Bétera, un poble per a tots

Ver la página en Español Veure la Pàgina en Valencià
Español Valencià
Portada Presentació Introducció Agraïments Himne de Bétera L'Escut de Bétera Fotos Index      
I II III IV V VI VII VIII IX X XI
Apèndix I Apèndix II Apèndix III Apèndix IV Apèndix V Apèndix VI Bibiliografia        

CAPÍTOL II: DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC GENERAL

13.-LA CARTA POBLA (1610)

Les cartes pobla, en general, són documents pels quals el monarca o el senyor feudal d'un lloc estableix un territori als seus presents o futurs habitants, regula les condicions de tinença de les terres, els nivells d'extracció de la renda feudal i estableix el marc jurídic inicial en què es desenvoluparà la comunitat. Són textos, que fixen per escrit tota o una part de les condicions concretes entre senyors i vassalls.

En general solen parlar de la concessió de tot un terme, dels pagaments que han de fer els seus residents, del règim foral imperant i dels possibles drets o deures jurídics dels seus veïns.

En el cas valencià, la seua cronologia s'estén des del segle XIII fins al segle XVII, concentrades bàsicament als dos extrems, en raó dels processos d'expulsió de musulmans d'un lloc i de la seua substitució per famílies cristianes, que es donaren en aquestos dos segles.

Els atorgants de les cartes pobla són, indistintament, els diversos monarques, senyors laics o eclesiàstics o, fins i tot, ciutadans propietaris de terres.

A l'annex, es transcriu la còpia, fidel i exacta de l'original, feta per a Rigoberto Campos Gómez a Bétera, el 6 de novembre de 1978, per En Bartolomé Escolano i Claramunte, advocat de l'I·lustre Col·legi de la ciutat de València, lector titulat de lletra antiga.

La carta pobla de Bétera data del 6 d'agost de 1610, pràcticament un any després de l'expulsió dels moriscos decretada per Felip III. Es va realitzar davant d'un notari i és una mena de contracte entre dues parts; per una banda està la baronessa de Bétera, N'Elena Boïl Lladró i de Sorell, i per l'altra banda els nous pobladors de la vila. Són 50 homes o caps de família, d'origen desconegut, tal vegada emparentats ja que hi apareixen cognoms repetits, que havien vingut a ocupar les terres i les cases abandonades pels moriscos després de l'expulsió. Aquestos homes tenen cognoms molt habituals a la nostra vila com ara Aloy, Martínez, Campos, Casanoves, Montesinos, Doménech, ... Són els nostres avantpassats? És molt provable, però hem de tenir en compte que molts d'aquestos nous pobladors, després, van abandonar la vila en no poder suportar les dures condicions que la baronessa va posar a la carta i que van perdurar al llarg del temps, ja que les clàusules afecten tant als nous pobladors que al 1610 van signar la carta con als nous pobladors que hi van venir, igual que a la baronessa actual i als seus successors.

La carta de repoblació de Bétera ens ofereix un bon exemple de les condicions lleonines imposades pels barons als repobladors a partir de 1610:

a) La primera cosa que han de fer els repobladors "inmediatamente que se haya hecho la presente escritura" és avasallar-se, fer homenatge i prestar jurament de fidelitat a la baronessa.

b) Els nous pobladors queden obligats a residir "personal y continuamente" a la vila, en cas de no fer-ho, els quedarien confiscades les cases.

c) Totes les cases i les terres estan sotmeses als censos. És a dir, la baronessa cedeix el domini útil de les cases i de les terres a canvi del pagament d'un cànon anual o cens i d'altres prestacions.

e) A més de pagar els censos estipulats per la baronessa, al temps de collita els repobladors han de donar-li una part d'ella, ja siga blat, garrofes, vi, dacsa, oli, mel,...

f) Els nous pobladors han de fer a la baronessa uns regals (ja siguen gallines, ous, pollastres) uns determinats dies festius, en Nadal, per sant Joan, Pentecostés...

g) A més a més, han de fer-se càrrec dels deutes contrets pels moriscos.

h) La baronessa es reservava la botiga, el forn de pa, la carnisseria, els molins, la posada i l'almàssera.

i) A nivell jurídic, la baronessa té la jurisdicció civil i criminal de la vila.

El resum que acabem de fer posa de relleu les draconianes condicions en què es va fer, per part dels senyors, la repoblació de Bétera.

De la carta també es desprén l'organització política de la vila. Hi havia un justícia, Joan Baptista Ferrer, que més o menys era l'alcalde, presidia els Jurats, i exercia la jurisdicció ordinària; aquest actuava junt amb el lloctinent de Justícia, Tomàs Remolí. Desprès hi havia dos Jurats, Martín Pozuelo i Pere Acercós, que eren una mena de regidors, que s'encarregaven de l'abastament de la població, dels assumptes d'aigües, higiene i salubritat pública i dels preus de les subsistències. Junt amb tots ells estava l'"Almotacen" o "Mustazaf", veu àrab que significa jutge de peses i mesures: era l'encarregat de l'exactitud en les peses i mesures i de vigilar els repesos dels aliments i gèneres de venda. Tenia al seu abast les atribucions competents al repés i la policia urbana. Desprès hi havia un consell amb dotze consellers.

Tots aquestos càrrecs públics eren elegits anualment per la baronessa, d'una llista feta entre els habitats més preparats per al càrrec. La baronessa tenia el poder de destituir-los quan ho considerava oportú.

Una curiositat que apareix a la carta pobla és la prohibició de pescar a les fonts, és a dir a l'Albereda, la qual cosa fa pensar que l'Albereda era un xicotet riu o brollador.


Original en Valencià per Amparo Doménech Palau

Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella