 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL IV: RECURSOS ECONÒMICS
3.- BESTIAR
S'anomena bestiar al conjunt d'animals domèstics sotmesos a règim d'explotació, per a traure-li el màxim profit.
A Bétera, mentre s'ha desenvolupat una economia familiar, a totes les cases del poble hi havia aus (gallines, pollastres, ànecs, titots...), conills, un o dos porcs i l'animal de conreu, per la qual cosa els animals formen part i depenen de l'agricultura; siga com a força de treball o per a utilitzar-ne el fem i adobar la terra.
Per l'absència de pastura fresca, el ramat oví només s'explotava per a la producció de llet. Les vaques estaven en corrals i no passaven de deu o dotze. En tot cas, no arribaven mai al centenar entre tots els corrals. La producció de llet la consumien principalment els veïns del poble i la que en sobrava era enviada a les lleteries de València en càntirs metàl·lics, que eren transportats en el tren. Arribada la industrialització en la producció de llet, els corrals de vaques no podien competir, ni podien tenir instal·lacions adients, de tal manera que sols van seguir endavant dues vaqueries: la de Morla i la de Seguí, ubicades als afores del poble.
D'altra banda, pel terme també hi havia prou ruscs; actualment estan prohibits per la Conselleria d'Agricultura, per a evitar que es creuen les diferents espècies de taronja.
La ramaderia llanera, no ha estat una ocupació complementària de l'agricultura, sinó independent; va tenir certa importància quan gran part del terme era inculte i la pastura era abundant.
Les primeres notícies de la ramaderia de Bétera es poden veure a la Carta Pobla, de 1610. Actualment, encara hi ha una senda per al bestiar que travessa el terme, entra per Nàquera i va a la Pobla de Vallbona. Va ser molt utilitzada pel bestiar d'Aragó, que venia per a passar l'hivern al nostre terme fugint-ne del fred hivernal del seu origen (transhumància). Aquest ramat s'allotjava, i hui encara ho fan els pocs que hi vénen, als corrals que hi ha per tot el terme, propietat de la Junta de Montes.
Les terres de pastura, fins l'any 1878 van ser propietat del senyor de Bétera, i actualment ho són de la Junta de Montes. El producte que trau de llogar les terres i els corrals és per a mantenir el col·legi de les monges. Tots els anys, cap al mes de setembre o d'octubre, se subhasten els pasts. Abans es dividia el terme en quatre parts o quarts: Mallaetes, Mas d'Arnal, la Jonquera i Camarena; en cada una pasturaven dos o tres ramaderies tant del poble com forasteres. Cada quart tenia marcat el nombre d'animals, amb la condició que podien pasturar per la zona inculta i al secà quan no hi haguera collita. Fins la dècada dels 40, "un quart" podia alimentar 500 o 600 ovelles. Hui en dia els llocs de past han canviat a causa de les transformacions agràries i de les urbanitzacions; les zones que en queden només poden alimentar unes 100 ovelles i els corrals es troben per la zona de la "Conarda".
EVOLUCIÓ DE LA RAMADERIA
Per a tenir una idea de com ha canviat la ramaderia al llarg del temps, les dades del quadre ho diuen tot.
Actualment l'escassetat de pastura natural, la quasi totalitat de sòl dedicada al conreu de taronger i la transformació de l'economia, que ja no és de caràcter familiar sinó industrial i capitalista, fan que el bestiar haja de prendre també aquestes característiques, amb unes instal·lacions adients, si es vol obtenir la màxima rendibilitat dels animals.
Si ens traslladem un segle cap endarrere i llegim alguns punts de les ordenances municipals de la Vila de Bétera de l'any 1881, en allò que ens parlen del bestiar, tindrem una idea una miqueta més completa del panorama. Així, diuen:
"Art. 134.- Sense el competent permís de l'arrendatari del past de les brosses si estigueren arrendades, i en cas contrari de la comissió de drets senyorials i sempre amb el vist i plau de l'Alcalde i coneixement del Caporal de guardes o Comandant de "puesto" de la Guardia Civil, no podrà entrar cap de bestiar en aquest terme sota la multa de cinc pessetes cas de que amb la seua entrà no hi haguera causat cap dany."
"Art. 137.- L'amo o conductor de bestiar foraster que vinga a invernar, deurà certificar-ho amb una certificació que acredite la sanitat d'aquest, i si no ho complirà se l'impondrà la multa de cinq pesetes amb el rescabalament dels danys i perjuins que per aquest motiu es causaren."
"Art. 141.- En benefici de la ramaderia, s'estableixen les salves o corts de pastor, per averiguar en elles al dany causat en una finca, i el que resulte danyaor, per haver entrat el bestiar sense la corresponent llicencia, estarà obligat a satisfaure el dany causat a l'amo de la finca més els gastos que ocurriren, sense exigir-li multa alguna."
"Art. 142.- Aquestes salves o corts de pastors, es celebrarán tots el primers diumenges de mes després de les sis hores del matí i al punt que designe l'Autoritat, als quals deuran d'anar tots el que tingueren bestiar en el terme amb la finalitat de depurar la responsabilitat de cada pastor."
"Art.153.- Queda prohibit el que vagen per les hortes ni eres en el temps de cullites, porcs, gallines, pollastres, anecs o altres animals domestics, sota la multa de quatre pesetes per porc i una per gallina, pollastre, anec, etc, mes els danys, si haguera reclamació de les parts."
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella