 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL II: DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC GENERAL
1.-ELS IBERS
| La notícia més antiga que tenim de
Bétera és la d'una espasa de bronze de 48 cm de
longitud i 4,1 cm d'amplària, que es conserva al Museu
Arqueològic Nacional, a Madrid. És considerada com a
proto-etrusca, del segle VIII a. de C., i, en cas de ser
certa aquesta notícia, representaria una de les dades
més antigues sobre les relacions entre la península
Ibèrica i la Itàlica corresponent a les cultures
mediterrànies de l'època de transició entre l'Edat de
Bronze i l'Edat de Ferro. En el segle V a. de C. va sorgir la cultura ibèrica, que segons les fonts clàssiques ocupava la regió costera des de la conca del Segura fins a la desembocadura del Roine. Entre els ibers es van distingir tres tribus: els ilercavons al nord, els contestans al sud i els edetans des del riu Millars al riu Xúquer. |
 |
Al terme de Bétera, el poblat iber estava situat en el Tos Pelat, en la línia dels termes de Bétera i Montcada. D'aquest poblat iber es conserven restes i parts del recinte emmurallat on es poden apreciar part d'algunes parets. Des de fa temps s'hi arrepleguen trossos de gots, tasses, amb decoració geomètrica pintada o vernissats de negre; també han aparegut altres objectes que s'hi atribueixen als ibers.
Cal destacar que, degut a les relacions que devien existir entre el poblat del Tos Pelat i la capital dels ibers edetans, Edeta, situada a l'actual terme municipal de Llíria, hi hauria una via de comunicació que possiblement havia de travessar l'actual terme de Bétera, la qual cosa facilitaria el seu coneixement.
Del poble iber no sabem gran cosa, només quan va entrar en conflicte amb els cartaginesos i amb els romans. Possiblement es tractava d'un poble guerrer, però no sabem molt bé si per gust o per obligació.
Cap a finals del segle II a. de C. (any 219, aproximadament) els exèrcits d'Anníbal, fill d'Amílcar Barca, van travessar el país de sud a nord camí de la península Itàlica i, molt possiblement, la ruta degué passar prop de Bétera, i es de suposar que els ibers, amagats darrere les muralles, quedarien meravellats en veure desfilar amb elefants el potent exèrcit d'Anníbal.
Les biografies d'Amílcar Barca diuen que l'any 228 a. de C. el cap iber Onissor prengué la fortalesa de la ciutat d'Helice (o Velice o Ilicis). Amílcar es va dirigir a aquesta ciutat ajudat pels pobles veïns; els ibers feren front a les tropes d'Amílcar carregats de carros amb llenya, als quals prenien foc, al mateix temps que col·locaven boles de palla enceses a les banyes dels bous que tiraven del carro. Aquests "bous embolats" varen ser llançats contra el campament d'Amílcar produint-ne el desconcert, la fugida i la derrota de l'exèrcit cartaginès. El dubte es manté en saber si Amílcar va morir a la batalla o travessant un riu proper. Sí és cert, ja que ho certifica l'historiador romà Corneli Nepote, que Amílcar va morir lluitant contra una tribu ibera, que Nepote denomina "vetones". Quins eren eixos "vetons" no ho sabem i, per tant, tampoc podem saber si al terme de Bétera es desenvolupà aquesta batalla.
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella