 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTULO VII: FIESTAS DE BÉTERA
3.- LAS FALLAS
La paraula "falla" prové del llatí i significa "torxa".
Entre els romans, quan arribaven els canvis de les estacions meteorològiques, celebraven unes festes, dedicades al déu Saturn, a les quals encenien unes fogueres.
Lògicament, quan celebraven el pas de l'hivern a la primavera, aquelles fogueres tenien lloc, aproximadament, pels mateixos dies que, actualment, celebrem les falles. Açò dóna motiu que hi haja persones que opinen que aquesta festa deriva d'aquelles tradicions.
Per una altra part, trobem uns altres criteris que situen el naixement de les falles en l'època de la València gremial i concretament en el gremi dels fusters.
Els fusters, per a poder treballar al llarg de l'hivern, en què la claror dels dies és més escassa, es construïen uns senzills aparells de fusta, que ells anomenaven "parots", dels quals penjaven els cresols o llànties que donaven llum als seus locals artesanals. I quan arribava la primavera, aquells aparells, mig socarrimats, els treien al carrer i els cremaven. Celebrant-ne d'aquesta manera l'adveniment de la claror i el bon temps.
Segons els que així pensen, creuen que algú d'aquells fusters tingué la idea de vestir i donar-li forma humana a algun d'aquells "parots" i, possiblement, imitant a algun veí i fent alguna crítica, a poc a poc, anaren naixent les falles actuals.
De totes formes, tant s'hi val l'origen. Senzillament, les falles són la conseqüència d'un poble alegre, amb un bon sentit de l'humor, d'una societat gremial i no feudal, que viu en un ambient lluminós amb bon clima i convida a viure el carrer i a crear unes festes eminentment populars.
Les falles que hui admirem voltades de festa, d'esplendor, de luxe i falleres, de pólvora, desfilades i estendards, són més que un ninot: són la manifestació de la vida d'un poble alegre que expressa col·lectivament i sorollosament, al mig del carrer, l'art plàstic, la música, la llum i el color, dia i nit. Són cadafals efímers i satírics, que es planten als carrers o places de Bétera per a contar divertidament, amb figures humanes, animals i coses, un fet actual, que si és del poble millor.
El procés evolutiu de les falles, cap a realitzacions més perfeccionades artísticament i satíricament, és degut principalment a la competència, és a dir, a la rivalitat entre les diferents comissions (a Bétera, actualment, hi ha quatre comissions de grans i quatre d'infantils). Cal dir que, a Bétera, les falles han evolucionat en quantitat, ja que abans només hi havia una i hui n'hi ha quatre, i en qualitat plàstica i satírica, doncs són vertaderes obres d'art.
La primera falla del nostre poble de la qual tenim notícia és de l'any 1936, de la que es conserva el llibret i fotografies de les falleres i dels fallers.
Més endavant podrem veure el procés de formació i de desenvolupament de les falles que hui tenim al nostre poble:
DÍA DE SAN JOSÉ
El 19 de març, quasi coincideix amb l'entrada de la primavera, malgrat que la devoció al patriarca és prou moderna, la va introduir Santa Teresa d'Àvila. Les comissions falleres, totes juntes, el dia de Sant Josep celebren una missa en honor seu a la Parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats. En acabar la missa, cada comissió, davant del seu casal dispara la famosa "mascletà" de Sant Josep.
La pólvora i la música és com l'ànima de qualsevol festa valenciana, i a Bétera també. Cada falla té la seua xaranga de 12 o 14 músics, els quals acompanyen les falleres i els fallers a les seues activitats festeres i, a més a més, ambienten el casal fins a la matinada. Cada falla realitza les seues despertades amb petards, que pertot arreu tiren els festers. En l'apoteosi del foc, la pólvora actua de pregó de les flames. Traques, carcasses, petards, trons de bac, trons de metxa pel matí per a les despertades i per la vesprada al voltant de la falla.
La nit de Sant Josep o nit del foc, a la cremà de la falla, és el zenit de la pólvora. Bétera té dues hores entre castells i flames.
PRESENTACIÓN
L'activitat fallera comença amb les presentacions; cada comissió en fa la seua i té el seu ritual.
Actualment, a Bétera, l'últim dissabte de gener comencen, a la Casa de la Cultura, la proclamació de les falleres majors (tant la major com la infantil). Les falleres i els fallers de cada falla, acompanyats per la seua xaranga, acudeixen a l'auditori, on, amb alegria, llum, música, color, art, imaginació i redolins per a les falleres, són anomenades per a la imposició de la banda. Una vegada desenvolupat tot el protocol, cada comissió realitza algunes activitats per a divertir al públic i al mateix temps mostrar l'activitat cultural que cada casal practica, com ara danses, teatre, play back, etc.
Els primers dos dissabtes consecutius fan la presentació la comissió gran i la comissió infantil, respectivament, de la falla Gran Via de l'Est a causa del gran nombre de fallers i de falleres que en tenen.
El tercer dissabte és costum que realitze la presentació la falla Gran Via del Sud; el següent dissabte, la falla Carraixet, que aquest any ha necessitat dos dies per a presentar a tots els seus membres per l'augment tan considerable d'aquests. Tanca el cicle de presentacions falleres, sempre, la falla La Barraca.
Abans que estiguera l'auditori, aquestes presentacions es realitzaven al saló d'actes del col·legi Ntra. Sra. del Carmen, que la Junta de Montes i les monges deixaven gustosament a la disposició de les comissions.
SEMANA FALLERA
La setmana fallera comença amb la plantà. La nit de la plantà, abans era una nit màgica, la comissió es reunia en un sopar de treball, com a preparació per a desenvolupar la tasca de muntar la falla. Hui dia, la nit del 15 de març, de la plantà només queda el sopar de germanor en què tots els fallers i les falleres admiren la falla, que a causa de les grans dimensions munta una grua i personal especialitzat.
Els xiquets i les xiquetes també són protagonistes a la festa de les falles i a la mateixa categoria que els grans, doncs la comissió infantil, també planta la seua falla, una obra d'art en xicotet que, també, rep el seu premi corresponent.
Aquesta falla infantil es planta, o fa el seu ritual, per la vesprada, unes hores abans que la gran, amb un berenar per a la gent menuda. Les falles queden exposades durant els dies 16 al 19.
La setmana fallera, és una setmana intensa on les falleres i els fallers passen el dia i la nit amb la falla i a casa només van a canviar-se de roba i a dormir, qui dorm. A les set del matí tots, grans i menuts, acudeixen a desdejunar-se al casal, per a després fer la despertà, on cada u ompli el seu caixonet de petards i van tirant-los pels carrers del poble. En acabar, acudeixen al casal per a desenvolupar les activitats programades: jocs, concursos, preparar el dinar..., doncs dinen junts al casal i, si el temps ho permet, dinen al carrer. Ràpidament tots van a vestir-se de fallera o de faller, perquè totes les vesprades hi ha alguna activitat, on s'ajunten totes les comissions acompanyats per les respectives xarangues.
El dia que no es vesteixen de fallers es posen una disfressa per a recórrer els carrers del poble en una cavalcada.
La nit es llarga, tots sopen a la falla i també acudeixen els veïns del poble per a participar de la festa, la revetla, el concurs de paelles... Fins a les dos del matí a cada falla hi ha activitat.
Al dia següent de la plantà, pel matí, acudeix un jurat expert en falles, de la Junta Central Fallera, després de examinades emet el seu veredicte, en un sobre tancat que dóna al regidor de festes, el qual, per la vesprada, davant de totes les comissions que acudeixen a la porta de l'Ajuntament, obri el sobre i diu els premis, que són igual de sorprenents per a ell que per als fallers. Jutjar aquest art només ho fan els entesos.
Una vegada arreplegat el premi, tots els fallers majors i infantils, uns més contents que altres, perquè tots volen el primer premi, se'n van cantant i ballant amb la seua xaranga al casal per fer-se un bon berenar.
El dia 18 per la vesprada cada comissió, amb cerimoniositat, ordre i fervor acudeixen a la Parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats per fer l'ofrena a la Verge, patrona dels valencians. Cada fallera duu la mantellina de luxe, un ram de flors i, acompanyada per un faller, duu a la Mare de Déu el ram, que junt amb els altres es transformarà en un tapis de flors.
El dia 19 per la nit, és la nit de la cremà, perquè les falles s'han fet per a això: per a ser una gran foguera. A les 11 de la nit es cremen les falles infantils i a partir de les 12 ho fan les falles grans. La primera en cremar-se és la que ha obtingut el quart premi i l'última la que haja obtingut el primer premi.
Cal destacar que, quan sols falten unes hores per a l'holocaust dels ninots, una gran emoció, estranyes sensacions, misteriosos sentiments i els pensaments d'un final envaeixen la ment de les falleres i dels fallers, que solten més d'una llàgrima en veure com les flames fan caure els ninots.
El diumenge següent al dia de Sant Josep, ja comencen les falles per a l'any següent, doncs es fa el ritual de "l'apuntà". L'activitat del casal faller no para en tot l'any: comença la venda de loteria, etc. Els components de la comissió quasi sempre tenen faena al casal: administrativa, d'esplai, de relació o cultural, fins a l'extrem que es pot dir que cada casal és una xicoteta empresa amb activitats culturals i lúdiques.
En busca d'un ambient social i festiu on cada persona puga reforçar els sentiments d'identitat i desenvolupar llaços d'unió amb altres amb sentiments semblants, va nàixer a Bétera la falla Gran Via de l'Est, que després de funcionar uns anys de manera informal, l'any 1969 es va registrar com a tal a la Junta Central Fallera. Va ser la fallera major Mª Elena Fernández i el president Donato Merino.
Al llarg d'aquests trenta anys ha passat alguns moments de crisi, però els ha superat de tal manera que és la falla més nombrosa del poble, amb més de 300 fallers i falleres. A més a més, desenvolupa una gran activitat social, lúdica i cultural.
Producte del seu esforç, l'any 1995 inauguraren el casal, que han fet amb les seues mans, i això ha creat uns llaços molt forts d'unió i convivència. Tots els dies està obert perquè tots hi puguen trobar i realitzar l'activitat que els agrade, o simplement prendre un refresquet i xarrar.
Les seues activitats culturals són:
- Una escola de ball regional, que dirigeix el faller José Miguel Codina, amb un grup de ball de majors i un altre d'infantils.
- Una escola de cant valencià, que desenvolupa el cantador de Bétera "el Naiet".
- Una escola de Rondalla, amb la participació especialment de xiquets i de xiquetes.
- Grup de xiquets i d'adults que fan Play Back.
- La nit de Sant Joan organitzen un sopar popular amb festa per a tot el veïnat. Tot es fa al carrer: el sopar, les actuacions dels fallers i el berenar.
Totes les seues activitats les han oferides per a col·laborar amb els majorals, festivals benèfics o quan han sigut requerits per l'Ajuntament.
La il·lusió d'uns xiquets i xiquetes, que comptaren amb la iniciativa dels pares per a celebrar les festes "Josefines" l'any 1973, va ser el començament: un monument fet amb cartons i fustes, sota la direcció i l'ajuda de l'artista faller Andreu Llistó.
Una de les característiques d'aquesta falla, la qual es va mantenir durant molts anys, es que la construïen els propis fallers i falleres, amb molta il·lusió, esforç i art.
Aquesta falla, a més a més, s'anomena la "falla mòbil", per la quantitat de casals que ha tingut, ja que per diverses raons li ha tocat abandonar el local que hi disposava com a casal.
Malgrat tot, això no ha sigut motiu per al desànim, ja que, en apropar-se la festa, troba un nou local i fa la festa com qualsevol falla. Amb una composició de 74 famílies, en té 210 fallers que desenvolupen les següents activitats: play back, sopars de germanor i reunions amistoses per al temps d'oci, tant dels fallers infantils com del majors.
Sempre s'han brindat, amb alegria i il·lusió, a col·laborar amb els requeriments dels majorals, en festes, en festivals benèfics, en les disfresses per a les cavalcades o play back.
Aquest any han celebrat el 25 aniversari, que ha comptat amb la participació de tots els fallers i falleres majors i infantils que ha tingut la falla des del començament.
La falla Gran Via del Sud va nàixer l'any 1980, com a conseqüència de la unió del veïnat de la barriada, que amb ambient de convivència, festa i alegria decidiren organitzar la comissió fallera.
Els germans Ferrer Esplugues cediren, desinteressadament, el solar, que amb esforç, il·lusió i alegria es va convertir en casal. A l'any següent van plantar la primera falla, i el president va ser Juan Vicente Campos, la primera fallera major Nati Mejias, i la xiqueta Nati Rodado la fallera major infantil.
El següent any el president va ser José Aparisi, que va continuar fins a l'any 1988 en què Primitivo Barba es va fer càrrec de la presidència de la falla fins a l'any 1995, en què aquest càrrec l'ocupà Màximo Llistó, però l'any següent va tornar a Primitivo Barba.
L'any 1996 es l'any més gran d´aquesta falla, doncs, els mateixos fallers amb gran sentiment van enderrocar el primitiu casal, que estava ple de records i, sense defallir, van construir l'actual casal, que per a ells és la segona llar; tot gràcies a l'actual propietari del solar, Vicente Navarro "el serrano", que el va deixar desinteressadament.
L'harmonia i la convivència d'aquests fallers els ha dut a desenvolupar les següents activitats: reunions per a organitzar la setmana fallera, assaig per a realitzar play back a la presentació o per a col·laborar amb qualsevol entitat, sopars de germanor que donen cohesió i propicien noves amistats. No reparen esforç per participar i col·laborar amb els majorals, les festes i els festivals benèfics.
L'abril de l'any 1992, un grup d'amics va decidir formar la falla del seu barri, amb el pensament de donar-li major cohesió i d'establir llaços d'amistat, ja que s'han construït moltes finques grans per la zona i, amb tantes famílies noves, la falla seria motiu de fer veïnat.
Les primeres reunions es varen realitzar al bar "Les Alfàbegues", on va eixir el president Vicent Olmos Molina i la fallera major Noelia Santos, la infantil Eva Varea i el president infantil Manuel Marchan.
Amb il·lusió, esforç i molt de treball per part de tots, ha anat creixent de tal manera que aquest any són 240 fallers i, gràcies a ells, es gaudeix de nombroses activitats culturals, d'esplai i lúdiques per a xiquets i grans, tant dins com fora de la falla. Realitzen play back, desenvolupen obres de teatre, on representen la història de València o les festes de Bétera, en les quals participen els fallers i les falleres grans i menuts. Els agrada participar i col·laborar en les activitats dels majorals, sobretot en les actuacions de les festes d'Agost del dia de les falles.
Treballen i lluiten amb l'esperança de consolidar el barri faller, perquè tots el veïns acudisquen al casal a trobar una tertúlia, una amistat o simplement un divertiment.
 |
| Primera Falla que se plantó en Bétera |
Original en Valenciano por Amparo Doménech Palau
Traducción al Español por Antonio Adrián Aguilella