 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL I: CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES
3.- VEGETACIÓ.
Al terme de Bétera hi ha tres zones de vegetació diferent: zones de terra verge, zones de cultiu de secà i la zona de cultiu de regadiu. Totes es troben prou barrejades pel terme.
La zona de terreny verge es caracteritza pel xicotet bosc de pins i de matoll mediterrani, amb abundància de l'espart. Cal destacar la coscolla, el llentiscle, el romaní, el timonet, el margalló i el pi blanc.
A les rambles i als barrancs, on hi ha més humitat, al sòl apareix una associació específica entre el baladre, el tamariu i la regalèssia. A les zones més humides, prop de les séquies, apareixen canyars.
En els últims 25 anys, el terreny de regadiu ha experimentat un augment constant a costa del secà, el qual ha disminuït en un 50% aproximadament.
Actualment existeixen 764 Hes. amb cultiu de secà, que ha quedat reduït a garrofers, ametlers, oliveres i alguna vinya.
La part del terme dedicada al cultiu de regadiu, utilitza les aigües del barranc de Carraixet, quan en té; però l'aigua que més camps rega és l'aigua del subsòl, mitjançant pous o amb un motor per a pujar-la.
Les 4429 Hes de regadiu, que hui es troben al terme de Bétera, tenen garantida l'aigua des de l'any 1981 en què l'aigua de l'embassament de Benagéber va ser canalitzada fins a Bétera. Hui en dia és aquesta l'aigua que s'utilitza per a regar quasi tot el terme.
El cultiu més important és el dels cítrics, el qual ha dut, i segueix duent, un gran desenvolupament, i ha desplaçat els cultius tradicionals d'aquest terme, com la dacsa, la creïlla, el blat etc. L'estructura de la terra cultivada presenta una gran divisió parcel·lària, la qual cosa fa que la propietat estiga prou repartida.
Segons les observacions de Cavanilles en el seu recorregut per les terres valencianes, al patejar el terme de Bétera fa 200 anys, en els seus estudis sobre la història natural, geografia, agricultura, població i fruits, del "Tospelat" diu: que és un lloc situat entre Bétera i Montcada amb pedreres de pedra ferma sonora i un poc marró, de la que es fabriquen carreus per a edificis de la capital. En alguna de les excavacions s'ha aplegat fins a 40 peus, s'han format amples barrancs i planícies, en les quals, i entre les runes, hi ha garrofers, que han nascut de les llavors que llançaven les cavalleries amb el seu excrement.
Entre Nàquera i Portaceli es poden trobar pedres de marbre, quasi sempre de color marró, amb taques més fosques en forma d'ametla.
El botànic Cavanilles al parlar de la vegetació diu: "pertot arreu es veuen plantes en abundància, la més extensa és l'espart, que la major part de la gent de Bétera s'ocupa en fer cordell, que després venen als fabricants de soga. Amb un terme d'un parell de llegües de diàmetre viuen 400 veïns, dels quals pocs més de 100 es dediquen a la llaurança, per tant falten braços per a cultivar tan dilatat terme. Per tal motiu hi ha molts erms, que en són més que els cultivats, malgrat que es veuen moltes garroferes joves i noves vinyes. Tal vegada, a la vista de la utilitat que produeix es fomentarà l'agricultura, canviaran d'ocupació els forts braços que fins ara torcen l'espart i deixaran aquesta faena per a les dones i els ancians. En les dos llegües de diàmetre sols hi ha 1360 fanecades d'horta i l'altre terreny és de secà, on es cultiven vinyes, oliveres, garrofers i sembrats. L'horta no és tota d'igual categoria: la que diuen superior, que té 420 fanecades, és tan fèrtil que cada jornal o cafissada dóna en un any, a més a més de la fulla, deu cafissades de blat, i igual nombre de dacsa, es rega amb les aigües de la font que naix prop del poble. L'altra que diuen inferior es rega amb l'aigua del Carraixet que sempre no és suficient, però de vegades és tan abundant, que la que sobra s'aprofita per a regar els camps de Montcada. Els fruits de Bétera, sense comptar els grans, es redueixen a 30 lliures de seda, 1400 arroves d'oli, 320 de garrofes i 630 cànters de vi".
Cavanilles quan parla del Barranc del Cirer diu:"Entre Bétera i Portaceli han fet profundes excavacions les aigües del barranc. Els alts ribassos que li fan mur són un agregat de cantals rodats mesclats amb terra semblant o igual a la d'Olocau i Portaceli, composta d'argila roja i arenes. Al voltant del barranc la terra és estèril, però creixen llentiscles, pins, arborços i altres vegetals. El lli fructuós, en aquest barranc, s'alça fins a quatre peus, formant-ne fermoses copes, que blanquegen com la neu per la seua multitud de flors, que apareixen al maig; també estava en flor l'espadella, la ruda amb fulles de lli, els jacints tardans i cabelluts i el gramó ramós i amb abundància de fulla esponjosa.
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella