 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL IV: RECURSOS ECONÒMICS
1.- AGRICULTURA
L'art de cultivar la terra a Bétera, segons els mitjans que el llaurador ha tingut al seu abast, ha anat transformant els conreus per tal de traure'n més rendibilitat; per tal motiu, el nostre terme ha sofert transformacions al llarg del temps.
El creixement de l'activitat agrícola ve determinat per l'explotació de les noves terres convertides en regadiu.
El terme de Bétera va ser de secà fins la meitat del segle XX, però, de forma progressiva, està transformant-se en regadiu i, per tant, va canviant el conreu.
Com deia Cavanilles: "amb un terme de dos llegües de diàmetre, sols té 136 fanecades d'horta i la resta és de secà."
La zona de regadiu primària, i natural de Bétera, la formen les anomenades partides de l'Horta de Dalt i l'Horta de Baix, que es corresponen amb les actuals Horta Vella i Bufilla. L'altra zona de regadiu era l'Horta de la Sénia, doncs la Carta Pobla l'anomena així perquè aquesta zona era regada amb aigua que treien les sénies. Aquest tipus de regatge va perdurar fins que, modernament, els llauradors van començar a utilitzar motors.
Fins als anys 60 les partides de l'Horta i Bufilla han sigut de regadiu per excel·lència; allí s'hi han plantat hortalisses, per al consum familiar especialment, amb l'especial rellevància de "les faves de Bétera"; en aquestes partides, les parcel·les de cultiu són menudes.
Tant Cavanilles, el 1795, com Madoz, el 1846, fan la seua crítica en veure que a Bétera la gent es dedica a trenar l'espart com a forma de subsistència. Cavanilles diu que: "la gran part dels elements d'aquest poble s'ocupen en fer cordell, no hi ha cap dubte que l'espart és un recurs d'utilitat coneguda i certa, però molt inferior a la que en donaria l'agricultura si es treballaren els espais incultes"; Madoz afegeix que "hi ha, aproximadament, una tercera part del terreny inculte i de muntanya que produeix molt bon espart, l'elaboració del qual distrau a molts veïns apartant-los de l'agricultura i ocasionant-ne un important perjudici per a l'economia del poble".
En el punt dedicat a la història, explique que açò és una conseqüència de la duresa del règim senyorial, el qual fa que la gent presferisca viure de l'espart abans que treballar unes terres on la major part del benefici era per al senyor.
Cavanilles va fer una estimació de 1.360 fanecades de cultiu, les quals produïen principalment forment i dacsa, i en el secà vinya, oliveres i garroferes. Madoz en parla, també, de moreres i de figueres.
Malgrat que avui, pràcticament han desaparegut aquestos cultius en benefici de la taronja, faré un xicotet comentari:
L'OLIVA: La quasi totalitat de la producció del fruit de l'olivera es dedicava a la fabricació d'oli, però una xicoteta part era per al consum de taula (olives amargues, xafades, etc.). Fins l'any 1975 hi havia una almàssera, situada al carrer de la Puríssima núm. 5, on s'elaborava l'oli per a tot el poble.
Aquesta almàssera va desenvolupar la seua activitat durant dos o tres-cents anys. Al principi utilitzava premses de fusta, desprès de ferro i finalment amb l'arribada de l'electricitat al poble, era aquesta energia la que feia que rodaren les pedres per a xafar l'oliva.
L'AMETLA: Dels fruits secs és el de major cotització al mercat, per la seua riquesa en oli i grassa vegetal, gran poder nutritiu i molt apreciada per a l'elaboració dels torrons i altres dolços. Té diverses utilitats culinàries. Els veïns de Bétera la venien, tot i que una part era per al consum familiar.
LA VINYA: Va ser un dels principals cultius i la base de l'agricultura comercial de Bétera fins els anys 50. Entre les classes de raïm que més es cultivaven estaven: el maseguera, el moscatell, per a elaborar la mistela de moscatell, i el garnatxa que era el més apreciat per la qualitat del vi que en treia.
El poble comptava amb vuit o nou trulls per a l'elaboració del vi i alguns coladors, on s´elaborava l´esperit del vo o alcohol. Cada llaurador trepitjava el seu raïm i, amb el seu secret, en feia el seu vi. Cada família tenia el seu celler (lloc fresc de la casa, soterrani o cova, que tenien les cases dels llauradors, per a guardar les bótes de vi o altres productes que necessitaren d'aquest ambient fresc, com creïlles, moniatos, etc.) . El que en sobrava, es posava en venda i, per a que tots ho saberen, es col·locava una rama de pi al balcó de casa.
ELS GARROFERS: El seu fruit era molt apreciat com aliment dels animals de conreu. Caldria comparar la seua importància a la gasolina de hui en dia.
EL BLAT o forment. Aquest cereal es cultivava per a traure la farina. S'aprofitaven les temporades de producció abundant, per tal de previndre'n l'escassesa.
Els jurats valencians crearen l'Almodí. El dia 1 de novembre de 1307 aparegué l'Ordenació de l'Almodí; aquesta institució es preocupava de comprar i d'importar blat, i el regulava mitjançant l'emmagatzematge. Després, el 23 d'agost de 1937 la Junta Tècnica de l'Estat de Burgos, va organitzar el "Servicio Nacional del Trigo". Aquest servei monopolitzà la compra de blat per a vendre'l als industrials o per a exportar-lo.
L'agricultor percebia un preu de compra que era interpretat com una ajuda, però cap als anys 50 començà a desaparèixer aquest cultiu i va ser substituït, a poc a poc, pels tarongers.
Per aquell temps hi havia dos molins, un a l'Horta i l'altre a Bufilla, a "la senda del molí", doncs l'aigua de la séquia de Bufilla el feia moure.
És a partir dels anys 50 quan comença a recuperar-se l'agricultura i la taronja es converteix en el pilar bàsic de l'economia agrària i del poble en general.
Les transformacions agràries evolucionen de la següent forma:
l´any 1940.................................................... 883 hes
l´any 1955..................................................1.424 hes
l´any 1960..................................................1.681 hes
l´any 1970..................................................3.174 hes
l´any 1980..................................................3.632 hes
l´any 1990..................................................4.089 hes
l´any 1998..................................................4.429 hes
LA TARONJA, és la riquesa més important de Bétera. Aquesta importància radica en el seu cultiu, la producció i la comercialització.
Pot ser falsa la idea que el cultiu de la taronja fóra introduït pels àrabs a la Península. A la Tarraconense romana, el taronger té un lloc destacat, gràcies a l'atenció que a aquest conreu donaven hàbils jardiners jueus. Malgrat que els musulmans escamparan la taronja amb intenció d'ornamentació per la costa i el sud d'Espanya, l'any 1791 agafa importància en la costa valenciana. Aquest conreu, des d'un principi, es fa per a l'exportació als països europeus.
L'expansió d'aquest conreu, fins a aplegar a la crisis actual, va haver de superar moments difícils per causa de les guerres i de les gelades.
La primera guerra mundial va suposar quasi la destrucció del taronger, encara que a Bétera sols hi havia taronges a la zona del "Pla". La guerra civil (1936-39), junt amb els efectes de la segona guerra mundial, també va ser catastròfica per a la taronja.
En canvi el ressorgir d'Europa, tornà a impulsar de nou aquest conreu i la seua comercialització fins arribar als nivells actuals. Els desastres naturals, com van ser les gelades de l'any 47 i algunes pedregades, han fet passar èpoques dures als llauradors.
A la dècada dels 90, la malaltia de la "tristesa" ha eliminat, en pocs anys, més de la meitat de producció de la taronja de Bétera, de manera que cap a l'any 2000 aproximadament els tarongers seran tots de nova plantació, anomenada "taronger de peu tolerant", ja que els vells s'hauran mort tots.
Les primeres transformacions agrícoles en favor del taronger es van fer utilitzant sòl agrícola, però, d´uns anys cap ací, l'agricultor transforma qualsevol terreny i modernitza el camp amb el regatge de gota a gota.
Per a la comercialització de la taronja, Bétera compta, des de l'any 1983, amb la Cooperativa que té un magatzem d'exportació, i n'ocupa molta mà d'obra. Així, mentre els homes treballen al camp collint la taronja, les dones treballen al magatzem preparant-la per a la comercialització.
El terme de Bétera, amb una extensió de 7.567,70 hes, fins al voltant d´els anys 60 es distribueix de la següent manera:
Reg natural............................. 91,50 hes
Superfície de regadiu:
Reg elevat.......................... 1.190,14 hes
Superfície de cultiu de secà..................................... 3.940,00 hes
Superfície total de terreny cultivat............................ 5.221,60 hes
Superfície forestal (pastura)........................................ 747,00 hes
Altres superfícies (barrancs, camins...)..................... 1.599,10 hes
La superfície de cultiu de secà de 3.940,00 hes, que representava el 52% del total del terme i el 75,47% de la superfície cultivada, era distribuït de la següent manera:
Garrofers.................................. 2.147 hes
Vinya ....................................... 1.367 hes
Oliveres ...................................... 301 hes
Cereal de secà............................. 125 hes
_____________
TOTAL: 3.940 hes
Amb motiu de la creació de l´"Entidad Local Menor de San Antonio de Benageber", els alcaldes dels termes de Paterna, L´Eliana, Pobla de Vallbona i Bétera en l´any 1959, firmen la demarcació per a dita entitat.
La superficie de l´area d´influència d´aquesta nova entitat està constituida pel deslinde de 451,38 hes de Paterna, 287,79 de la Pobla de Vallbona i l´Eliana i 67,11 hes de Bétera, les quals eren de secà i past.
EVOLUCIÓ DELS CULTIUS AGRÍCOLES
Les xifres ens diuen que, a la década del 60, l'esforç per convertir les terres de secà en terres de regadiu va ser molt important. Aquest reg consistia a perforar, en alguns pous o brolladors, a més profunditat per a trobar més quantitat d'aigua i apujar-la, mitjançant motors, a la superfície i, així, augmentar-ne la superfície de regadiu. Els primers motors, a principis de segle, funcionaven a vapor, després amb oli pesant i, finalment, fins a hui, funcionen amb energia elèctrica. Els primers pous estaven a les zones dels voltants del poble, que estan rodejats d'horta; després, les perforacions es van fer ja al secà, convertint-ne d'aquesta manera la superfície de secà en superfície de regadiu, especialment pel cultiu del taronger
Distribució actual del terme municipal, segons el Centre de Gestió Catastral:
TERME MUNICIPAL................................. 7.555 Hes.
CEREAL DE SECÀ........................................ 164 Hes.
CEREAL REGADIU....................................... 213 Hes.
INCULTE....................................................... 741 Hes.
FRUTALS DE SECÀ......................................... 3 Hes.
FRUTALS DE REGADIU................................ 55 Hes.
VINYES........................................................... 18 Hes.
GARROFERES.............................................. 336 Hes.
AMETLERS................................................... 225 Hes.
OLIVERES...................................................... 50 Hes.
URBÀ......................................................... 1.941 Hes.
PINAR........................................................... 264 Hes.
TARONGERS............................................. 3.542 Hes.
Els conceptes d'explotació agrària i famíliar han estat vinculats al model d'explotació agrícola tradicionals. Però, és a partir dels anys 80, quan el desenvolupament capitalista provoca les transformacions a l'agricultura i especialment a les explotacions familiars.
Etxezarreta (1985) diu "industrialización, urbanización, evolución tecnológica, control por las agroindustrias, competencia en la producción con las empresas capitalistas, necesidad de produccción barata de alimentos, la internacionalización del sistema económico a términos mundiales...., elementos todos que situan a la agricultura familiar ante la imperiosa necesidad de cambiar los sistemas de producción tradicionales".
Una de les formes a través de la qual l'agricultura familiar tracta de mantenir-se és la combinació de la seua activitat a l'explotació amb activitats productives fora d'ella, bé al sector agrari, bé a d'altres (treballant la terra d'altres terratinents o treballant la seua pròpia en el temps lliure que en queda, després de finalitzar el jornal en el sector industrial o en el de serveis).
Els llauradors han sofert una adaptació a aquestes circumstàncies econòmiques i socials que s'anomenen AGRICULTURA A TEMPS PARCIAL. Aquesta està causada per la crisi de la xicoteta explotació agrària, que provoca una eixida de la població activa del sector agrícola.
Són tots els utensilis agraris que necessiten d'una força motriu exterior per a complir la seua missió. L'eina, o ferramenta per excel·lència, és l'aladre, hui pràcticament arraconat, malgrat haver evolucionat de mil formes, mesures i aplicacions.
EL FORCALL, que anava arrossegat per un sol animal.
LA XARUGA, amb menys resistència a la tracció i menys preu.
L'ALADRE de parell, que sols es usa fins el segle XIX.
LA BIRBADORA, que penetra en la terra per a moldre-la i també per a destruir les brosses. Hi ha de dues classes: de dents de tracció anterior i entre línies.
LES GRADES, que polvoritzen la terra abans de sembrar i també aplanen. Hi ha de disc i de dents.
L'ENTAULADORA, que és per a igualar la superfície dels camps llaurats i per a estrènyer la terra, que no s'evapore i mantenir la humitat. Anava arrossegada per un cavall.
LA TRILLA, que també servia per a anivellar el camp.
Hui en dia està pràcticament tot mecanitzat mitjançant el tractor i els remolcs per al tractament fitosanitari dels conreus i la terra.
Són utensilis d'ús manual, la llegona, el rasclet, l'aixada, la corbella, la forca...
El total de persones que treballa a l'agricultura és variable. Varia segons l'època, doncs quan és temps d'arreplegar la collita hi ha un augment de treball, tant al camp, on tots són homes, els que es dediquen a collir la taronja, com al magatzem, on majoritàriament són dones les que hi treballen.
Fins a la dècada dels 60, quan a Bétera encara no hi havia magatzem de taronja, les dones també anaven al camp a collir-ne.
En acabar la temporada de la taronja, que va de l'octubre a l'abril, les dones es queden a casa i els homes es dediquen a altres faenes del camp, com podar o polvoritzar, o a l'obra.
La dècada dels 90 és la dècada de la malaltia del taronger a Bétera anomenada "la tristesa", que provoca la mort de tots els arbres de taronja del terme.
La modernització, amb els nous sistemes de producció de la taronja a les grans extensions de cultius, ha plantejat una necessitat de reciclatge, de formació i d'informació agrícola.
La Conselleria d'Agricultura prepara diferents plans d'explotació agrícola per a ajudar el llaurador i que aquest puga competir, amb la seua producció de taronja, mitjançant unes instal·lacions adients. També té programes per als joves agricultors, per a que puguen treballar el camp de manera competitiva. Per a poder accedir a aquests programes, els llauradors han de fer els cursos de formació agrària, alhora que reben una subvenció o un crèdit a baix interés.
Per tal de fer-nos una idea de com era la vida campestre que hi havia a Bétera fa més d'un segle, sols posaré, a títol de curiositat, l'art. 129 de l'Ordenança de l'Ajuntament de Bétera, de l'any 1881, transcrita del document original per Antoni Vicent Alemany i Minyana, mestre de l'escola pública de Bétera.
"Pagaran la multa d'una a quinze pessetes i indemnització del dany causat i costes o sols la citació i multa a judici de l'alcalde i quan no haguera reclamació de part, els danyadors següents:
1.- El que nugara cavalleries en arbres i cases "agenos" sense permís de l'amo.
2.- El que cabare o escotare margens agenos o de domini públic
3.- El que cabare terra en els camins públics o de propietat agena sense llicència.
4.- Els que tiraren pedres o palos als arbres, pujaren a ells, tallaren o tronxaren les rames de la forma que fora, ja siguen particulars o de domini públic.
5.- El que destrozare qualsevol especie de fruits o altres productes dels camps.
6.- Els que transitaren pels marges agenos xafant el forment o altres plantes.
7.- El que entrara pels sembrats i camps agenos a peu o a cavall, i fera senda en ells per anar d'una finca a l'altra o per acurtar la distancia.
8.- Els que segaren brosa en els sembrats o feren pampols de vinya sense permis dels amos. Malgrat que queda absolutament prohibit dita sega, amb permis o sense éll en les terres de l'horta i Bufilla, durant els mesos de juny a octubre.
9.- El que duguera la cavalleria o cavalleries sense bosal per l'horta durant l'epoca de creiximent del blat i panís.
10.- Els que arrancaren o s'endugueren pedra de les propietats agenes sense permís de l'amo per escrit, bé siga per a obres, margens o per a arreplega i conservació de les carreteres.
11.- Els que entraren en camp ageno sense permís de l'amo i agarrara fruits per a menjar-sels en l'acte siguen de quanseol especie.
12.- Els que abans de donar l'ordre oportuna entraren en els camps a la rebusca de garrofes, olives, raïm i figues o per a utilitzar l'espigolament abans de haver alçat per complet la cullita.
13.- Els que arrancaren o tallaren llenya dels arbres i montes sense llisència dels amos."
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella