Bétera, un poble per a tots

Ver la página en Español Veure la Pàgina en Valencià
Español Valencià
Portada Presentació Introducció Agraïments Himne de Bétera L'Escut de Bétera Fotos Index      
I II III IV V VI VII VIII IX X XI
Apèndix I Apèndix II Apèndix III Apèndix IV Apèndix V Apèndix VI Bibiliografia        

CAPÍTOL IX: MONUMENTS ARTÍSTICS

2.- EL CALVARI, L'ERMITA I EL PANTEÓ

El conjunt format pel Calvari, l'Ermita de la Divina Pastora i el Panteó del Marqués de Dos Aguas és un conjunt històrico-artístic, amb un expedient incoat i publicat al Butlletí de l'Estat el 3 de Novembre de 1982.

Tot el que a continuació s'exposa, correspon al treball realitzat per D. Benito Goerlich, que es troba editat al llibre "Cataleg de mmonuments i conjunts de la Comunitat Valenciana" editat per la Conselleria de Cultura Educació i Ciència. València 1983.

El Calvari de Bétera és molt espaiós; fou emplaçat damunt el primitiu cementeri de la població, i posseeix una topografia totalment plana que no concorda amb la tradicional d'aquesta mena d'espais, col·locats normalment en rostos més o menys escarpats. No obstant això, i per tal de representar el sentit del Via Crucis, presenta l'itinerari en zig-zag a què obligaria, naturalment, una ascensió per un tossal, configurant d'aquesta manera, com ha assenyalat Vicente Costa, allò que en diríem un "disseny urbanista" de caràcter marcadament simbòlic, que admet de tota manera la utilització de l'espai a uns altres nivells.

En la plaça de l'entrada del calvari hi ha una estàtua representant el Marqués de Dos Aguas, En Vicente Dasí Lluesma, de 1952, amb un jardinet vogit. El Calvari, presidit per una creu, que abans era de fusta de 1941, està rodejat d´un mur, col.locada damunt una reixa. Per tot el terreny s'escampen els casalicis amb les catorze estacions del Via Crucis, disposats amb una separació escaient, en massissos plantats de pins, xiprers i garrofers formant petits conjunts de casalici i massís. D'aquests conjunts tenen cura les famílies piadoses de Bétera.

Cada un dels casalisis s'alça sobre una base cúbica adornada amb un recuadre de taulellets de Manises amb versos al·lusius a cada escena. La part superior forma la capella, amb un mig punt motlurat i un capitell barroc de teula àrab, amb una pinya de ceràmica i una creu de metall. Dins de cada capelleta les estacions del Via Crucis estan representades amb plafons de Manises pintats a l'estil del XVIII.

El Calvari finalitza en una espaiosa placeta oval, centrada per un humiliador d'escalons de rajola, davant la façana de l'ermita, amb uns altres catorze casalicis disposats en semicercle que en representen els set dolors i el set gojos de la Mare de Déu, amb taulells de Manises, pintats a l'estil de mitjans segle XIX. Aquests casalicis són més senzills, coronats per frontons triangulars i d'obra de maçoneria i rajola, emblanquinada amb calç. N'hi ha molts més, per tot el recinte rectangular, els nínxols dels quals presenten retaules de Manises de diversos estils, dedicats a diferents advocacions marianes i de sants, i tots ells amb una oració en vers i els noms de les famílies que els dedicaren. A la dreta hi ha els dedicats a Sant Miquel, la Puríssima, la Mare de Déu dels Dolors i del Diví Poder, Sant Lluís Gonçaga, Santa Teresa de Jesús, Sant Roc, Santa Maria Magdalena, la Sagrada Família, Sant Antoni de Pàdua, Sant Cristòfol, la Santíssima Trinitat, Sant Joan Baptista, Santa Elena i Sant Antoni Abat. A l'esquerra Sant Agustí, la Mare de Déu del Miracle, els "sants de la pedra" Abdó i Senent, Sant Rafael, Sant Blai, Sant Josep, la Mare de Déu de la Mercè, la del Carme, la del Pilar, la del Roser, Santa Caterina, Sant Ramon Nonat, Santa Rita, Santa Anna i Sant Llorenç, i un altre d'arc escarcer amb la Mare de Déu dels Desemparats.

A la façana de l'ermita, als dos costats dels nínxols centrals, hi ha uns altres dos retaules dedicats a les santes Justa i Rufina, i a Sant Vicent Ferrer, obra, com tots els altres ja citats, de la fàbrica del ceramista de Manises, Josep Gimeno Martínez, a qui va ser encarregada la reposició dels perduts en el saqueig de 1936. Aquesta façana és molt senzilla; la part inferior la forma un atri enllosat al qual donen accés tres arcs de mig punt, el central més gran que els altres. Damunt hi ha un nínxol neorromànic, protegit per una marquesina, en el qual s'allotjava la imatge de la pastoreta, i damunt d'aquest un ull. El capcer és escalonat, realçat per una xicoteta cornisa i rematat per una espadanya de rajola amb una campana.

L'ermita, construïda en honor de la Divina Pastora, entre 1798 i 1853, és d'una sola nau, amb volta de canó, segmentada en quatre trams i sostinguda per pilastres jòniques. Sobre la volta de quadrant d'esfera hi ha pintures il·lusionistes de llunetes amb les finestres frígides de làmines d'alabastre, emmarcades per riques arquitectures. Als peus hi ha un cor sobre l'atri, en el tester, darrere de l'altar major, una sagristia-cambril, i a la part dreta diverses dependències corresponents a l'habitatge de l'ermità. L'altar major és neoclàssic, amb dues belles columnes corínties que sostenen un tram d'entaulament i emmarquen el buit, amb la imatge de la pastoreta, sobre una civera daurada, davant la qual hi ha l'escultura d'un frare caputxí agenollat. Sobre el tram de volta del presbiteri hi ha una curiosa figura en "trompe l'oeil" que fingeix una cúpula gallonada amb cassetons, sobre un alt tambor i quatre petxines falses, amb emblemes d'atributs marians.

Planta del panteó del Marqués de Dos Aguas Planta de l'ermita del Calvari
Conjunt històric de l'ermita i el panteó

A cada banda de la nau hi ha tres capelles ocupades per altars dedicats, els de la dreta, a la Mare de Déu de la Mercè, Sant Isidre i Sant Josep, i els de la banda contrària al Crist de la Protecció, un altre d'accés al panteó contigu, i l'altre al baptisteri.

A l'esquerra de l'ermita, comunicat per un passatge tancat amb una reixa neogòtica, hi ha el panteó dels marquesos de Dos Aguas, construït per a aquesta família el 1892, per encàrrec de Vicente Dasí, titular del marquesat en aquell temps, amb dos túmuls de marbre blanc, que contenen les seues despulles i les de la muller.

El panteó és de planta octogonal, amb un espai central cupulat decorat amb pintures i sostingut per arcs ogivals sobre altes columnes, vogit per una nau coberta amb voltes de creueria, en els murs de la qual s'obrin els buits decorats amb vidrieres. En el centre hi ha una obertura circular protegida per una artística baraneta de marbre d'Itàlia, que permet contemplar la cripta amb els nínxols adossats a les parets. Una escalinata de pedra xafada amb lloses amples i severes dóna accés a la cripta, il·luminada amb lampadaris de bronze. El panteó és d'obra de rajola sobre un sòcol de pedra, i a l'exterior es remata amb dos cossos de coberta de pendents diferents, el més alt dels quals forma un esvelt capitell en mansarda. Les teules ceràmiques d'aquestes cobertes estan disposades en franges horitzontals de distintes tonalitats, formant dissenys geomètrics.

El conjunt que formen aquests elements fins als anys 50 es trobava als afores del poble, doncs al seu voltant tot eren eres o xalets, cases senyorials que sols s'utilitzaven per a estiuar. Poc a poc s'ha començat a edificar per aquesta zona més alta del poble i s'ha fugit de l'antic centre a causa de les riuades. Hui en dia aquest conjunt es troba situat al centre del poble.

Tots els anys el dia de Dijous Sant, a les dotze de la nit, es realitza una processó cap al Calvari on es resa el Via Crucis, acompanyats per la "Hermandad del Santo Sepulcro" i la "Hermandad de la Dolorosa". A més de ser un centre amb motivacions religioses, doncs especialment en l´època de quaresma (els divendres) moltes dones recen el Via Crucis al Calvari.

El Calvari, també, és un lloc d'esplai on van a passejar i caminar les persones majors, i els xiquets i les xiquetes van a jugar.

L'ermita, a més d´haver-se utilitzat com a parròquia durant alguns anys (ho comentaré en l'apartat de les parròquies), s'obri tots els anys per a la festa del "Cristo" i la festa de la "Pastoreta" i, durant tota la Quaresma, el Sr. rector de la parròquia de la Immaculada, a la qual pertany l'ermita, un dia a la setmana obri per la vesprada per a celebrar una missa.

A finals de la decada dels ´60 el titular del Calvari i l'Ermita es l'Arquebisbat de València, i en el 1992 mijançant un conveni amb l'Ajuntament, aquest s'encarrega de la neteja i el manteniment pel goig, alegria i disfrute de tots el veïns.

El Panteó del Marqués de Dos Aguas, amb un recinte tancat, sols s'obri quan vénen a soterrar algun descendent del marqués. La casa que hi ha en un extrem d'aquest recinte tancat, és la de la casera del panteó.

En 1985 el Calvari va ser restaurat, doncs després d´un periode llarg d´abandó, estava molt deteriorat. Quasi un any estigueren treballant en règim de voluntariat els clavaris del Crist d´aquesta any i altres voluntaris, les cambreres del Crist eren les encarregades de preparar el berenar i el café.

Aquesta restauració a més de arreglar tots els margens dels camins, restaurar totes les casetes del Via Crucis, es varen canviar les dues creus, la reixa que rodeja el Calvari, es col.locaren totes les faroles amb la instal.lació de la llum i es repoblà de plantes autòctones.

Les despesses varen ser sufragades per donatius, loteries, col.lectes de les misses d´un diumenge al mes.


Original en Valencià per Amparo Doménech Palau

Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella