 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL II: DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC GENERAL
3.-ELS VISIGOTS
Debilitat pels vicis, l'Imperi Romà no va poder fer front a la invasió dels pobles "bàrbars" del segle V, que acabaren amb la instal·lació del domini visigòtic, de la monarquia de Toledo. València caigué baix el poder dels generals d'Ataülf, que s'apoderà d'Aragó i de Catalunya.
La importància dels visigots a les nostres terres és ben poca, doncs no va arribar a alterar les formes de vida ni l'estructura social existent. La noticia que més va afectar tota la comarca en general diu que, l'any 557, Leovigild va atacar i sotmetre la planura valenciana, des de Llíria cap al sud. Per dos vegades va haver de conquerir la zona. Malgrat que no oposaren resistència els romans, sí es van rebel·lar contra el seu poder, segons Juan de Bidara.
En general, podem dir que el domini visigòtic fou, en el fons, superficial i efímer. Pel que fa a la Comunitat Valenciana, el fet més important de l'època visigòtica és que els dirigents d'aquella societat no saberen -o no en pogueren- parar la invasió dels àrabs.
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella