 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL II: DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC GENERAL
11.-LA GUERRA DE LA GERMANIA
Durant el segle XV València es va convertir en la capital política i financera, no sols de la Corona d'Aragó, sinó pràcticament de tota la Península, la qual cosa va significar el major apogeu de la València urbana, artesanal i mercantil; aquest desenvolupament econòmic també va arribar a la nostra vila, i és de suposar que una València poderosa irradiaria riquesa econòmica als seus voltants.
Tal i con assenyala Jordi Moners, "les germanies valencianes i mallorquines van ser la darrera manifestació d'un procés quasi secular de reivindicacions socials als Països Catalans, per imposar un règim de llibertats populars enfront del pactisme de la gran burgesia, del neofeudalisme agrari i, darrerament, de l'absolutisme dels Trastàmara". L'intent fracassà, les classes populars, agermanades o no, van ser brutalment reprimides i els interessos de la noblesa feudal s'imposaren i, per tant, la derrota de les Germanies va suposar un retrocés en la societat valenciana.
A l'estiu de 1519 es va desenvolupar la gestació de la Germania, amb la intervenció de tres factors desencadenats: la situació conjuntural de la ciutat de València, malmesa per la pesta, la situació de desemparament de la societat valenciana fomentada per l'absència de càrrecs públics a causa de la pesta i per la negativa del rei a jurar els Furs de València i, finalment, l'amenaça de la pirateria turca sobre les costes valencianes, que va ser la causa que va moure, en un primer moment, els gremis a armar-se.
El setembre de 1519 van nàixer les "Germanies" que, en principi, van constituir nuclis armats de protecció gremial i van acabar convertint-se en nuclis revolucionaris antifeudals.
Una de les característiques dels agermanats era el seu militarisme anti-mudèjar, doncs, el juny de 1521, en una de les campanyes d'Estellés -un dels caps de la Germania-pel Maestrat, hi hagué un atac agermanat contra Bétera, Nàquera i Serra.
Segons consta en A.M.V. "Lletres Misives", 1521 (ap. núm. V), en aquest any, els jurats de València tingueren notícies per la gent de l'horta de la població, que al castell de Bétera volia posar-se un grup d'exaltats que amenaçaven atacar la ciutat de València. Per a previndre el que pogués passar, els jurats enviaren a Bétera una esquadra de soldats per inspeccionar el castell i vigilar tota la població. El senyor de Bétera, En Ramon Vives de Boïl, els va obrir les portes de la fortalesa on realitzaren un reconeixement dels soldats que hi havia. En no trobar armes amb les quals defensar el castell, en cas d'ocupació, passaren a requisar-les als moros del poblat, després tornaren al castell on deixaren alguns homes per a custòdia. Es conserva la carta en què els jurats eixien al pas d'algunes atrocitats de que van ser imputades als soldats del destacament de Bétera; es confirma el fet d'haver mort un moro per posar resistència, de manera ofensiva, a lliurar-los la seua arma.
Quina seria l'actitud de Bétera amb la Germania? D'una banda Bétera es trobava sota un règim feudal en mans de la família Boïl i, d'altra, la superioritat de la població mudèjar, moriscos després del bateig forçós imposat pels agermanats, sempre al servei dels interessos feudals i més en aquest cas; com que la germania tenia un fort component anti-mudèjar es pot assegurar que la població fóra majoritàriament del bloc feudal.
Hi ha una altra noticia, que està relacionada amb la guerra de la Germania, on s'assenyala que va ser als termes de Bétera i Montcada.
El 1549 va morir al castell En Ramon Vives de Boïl, VII senyor de Bétera, deixant -segons consta al testament- una forta herència als seus descendents. En aquell temps la casa-castell ja havia perdut tot el seu valor militar o defensiu i havia passat a convertir-se en simple residència d'estiu dels Barons, per la qual cosa es realitzaren obres de reforma per tal d'adequar-la a les comoditats de l'època.
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella