 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL II: DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC GENERAL
7.-DONACIÓ A L'ORDE DE CALATRAVA
Bétera i Bofilla, igual que altres llocs que Jaume I anava adquirint, no van quedar sota el seu domini directe, doncs el monarca havia fet donació prèvia a la reconquesta, per a quan aquesta es portara a terme. El dia 8 de juliol de 1237, és a dir nou mesos abans de la rendició, les alqueries de Bétera i Bofilla van ser entregades al Comanador d'Alcanyís i Mestre de l'Orde de Calatrava, com es diu al Llibre del Repartiment
"Frater Lopus Martin, Comendador de Acanic, castra et villas sive alquerias de Vetera et de Buyla. VIII idus julii."
Allò que coneguem com a "Llibre del Repartiment", un dels escrits en paper més antics, és un registre notarial on consten una sèrie de donacions realitzades per Jaume I al Regne de València. En ell, Jaume I deixava escrit en una de les primeres anotacions aquesta donació.
"Carta de la donació real de Bétera i Bofilla en favor del comanador d'Alcanyís i del Mestre de l'Orde militar de Calatrava (8 de juliol, 1237).
Siga manifest a tots que Nos, Jaume, per la gràcia de Déu rei d'Aragó i del Regne de Mallorca, comte de Barcelona i d'Urgell, senyor de Montpelier, en Nostre nom i en el de tots els nostres successors, de bon grat, voluntat pròpia, gràcia especial i per la Nostra afabilitat: vos donem, concedim i atorguem en franca propietat i vos lliure venerable i dilecte frai Lope Martinez, comanador d'Alcanyís i per a vos Mestre de l'Orde de Calatrava i a quants vos succeïsquen, per a sempre els castells i viles o alqueries que s'anomenen Bétera i Boylla, situades al terme de València, amb els seus territoris i pertenències, entrades i eixides, prats, pastos, herbes, aigües i llenyes. Amb les terres cultivades i sense cultivar, erms i despoblats; com molins, forns, cases, fortificacions i altres edificis annexos i tot el que pertanya a dits castells, viles o alqueries, per a que ho tingau, ho conserveu i ho exploteu com queda dit a perpetuitat; per a que ho doneu, empenyeu, alieneu, pobleu i establiu i per a que dispongau perpetuament de tot això a favor de qui o quins vulgau, segons vostra voluntat i la dels vostres succesors, i inclòs el mateix amb els hòmens i dones, que hi poblen i visquen amb tot el domini i dret, quedant en la nostra potestat i la dels nostres desendents la retenció de quant ací no fem concesió.
Datada en el "Puig" del castell de Sebolla a 8 de Juliol."
( A.R.V. Escribenies de Cambra, núm. 38 any 1746; còpia d'un traslat de 1577 a aquest altre de 1287 ff.50-51)
D'aquesta manera Bétera i Bofilla es convertien en un lloc de senyoriu de l'Orde de Calatrava. Desprès de la donació "oficial" res no va canviar, doncs l'ocupació cristiana, "repoblament", del territori va ser al principi lenta, amb un poblament mixt i ben aviat, amb el resultat d'una estructura dominant cristiana i feudal, amb una població majoritàriament morisca o mudèjar. Al principi aquesta orde militar va respectar les promeses del rei, però, posteriorment, la situació dels mudèjars es va deteriorar a poc a poc i, al segle XIV, s'agreujà. El Maestre de Calatrava va sol·licitar permís reial per a expulsar els musulmans de Bétera i Bofilla. L'única raó que exposava el Maestre era que volia desterrar-los perquè pertanyien a la secta de Mahoma i ell sols volia que s'alabara el nom de l'Altíssim, doncs els deures de vassalls estaven tots complits. Finalment, Pere IV "el Cerimoniós"(1336-1387) va accedir per expulsar els habitants musulmans. El document de l'autorització duu data del 24 d'octubre de 1347.
El segle XIV és problemàtic per al regne de València, i Bétera i Bofilla també es veuen envoltades en la crisi i demanen exempcions fiscals; l'Orde de Calatrava, el març de 1307 va sol·licitar a Jaume II, que abaixara els imposts. El rei va perdonar els gravàmens de renda, peatge, pes i mesura durant deu anys.
Al marge de la situació de major pressió fiscal que els vassalls mudèjars d'aquests centres havien de patir, l'Orde de Calatrava desitjava augmentar el seu poder al seus dominis; pretenia que les qüestions civils i militars pogueren ser jutjades per aquesta orde militar castellana. Que l'Orde de Calatrava intentara apoderar-se de la jurisdicció civil i criminal és un fet, segons denuncia el document A.C.A. Reg.480, fol. 44 sobre l'apropiació indeguda que de tal jurisdicció va fer el maestre de Calatrava a Bétera i Bofilla. No s'ha d'oblidar que l'orde militar es va rebre per mediació del comandador d'Alcanyís. Així, Alfons IV, el gener de 1330 va decretar que es reuniren el seu procurador fiscal, el Maestre de Calatrava i un altre jutge de la seua cúria per a decidir sobre la usurpació del "mer imperi" dels llocs de Bétera i Bofilla que el monarca devia posseir, "...ratione usurpatonis meri imperii locorum Betera et de Bofilla, quod ibi nos habemus." No sabem si existia alguna relació entre aquest fet i la confiscació que dels llocs en qüestió va fer Alfons IV i que, posteriorment, el setembre de l'any 1330, deixaria sense efecte.
Un any més tard, el febrer de 1331, tornava a referir-se a la mateixa usurpació del "... merum et mixtum imperium quod nos in dictis locis de Bétera et de Bofilla habemus..." Insistia en el nomenament de les persones abans assenyalades i apuntava que l'origen del problema era derivat de la nova legislació realitzada per les Corts de 1329-30, on s'aplegà a la proposta d'acord d'ampliar les facultats dels senyors respecte de la seua jurisdicció; "... super iuredictione civile vel meri imperii que ... in dictis locis ratione fori novi per nos in civitate Valencie edicti ...".
S'ha d'aclarir que el "mer i mixt imperi" és el nom que a la Corona d'Aragó rebia la plena jurisdicció d'un noble feudal sobre els vassalls que vivien al seu senyoriu. El mixte imperi consistia en la facultat de decidir en les causes civils, contencioses governatives i en les criminals que comportaren tan sols penes no castigades amb sang, mentre que el mer imperi comprenia les causes criminals que duien aparellada una sentència de pena de mort, pèrdua o mutilació de membres, desterrament o altres de similar gravetat.
Per una altra banda, per documentació existent a la S.I. Catedral de València, cal mencionar que l'any 1370, el castell de Bétera es va convertir en residència de Gonzalo Yanyez, alcaide de Bétera i administrador, per designació de l'Orde de Calatrava, així com dels sentinelles i de la guarnició.
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella