis, els quals participen en campionats locals, provincials absoluts de xics, de xiques, dobles. Actualment, la directiva està formada per: José Sandiego, Antonio Granell, Paco Alufre, Luís Mainero, Javi Guillén, Juan Jiménez i Carlos Picher.

L'escola municipal de tennis va començar l'any 1982, amb una mitjana de 30 xiquets, de 5 a 14 anys, i es manté fins avui; està dirigida per José Sandiego i Jesús Campos. S'han organitzat partides amb altres pobles per a mantenir la motivació dels entrenaments.

- Cada vegada la població de Bétera es troba més conscienciada per la pràctica esportiva. Així, l'abril de 1986 es va crear l'escola municipal de GIMNÀSTICA RÍTMICA, per tal d'atendre les sol·licituds que d'aquesta activitat es demanaven, i, al mateix temps, l'Ajuntament va complir l'objectiu que els veïns i veïnes de Bétera gaudiren de les possibilitats que oferia el polisportiu.

La gimnàstica rítmica es va iniciar amb 15 xiquetes i tingueren a Inmaculada García com a professora. El bon funcionament i la bona acollida de la població donaren com a resultat, un ràpid augment de l'alumnat, fins arribar a 80 xiquetes. En veure el creixement de l'activitat i el bon nivell de l'alumnat, es va decidir fundar el club "Gimnàstica Rítmica de Bétera" l'octubre de 1989. Les fundadores van ser: Mª José Martínez, Vicenta Aparisi, Mª Elia Verdevio, Àngela Romero, Mª Carmen Villena, Mª Carmen Planes i Mª Carmen Taroncher.

Actualment, l'escola té una mitjana de 100 alumnes, per aquesta raó va ser necessari augmentar en dos el nombre de monitores, que ara són Mª Carmen García i Vicenta Cariñena.

Les activitats que es desenvolupen van des de l'entrenament diari fins a la participació en, aproximadament, sis campionats, tant federatius com amistosos, a més de dues exhibicions anuals (una per Nadal i una altra a final de curs) on demostren la qualitat de l'escola. Aquesta escola, també ensenya ballet des de l'any 1989, amb idèntics resultats i entrenaments (tres dies per setmana).

- L´HANDBOL, va tenir gran seguiment l'any 1969, com hem referit abans; després va desaparéixer fins l'any 1991 en què Juan Paredes va començar, amb 15 xiquets. Malgrat això, en no haver gran afició desaparegué a poc a poc.

Des de l'Ajuntament s'ha intentat fomentar aquest esport entre els joves. El 1994 començà amb l'assistència de 8 xiquets, que a poc a poc es convertiren en 30, menors de 14 anys, i un altre grup de 25, de major edat. Actualment, la pràctica d'aquest esport compta amb un equip federat en la categoria juvenil 1ª, del grup nord. L'entrenador és Francisco Blázquez i entrenen tres dies a la setmana. Les competicions de lliga es realitzen els dissabtes.

- Un grup d'amics, que compartien la mateixa afició pel TIR AMB ARC, l'any 1992, va fundar el "Club Carraixet de Bétera" de tir amb arc. Començaren amb pocs recursos, que suplien amb molta il·lusió, per desenvolupar l'esport de l'arqueria i fomentar aquesta activitat entre la gent.

Comptaven, únicament, amb la pròpia financiació, ja que sols han rebut ajuda de l'Ajuntament de Bétera, quan l'han sol·licitada. No obstant aixo, amb constància i treball, han aconseguit ser el club de tir amb arc amb millors instal·lacions de la Comunitat Valenciana i amb el major nombre d'esportistes. Participen en totes les categories, tant a nivell nacional o provincial , com d'alt nivell, doncs disposen de tot allò que es necessita per a la formació dels esportistes: monitors d'olímpic i Polees, així com de jutge per a efectuar tirades oficials pels campionats d'Espanya. I tot això, amb una progressió ascendent tant pel nombre d'aficionats com pel nivell assolit en totes les categories.

La directiva fundadora del club va ser: Joaquín Salvador Asensi, José Campos, Juan Antonio Martínez, Alberto Vicente Campos i Javier Muñoz.

En aquest club s'ha format Juan Bautista Sancho Campos, que ha obtingut, entre altres, els següents títols en la modalitat de tir amb arc "corriola", categoria absoluta:

És el més jove component de la Selecció Nacional Sènior, i és l'únic d'Espanya que té un títol del Campionat del Món. Està reconegut, pel Consell Superior d'Esports i al BOE, com esportista d'èlit.

Altres membres del Club Carraixet de Bétera també han obtingut els següents premis:

Joaquim Asensi Alemany, "Ximo", és el monitor del club des de la seua formació.

- L'any 1993, una nova activitat esportiva s'inicià a les instal·lacions del pavelló cobert: 20 dones van començar a practicar GIMNÀSTICA DE MANTENIMENT, amb la monitora Marijke Vandervoorde. L'activitat es manté fins avui, amb una bona acceptació per part de les dones i una mitjana de 25 assistents. Actualment l'escola és dirigida per Violeta Fernández i hi ha classes tres dies a la setmana.

- Quan es va posar de moda L´AEROBIC, al poliesportiu s'implantà aquesta activitat amb molt d'èxit. Des de 1993, unes 100 persones acudeixen a practicar aquest esport, que dirigeix Júlia García, en diversos torns, pel matí i per la vesprada, de forma que es puguen cobrir les necessitats de la demanda.

- L'any 1993, també hi hagué demanda, per part d'alguns pares, per a practicar KARATE. L'Ajuntament va iniciar l'escola amb l'assistència de 20 alumnes, que prompte es convertiren en 50. El primer monitor va ser Manolo Baello però, actualment, dirigeix l'escola Francisco Vigil. Tres grups formen l'escola de karate: l'Infantil, l'Avançat i el d'Adults, que a horari diferent realitzen l'activitat.

- Fins avui, l'últim esport implantat és el VOLEI. Va començar l'any 1996, té una mitjana de 10 alumnes, amb edats de 12 a 16 anys, que realitzen tres entrenaments setmanals i la monitora és Lola Reig.

El desenvolupament de tots aquestos esports, a través de les escoles municipals i dels diferents clubs que organitzen les competicions, afavoreixen la pràctica d'activitats esportives i, amb més instal·lacions adients, donen als veïns un bon nivell de qualitat de vida, doncs desenvolupen en la infància més capacitats (físiques, de relació, control, lúdiques...), les potencien als joves i als adults li les augmenten i diversifiquen.

EL CICLISME: Esport dels aficionats a la bicicleta, el va instaurar i promoure el ciclista profesional Miguel Angel Dolz, que al voltant de l´any 1970 fundà el club de ciclisme a Bétera, amb 30 socis, quasi tots xiquets, que anaven a les carreres en les quals ell els organitzava.

- Els diumenges realitzen una eixida a la carretera des de febrer fins a octubre. Aquestes rutes programades son de 80 a 130 km.

- S´ha instituit la ruta de Tuejar en el mes de juliol, i convidar als familiars del ciclistes, per a tindre un dia de germanor.

- Des de 1992, en un diumenge del mes de maig es ve desenvolupant "el dia de la bicicleta", la qual cosa consisteix en realitzar una marxa d´uns 10 km. per les carreteres del terme municipal, on poden participar tots (xiquets i grans).

Carrera ciclista de les festes d'agost

-Durant les festes d´agost, el club organitza la famosa i popular carrera ciclista per dins de la població, en la que col.labora l´Ajuntament i els majorals.

- De deu anys cap aci, la paticipació femenina en les activitats del club es progresiva.

- Les activitats es conclouen en un sopar de fi de temporada, on es reparteixen els premís, a la regularitat, a la participació i a la fidelitat a les regles del ciclisme.

- D´aqueste club ha eixit un corredor profesional, Francisco Navarro Fuster, guanyador d´etapes en la volta ciclista a Espanya. Ha participat en els següents equips: el Reinols, el Banesto, el Seur i el Tulip Computers.

- Acualment hi han socis més antics que es preocupen de mantindre la il.lusió i segueixen ajudant al club. El president es Manuel Pérez.

Portada	Presentació	Introducció	Agraïments	Himne de Bétera	L'Escut de Bétera	Fotos	Index
I	II	III	IV	V	VI	VII	VIII	IX	X	XI
Apèndix I	Apèndix II	Apèndix III	Apèndix IV	Apèndix V	Apèndix VI	Bibiliografia


Español	Valencià