 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL I: CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES
5.- HIDROGRAFIA, ALJUBS
Hidrogràficament cal destacar que el barranc de Carraixet creua el terme de Bétera de NO a SE. Aquest barranc està format per la unió d'uns quants barrancs després d'Olocau. Un procedeix del mont Cabezacut (serra d'Alcubles), l'altre de la muntanya de la Moxa (Cova Santa), i l'altre de les muntanyes de Marines (Serra d'Alcubles i Calderona).
 |
Restes d'una antiga sènia |
Té un recorregut de 45 km i passa pels termes d'Olocau, Marines, Portaceli, Nàquera, Bétera, Montcada, Alfara, Vinalesa, Foios, Carpesa, Bonrepòs, Tavernes Blanques i Alboraia, on desemboca a la mar.
La major part del curs té aigües torrencials, i les seues avingudes han causat riuades. Després de Tavernes en té aigües pròpies i perennes, que són aprofitades pel regadiu a la part baixa d'Alboraia. Com afluents d'aquest barranc, per la dreta hi ha: els barrancs d'Olba i Zafra; per l'esquerra, els barrancs de Tello, del Bou, de Pedralvilla i de Portaceli. En són subafluents d'aquest últim els barrancs del Muladar, de Nàquera i de l'Alto. A la partida de "Tres Barrancs" s'ajunten el barranc de Carraixet, el de Portaceli i el de Nàquera.
També cal mencionar el barranc de Guasch, que és més bé una barrancada, seca generalment.
Els brolladors del terme de Bétera tenen gran importància tant per a la població com per al cultiu. El més important era "L´Ullal", on hi havia una font en forma de semicercle al sòl, i sempre en brollava l´aigua. L´any 1931, després de realitzar una perforació, es va convertir en el pou de l´aigua potable del poble.
Les aigües d´aquest brollador estaven canalitzades al llarg de l'Albereda per un llit subterrani i tornava a eixir a l'exterior en el Barranquet. Aquesta canalització arreplegava l´aigua de la "fonteta de l'altaret", on està ara la font de les columnes; també s´ajuntava amb l´aigua de la "font de la Penya", on està el llac del junqueral. Al recorregut d´aquesta canalització hi havia quatre llavadors, contant l'últim, que estava davall del pont. Els altres, un, davant del Centre de Salut, l´altre quasi enfront de la residència "Alameda" i el tercer, entre el carrer de Morvedre i el carrer del Trinquet. Els tres tenien un cert encant arquitectónic. És possible que es construiren als voltants de la meitat del segle XIX, doncs les ordenances de l'any 1880 ja en parlen dels llavadors. He oït, als nostres majors, records de la seua infància que parlen de les "fontaes", és a dir: l´aigua de l'Albereda pujava de nivell i aplegava al carrer Major.
Un altre aiguanaix és la mina de Bofilla; les seues aigües reguen l'horta de la partida d'aquest nom.
Al secà del terme de Bétera, o millor dit a les zones on el cultiu era de secà hi havia la millor aigua del món: la dels aljubs, on a manera de cisterna, es guardava l'aigua arreplegada de la pluja. Segons a la zona que es trobava l'aljub, la seua aigua guardava l'aroma de les botges que hi havia banyat; aquesta aigua, servia per a alleujar la set del llaurador i de l'animal de conreu que l'acompanyava, doncs fins els anys 60 els llauradors anaven al camp de sol a sol. Segons a la zona que es trobava, el llaurador podia anar a l'aljub de "Les Llomes", al del " Brucar", al de " La Conarda", al del " Barranc Cirer" o al del "Pla dels Aljubs".
 |
Llavador de l'albereda |
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella