Bétera, un poble per a tots

Ver la página en Español Veure la Pàgina en Valencià
Español Valencià
Portada Presentació Introducció Agraïments Himne de Bétera L'Escut de Bétera Fotos Index      
I II III IV V VI VII VIII IX X XI
Apèndix I Apèndix II Apèndix III Apèndix IV Apèndix V Apèndix VI Bibiliografia        

CAPÍTOL I: CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

2.- CLIMA

El clima és típicament mediterrani. Els hiverns són suaus, això no vol dir que al llarg de l'estació hivernal no es presenten alguns dies en els que el fred es fa notar. En canvi, els estius són prou calorosos.

Les pluges solen ser escasses, però també és veritat que, en algunes ocasions, són violentes. Els màxims pluviomètrics tenen lloc a la primavera i a la tardor.

L'estació estiuenca és seca. De vegades la sequera dura de 4 a 5 mesos, acompanyada de ratxes de xaloc.

Climatològicament estem situats en el límit de l'anticicló de les Açores i del centreeuropeu. A més a més, estem sotmesos al règim quasi monsónic.

Tenint en compte l'acció de les masses d'aire, es poden produir les següents situacions:

L'aire polar marítim, que ve de l'Atlàntic nord, temperat i humit, és freqüent a l'hivern, i en dóna una pressió atmosfèrica superior a la normal, amb temperatures benignes i alta humitat relativa. Els vents del SO, que corresponen al sector càlid de la borrasca, quasi sempre duen pluges, tal com diu el refrany meteorològic: "Llebeig, aigua veig".

L'aire subtropical marítim, que ve de les Açores, calent i humit, fa pujar les temperatures i augmenta la humitat.

El polar continental, que és original de l'Europa central i oriental i alterna amb el polar marítim durant l'hivern, entre desembre i març, és un aire gelat relativament sec i no sol dur pluges.

L'àrtic continental procedent de Sibèria i del Pol Nord, ens arriba en ple hivern. Afortunadament no sol durar molts dies, ja que es presenta com una ona de fred, amb temperatura i humitat baixes i pressió alta. Fins i tot si el vent ho afavoreix, pot nevar.

La massa, càlida i seca, coincideix amb una alta pressió a Líbia i una altra baixa relativa al Mediterrani, augmenta la humitat i, aleshores, bufa el Llevant, que és el propi de l'hivern.

L'aire subtropical mediterrani, en anticicló, apareix a l'estiu, donant-nos bon temps, amb brises i humitat alternatives i, de vegades, inclou alguna inestabilitat.

També cal comptar amb els fronts, que es produeixen pel contacte de masses d'aire veïnes, ocasionalment pertorbacions i baixes pressions.

El front polar nord-atlàntic ací és dèbil. En canvi el front polar mediterrani ens proporciona pluges a la primavera i a la tardor.

Quan el front polar es desplaça al Mediterrani ens porta borrasques hivernals. També les depressions que penetren per l'estret de Gibraltar aporten pluges. Per a aquestes ocasions hi ha el refrany que diu: "Gregal la mou i Llevant la plou".

Ara veurem l'evolució del temps al llarg de l'any.

GENER: És un mes hivernal, amb una temperatura mitjana de 10ºC. Predominen les altes pressions i una temperatura diürna prou agradable.

FEBRER: Sol seguir estable per la influència de l'anticicló de les Açores, malgrat que apareix alguna invasió polar; la temperatura sol pujar al voltant d'un grau.

MARÇ: Es caracteritza per ser prou variable a conseqüència de les borrasques atlàntiques i locals, que produeixen forts vents. No obstant això, la temperatura va millorant, amb una mitjana que sol situar-se al voltant dels 15ºC.

ABRIL: Ja és un mes primaveral. Els termòmetres marquen entre els 16º i els 17ºC, i ja és possible esperar algun ruixat.

MAIG: Naturalment la temperatura continua en augment, amb un o dos graus més respecte del mes anterior. I, en el moment que es presenten els ciclons atlàntics que entren per Gibraltar, ja es pot dir que les pluges (mai més ben dit) estan al caure.

JUNY: És el que ens presenta l'estiu amb unes mesures tèrmiques de 21º a 23ºC. Els primers dies poden presentar-se algunes precipitacions, però prompte acaba mostrant uns cels clars i diàfans. Els vents són brises litorals.

JULIOL: L'augment de la temperatura és considerable. En algunes ocasions poden arribar fins als quaranta graus. Pràcticament, les precipitacions desapareixen.

AGOST: La primera quinzena, com al juliol, calor i sequedat. Ja en els últims quinze dies, comença un descens tèrmic, que es situa al voltant dels 26ºC i apareixen les primeres pluges.

SETEMBRE: Es caracteritza pel contrast entre el dia i la nit. És a dir, les hores solars proporcionen encara unes temperatures estiuenques, mentre que les nits sorprenen amb una frescor, com si volgueren avisar-nos que ja anem cara al fred. Les pluges són torrencials, fins a l'extrem de causar situacions catastròfiques en algunes ocasions. En aquest sentit, lamentablement, cal mencionar la pluja torrencial caiguda el 29-09-1949 (anomenada "la primera riuada").

OCTUBRE: Ja ens trobem a la tardor i les temperatures baixen a uns 17ºC, augmenten les precipitacions, que continuen amb el seu caràcter torrencial a causa de l'entrada d'aire mediterrani calent i humit, el qual, en topar amb les muntanyes, provoca una descàrrega sobtada. També en aquest mes hem de fer referència a una altra situació, que es va produir el 13 d'octubre de 1957, similar a la comentada del mes de setembre de 1949, amb la gran diferència que en aquesta ocasió no s'hagué de lamentar cap desgràcia personal.

Hem de destacar, que van ser dos esdeveniments que formen part de la historia de Bétera, per la importància climatològica i sobretot social, ja que per la seua condició de catastròfics van influir fins i tot en el posterior desenrotllament de la població.

El 29 de setembre de 1949 s'arreplegaren a Bétera 500 litres en menys de 24 hores i, per tant, es va produir la inundació o "riuada" de la zona baixa de Bétera. Tal va ser la sorpresa que, en intentar protegir-se a les cambres, van morir ofegades set persones i tots els animals dels corrals.

Amb gran temor i espant, vam veure repetits els fets, el 13 d'octubre de 1957. Les aigües tornaren a assolir pels carrers els tres metres d'altura. Aquesta riuada no se'n portà vides humanes, però deixà la mateixa ruïna moral i econòmica.

NOVEMBRE: Al llarg de la primera quinzena encara hi ha possibilitats de rebre alguns ruixats; tot seguit es passa a "l'estiuet de Sant Martí", amb temperatures més altes i dies clars. Naturalment, a poc a poc, hi ha un descens tèrmic, fins a una mitjana de 14ºC.

DESEMBRE: Marca l'inici de l'hivern i la temperatura se situa al voltant dels 11ºC.

Generalment, les festes nadalenques es poden gaudir amb bon temps.


Original en Valencià per Amparo Doménech Palau

Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella