 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL III: POBLACIÓ
1.- DEMOGRAFIA
Bétera és un poble en expansió demogràfica i, en l'actualitat, en té 12516 habitants.
D'uns orígens i un passat completament rurals, ha anat evolucionant, com la majoria dels pobles, i en eixa transformació s'observa que va revestint-se d'un aspecte urbà que, a poc a poc, va adquirint major presència en la vida de la població. Població que, a hores d'ara, té un 15% dedicat al sector agrari.
El creixement vegetatiu és ascendent en un 0,79 %. és a dir, l'índex de natalitat és superior al de mortalitat.
El creixement real és major, degut a la immigració que ha vingut a ocupar llocs de treball en el sector agrícola, sobretot en els anys en què, en una gran part del terme, es van realitzar nombroses transformacions de terreny de secà a regadiu, destinades al cultiu de la taronja.
En canvi, en aquest moment, la immigració més notòria de cara a l'augment del cens de població, és deguda a la translació de moltes famílies provinents, la majoria, de València, que ara viuen en alguna de les abundants urbanitzacions existents a les rodalies.
En cas de continuar així, Bétera, si no ho és ja, serà allò que es diu una ciutat dormitori, ja que actualment continuen construint-se nous nuclis residencials al voltant de la població.
A continuació, el lector podrà observar, estadísticament, com ha evolucionat la demografia des de l'any 1424 fins als nostres dies. I, tot seguit, trobarà uns comentaris que contemplen les diferències més notòries, tant en l'augment com en el descens, que apareixen reflectides en el transcurs de la relació demogràfica.
EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE BÉTERA:
(Abans de seguir endavant, cal clarificar que, antigament, el cens d'una població es comptava per "focs", que era l'equivalent de cinc persones).
ANY........ HABITANTS
1424.......... 465.......... (93 focs)
1451.......... 375.......... (75 focs)
1475.......... 315.......... (63 focs)
1565.......... 600......... (120 focs)
1609........ 1.050......... (210 focs)
1609.......... 165.......... (33 focs)
1646.......... 415.......... (83 focs)
1735.......... 635......... (127 focs)
1787........ 1.588
1857........ 2.059
1877........ 2.610
1887........ 2.497
1897........ 2.890
1900........ 2.865
1910........ 3.428
1920........ 3.893
1930........ 4.415
1940........ 7.228
1950........ 6.624
1960........ 7.114
1970........ 8.046
1975........ 8.902
1979........ 9.101
1985........ 9.104
1990........ 9.441
1995....... 11.254
1996....... 11.466
1998....... 12.516
Tal com es pot comprovar en la relació, l'any 1609 apareix repetit, però amb una diferència molt notòria entre els 1.050 habitants indicats en primer lloc i els 165 que figuren en el segon. Tan extraordinari descens és degut a què, en aquell any, el rei Felip III de Castella promulgà el decret de l'expulsió dels moriscos. Catastròfica decisió que pertorbà totes les poblacions i, de manera especial, a aquelles en què la gran majoria dels seus habitants eren afectats per tal decret, com passà a Bétera, la qual, el dia que embarcaren els expulsats al port de València, quedà pràcticament deshabitada. Va tardar més d'un segle en recuperar-se el cens de la població, així com la seua economia. És a dir, es van perdre més de cent anys de progrés.
A continuació es pot observar que, al llarg dels segles XVII i XVIII, l'augment és molt escàs. Cosa prou comprensible tenint en compte, per una part, que, com la població havia amainat tant i tan bruscament, la natalitat seria molt exigua; i, per una altra banda, no hem d'oblidar les malignes pestes suportades durant aquelles centúries, que causaven nombroses víctimes.
Epidèmies que, en diferents períodes, continuaren causant vertaderes mortaldats en alguns moments del segle XIX, com es pot apreciar en algunes dècades de la estadística en què es contempla un descens de la població.
Ja en el segle actual es manté un augment constant i prou estable. Solament resulta sorprenent eixa major diferència que s'aprecia del 1930 al 1940. Mes, si pensem que en el període de la guerra civil, (1936-1939) foren moltes les famílies que passaren a viure a Bétera, sobretot de València, El Grau, evacuats, etc., ja no resulta tan estrany eixe augment. Naturalment, uns tornaren tot seguit a la seua residència d'origen, però altres tardaren algun temps en poder-ho fer i altres es quedaren definitivament. La prova d'aquells que abandonaren el poble desprès de 1940, pot justificar el descens que apareix entre les dècades de 1940 a 1950.
Reduïda per complet la mortaldat infantil, la vida cada vegada s'allarga més i cada família pot elegir el nombre dels fills que desitja. Són les tres característiques de la demografia actual.
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella