Bétera, un poble per a tots

Español	Valencià

CAPÍTOL IV: RECURSOS ECONÒMICS

6.- COMUNICACIONS

Els diferents punts d'unió que estableix Bétera amb els pobles, per a enllaçar una relació social, econòmica i cultural són:

- La xarxa de línies telefòniques, que van arribar a Bétera al voltant de l'any 1920. Aquest sistema de comunicació va començar amb maneta, que centralitzava totes les cridades en un lloc determinat del poble i el comunicava amb València, des d'on podia enllaçar amb tota Espanya. Per a parlar amb qualsevol persona, tant si era local com interlocal s'havia de demanar el número a l'operadora de la central, la qual manualment establia la comunicació desitjada mitjançant un sistema de clavilles. L'any 1978 es va convertir aquest servei en automàtic.

- A més a més, cal dir que el primer aparell telefònic que es conegué a València, el va dur de França En Juan Solís l´any 1878, i, cinc anys més tard, realitzá dos línies telefòniques: una de València al Grau, on tenia els magatzens i l´altra de València a Bétera, per al servei del banquer senyor Devesa.

- La xarxa ferroviària va arribar a Bétera l'any 1891, amb un tren de vapor (més tard es va convertir en línia de ferrocarril elèctric de via estreta) i enllaça Bétera amb València; en passar el terme de Burjassot, a l'estació de l'Empalme , comunica Bétera amb Llíria i amb tots els pobles de l'altra línia (de València a Llíria). Aquest tren tardava 50 minuts en arribar a València i el servei era d'un cada hora.

- L'any 1982 es va realitzar una transformació de la xarxa de ferrocarrils a la Comunitat Valenciana i aquestes línies passaren a formar part de la línia de metro de València, de tal manera que Bétera queda comunicada directament amb Torrent, creuant València on realitza set o vuit parades; igualment, existeix la comunicació amb Llíria a través de l'estació d'Ademús (antic Empalme).

Actualment de Bétera al centre de València (Plaça d'Espanya) el tren tarda al voltant de 25 minuts i hi ha un servei cada mitja hora.

- La xarxa de carreteres de Bétera, sols es componia de la carretera de Burjassot a Torres Torres, adoquinada, que passava pel poble i el comunicava amb València, els veïns l'anomenaven "camí real". La resta de xarxa, en ser de terra, només tenia la categoria de camí. L'any 1940 es va adoquinar la carretera de Bétera a Olocau i l'any 1969 es va asfaltar la carretera de Sant Antoni de Benagéber, que comunica amb la carretera València-Ademús, i, d'aquesta manera, Bétera es comunica directament amb València o amb Llíria.

L'espectacular procés de motorització ha configurat la carretera com la via més important i més utilitzada pels veïns de Bétera per al transport (fins i tot és utilitzat des del 1973 per l'alumnat del Col·legi Públic Cervantes, que està ubicat a 1.500 metres de la localitat, i és transportat en autobús escolar) la qual cosa crea una dependència econòmica dels productes derivats del petroli.

La primera gasolinera es va implantar l'any 1963 a la carretera Burjassot-Torres Torres. Hui hi ha tres gasolineres.

Es pot observar l'augment progressiu que ha sofert el parc automobilístic de Bétera en la següent taula:

EVOLUCIÓ DEL PARC AUTOMOBILÍSTIC DE BÉTERA

Evidentment, per a millorar la circulació de vehicles en relació amb la fluïdesa del trànsit i la seguretat vial, hi ha hagut una millora de les carreteres abans anomenades i, al mateix temps, els camins, a patir de l'any 1980, es van asfaltar, com el camí Benaguasil, el camí de la Pobla, el camí de Montcada, etc. Hui estan asfaltats quasi tots els camins del terme.

...s a partir de l'any 1985-86 quan s'inicia un procès de modernització, creixement econòmic, reconversió i ampliació de la xarxa de carreteres, corresponent al primer Pla de Carreteres estatal i a l'autonòmic.

Pel que respecta a Bétera, dos són els principals projectes que influiran per a obtenir accés i una millor connexió amb les carreteres nacionals i internacionals. Un és la circumval·lació de l'autopista del Mediterrani ("by-pass"), que passa pel terme de Bétera, i l'altre l'autovia de Llíria, traçada a la carretera de València-Ademuz.

Com a conseqüència d'aquesta infrastructura, Bétera està privilegiada pel que respecta a les comunicacions. Així, en 10 minuts s'hi pot arribar a València o a Llíria i això ha millorat la qualitat de vida dels veïns, que ara tenen més fàcil la mobilitat, i una reducció del temps i major seguretat per a acudir al lloc de destí.

També n'és una conseqüència el creixement de la població, i així ho demostra la construcció de "cases dormitori". Al mateix temps, està augmentant sensiblement el desenvolupament econòmic, com ho mostra el fet que s'haja obert un altre banc a més dels que hi havien.

L'estació

Original en Valencià per Amparo Doménech Palau

Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella