 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL II: DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC GENERAL
12.-L'EXPULSIÓ DELS MORISCOS
El caos econòmic sofert desprès de la revolta agermanada, la conscienciació que aquesta havia fet de la perillositat de la minoria, en el cas de Bétera majoria, mudèjar, la inquietud dels moriscos i la necessitat que sentia el rei per una homogeneïtat social, doncs pretenia una vinculació europea amb un sistema uniformat al voltant de la religió, van ser els motius, pels quals el virrei, marqués de Caracena, va dictar l'ordre d'expulsió dels moriscos, el 22 de setembre de 1609.
Els fets s'iniciaren el 17 de març de 1536 quan va ser sufocada la rebel·lió morisca de Benaguasil, on havien acudit moros de Bétera i d'altres poblacions dels voltants. La causa d'aquesta rebel·lió va ser un edicte de l'emperador Carles V, fixat a València el 2 de gener de 1526, el qual ordenava la conversió o bateig de la població àrab en el termini de 15 dies a risc de ser expulsats; tal edicte alterava, així, la seua situació religiosa-cultural i tradicional i les fortes exaccions feudals a què estaven sotmesos. Aquesta rebel·lió va ser protagonitzada pel sector més nombrós i empobrit de la població morisca, i va durar cinc setmanes al cap de les quals va ser dominada i, pel que sembla, els participants, o gran part d'ells, van ser condemnats al desterrament i embarcats al port del Ferrol (Galícia).
Diverses són les causes que motivaren l'expulsió dels moriscos l'any 1609. Per una banda, existia una animadversió evident envers als moriscos per part de les capes populars de la població, motivada per raons econòmiques -els moriscos constituien una mà d'obra molt barata i segura- i, per un altra, la por a una nova invasió àrab o als atacs dels pirates turcs, la qual cosa feia parlar dels moriscos com d'una mena de "quinta columna".
Si a açò afegim el factor religiós, doncs la "conversió" dels moriscos no deixà de ser una solemne mascarada, i el fet que la seua existència constituïa una greu contradicció en un moment en què els diversos estats d'Europa marxaven cap a un sistema religiós rigorosament uniformat, al voltant de la religió dels seus reis, i que la cristianització real de la població morisca implicava la seua promoció social, o siga la seua equiparació davant la llei amb els cristians vells, veurem com la situació d'aquesta minoria era complicada i que aquesta complicació, agreujada per moments, va haver d'acabar en l'adopció d'una mesura radical i inhumana: l'expulsió en massa del poble morisc de les nostres terres.
Segons sembla, les classes populars, els intel·lectuals i els sectors burgesos, així com l'església (llevat dels jesuïtes) eren favorables a l'expulsió, mentre que l'aristocràcia n'era contraria. I és en aquest sentit que s'hi pot parlar de victòria, victòria pírrica com assenyala el professor Reglà, sobre l'aristocràcia per part dels sectors burgesos i populars; victòria que, tot i això, no va tardar a girar-se en contra en el moment que van començar a lliurar-se les cartes de població, en les quals, per regla general, els senyors feudals van aconseguir imposar condicions molt severes.
Anem ara als fets concrets de l'expulsió: el 9 d'abril de 1609, Felip II (III de Castella ) i el duc de Lerma, van decidir l'expulsió dels moriscos en una sessió del Consell d'Estat. El 22 de setembre es va publicar l'ordre, segons la qual tots els moriscos havien d'abandonar València. Segons sembla, 117.500 persones, sobre un total de 450.000, abandonaren la Comunitat Valenciana, al voltant del 25% de la població.
Els dies 5 i 7 d'octubre de 1609, uns 700 moriscos de Bétera, d'unes 140 cases, embarcaren al port del Grau de València. De sobte, Bétera va quedar quasi despoblada, doncs de 1050 habitants que hi havia, en dos dies, van quedar uns 350 habitants. Els camps es trobaren sense braços que els treballaren, l'economia va quedar greument afectada, pràcticament tots els estaments de la societat, amb greus problemes amb els préstecs hipotecaris i la inflació monetària. Segle i mig va haver de transcórrer perquè Bétera recuperara la població, la qual cosa va ser lenta i penosa.
El senyors feudals s'aprofitaren d'aquesta repoblació i van imposar unes condicions sovint molt dures als nous colons, condicions que apareixen a les cartes-pobla, i d'aquesta manera equilibraven la "victòria" aconseguida pel bloc popular amb l'expulsió dels moriscos: la rebel·lió popular coneguda amb el nom de "Segona Germania", la qual no va afectar a Bétera.
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella