 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTULO V: CULTURA
5.- ENSEÑANZA
La forma de transmetre el saber, de manera sistemàtica i organitzada, no se sap molt bé quan començà a Bétera per primera vegada. Sí se sap, en canvi, que l'any 1888 les Monges de la Caritat, de l'Orde de Sant Vicent de Paül, es van instal·lar al castell per a dedicar-se, exclusivament, a l'ensenyament. La primera escola pública que es recorda ja funcionava el segle passat i estava ubicada on està hui l'Ajuntament.
Si repassem la història, podrem recordar que Jaume I va consignar, en els Furs, el dret a la llibertat d'ensenyança, de tal forma que, qualsevol persona podria obrir una escola d'art o d'alguna professió.
Els estudis previs a la Universitat es realitzaven, al nivell primari, en escoles privades i parroquials.
En el segle XVII, l'ensenyament públic va decaure en tota la Comunitat Valenciana. Més tard, la monarquia borbònica va tornar a potenciar l'ensenyança i, per primera vegada, es van fer uns plans únics per a l'ensenyament.
L'ensenyament primari l'impartien mestres seglars, que hi havia en tots els ajuntaments.
A partir de 1812, es va organitzar l'ensenyança a Espanya i, durant tot el segle XIX, l'ensenyança primària i mitja es trobava en mans de la iniciativa privada.
Després d'aquest breu repàs històric, i un poc d'imaginació, ens podem fer una idea de com estava l'ensenyança a Bétera.
Des de finals del segle XIX fins avui, l'ensenyança ha evolucionat de la següent manera:
Les monges, impartien instrucció primària privada a xiquets i xiquetes, de tres anys fins que prenien la primera comunió per als xics; les xiques podien continuar fins que es posaven a treballar o seguien anant, fins que es brodaven el dot. Els xics tenien l'aula i el pati d'esplai en una zona del castell, independent de la de les xiques.
La primera escola pública que es recorda, sense saber de quan data la seua existència, estava ubicada a l'espai que ocupa hui l'Ajuntament. Tenia dues aules i un pati d'esplai. Tots els xics del poble passaven per ella, perquè els que començaven al castell, després havien de seguir allí. En canvi, les xiques podien triar el castell (escola privada) o l'escola pública. Encara es conserva, a la ment de la gent major, el nom de "carrer de l'escola" (al tram del carrer Salvador Giner, que va de l'església a l'Ajuntament) en record dels xiquets que passaven, doncs en aquell temps el poble només tenia els carrers del voltant de l'església i del castell.
En créixer la població escolar, perquè anava augmentant la població infantil i perquè aquesta anava durant més anys a l'escola, el sistema va afavorir l'ensenyament i, l'any 1922, es van construir més escoles públiques a l'Albereda, on es troba actualment el Centre de Salut (per això el nom de l'Albereda fins a 1997 era Avenida de la Enseñanza).
Es construïren tres blocs paral·lels, dels quals hui sols en queda un, que després de restaurat amb noves instal·lacions és la seu de la guarderia municipal "Xiquets". Cada bloc tenia quatre aules, dues de xics i dues de xiques, i una reixa separava la zona escolar en "niños i niñas". L'escola del carrer Salvador Giner mantingué un aula per a xiques (les més majors).
A poc a poc, va augmentar entre els pares i les mares la consciència que els seus fills havien d'acabar l'escolaritat als 14 anys. Abans, però, hi havia el costum, prou estés, d'abandonar el període escolar al voltant dels onze o dotze anys, per anar a treballar o ajudar a la família.
L'any 1964 es va construir el Col·legi Cervantes, amb sis aules (3 de xics i 3 de xiques) i un pati dividit en dues parts (una per a xics i una altra per a xiques), on ara hi ha l'actual escola Infantil "Josefa Guardiola".
Les escoles de l'Albereda estaven molt deteriorades, ja que per dues vegades havien quedat cobertes per l'aigua i el fang de les riuades. Aleshores, va arribar el moment del seu desallotjament; les aules de pàrvuls van ser traslladades al castell, que estava buit perquè l'any 1969 la Junta de Montes va construir el nou col·legi per a les monges (ja que el castell, després de caure una torre, perillava a la seua estructura). Els alumnes d'ensenyança primària van ser traslladats al col·legi "Cervantes" (hui Josefa Guardiola), que per falta d'espai havien de fer dos torns, un pel matí i un altre per la vesprada.
Donada la mancança d'escoles i, gràcies a les gestions fetes per l'alcalde i els terrenys que va cedir la Junta de Montes, Bétera va entrar en el pla de construccions d'escoles del MEC, i, amb la nova Llei d'Educació, impulsada pel ministre Villar Palasi, l'any 1971 es va inaugurar el nou centre escolar "Cervantes", on començà a impartir-se l'EGB (Ensenyança General Bàsica), i on van poder assistir tots els xiquets i les xiquetes de Bétera, de sis a catorze anys. Les sis aules de l'antic Cervantes (al carrer San Salvador) es van quedar, exclusivament, per a l'ensenyament infantil, de tres a sis anys.
Cal dir que abans d'aquesta llei, a Espanya hi havia dos sistemes educatius paral·lels. Una escolaritat primària, fins els 10 anys, que era seguida del batxillerat per als xiquets i xiquetes si ingressaven als centres d'Ensenyament Mitjà i una altra primària, fins els 14 anys, per a tots els altres. En no disposar el poble d'un centre per a l'ensenyament mitjà, els xiquets i les xiquetes que a l'edat de 10 anys escollien aquesta opció, havien de desplaçar-se, al principi a València i, després, aproximadament a l'any 60, anaven a Montcada, en tren o en un autobús que llogaven els pares. També hi havia la modalitat de preparar "ingrés", primer i segon de batxiller, que ho feien els mestres del poble, i examinar-se "lliures" en un institut de xics o de xiques, de València.
El nou col·legi Cervantes, ubicat a la Llometa del Mas, un dels llocs més bonics de Bétera des d´on es pot contemplar la Serra Calderona i la mar, va ser un centre intermunicipal per a la segona etapa d'EGB, i en rebia alumnes de Serra i de Nàquera.
Aquest centre, per estar a uns 1500 m del poble, havia de comptar amb transport escolar, posat pels pares per a que els seus fills no caminaren tant per anar a l'escola. Més tard, començà a fer-se càrrec l'Ajuntament del transport escolar.
A més a més, Bétera té dos centres privats, concertats al 100%. D'una banda hi ha el Col·legi "Nuestra Señora del Carmen" (les monges) que al principi era només per a xiques (doncs els xics sols rebien ensenyament pre-escolar), però que amb la implantació de la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE) s'ha convertit en mixt, i hui impartix ensenyança infantil, primària i secundària.
D'altra banda, hi ha el Col·legi "Marqués de Dos Aguas", el qual es va construir, l'any 1971, a instàncies de D. Vicente Costa, rector de la parròquia de la Puríssima, que quan va vindre al poble, l'any 1969, va veure que Bétera tenia una mancança de llocs escolars. Els terrenys els va cedir la "Junta de Montes". Actualment imparteix, també, ensenyança infantil, primària i secundària.
Com que, segons ja hem dit, al poble hi havia mancança per a cursar els nivells superiors d'ensenyança, des de l'Ajuntament es va continuar lluitant per aconseguir un institut, doncs per a cursar els estudis de Batxiller (BUP), la joventut havia d'anar a Montcada, a Godella, a Burjassot o a València. L'any 1985 la Conselleria de Cultura i Educació, va aprovar la creació d'un Institut de Formació Professional, que es va construir en uns terrenys que va cedir la Junta de Montes.
Amb la implantació de la LOGSE, la Conselleria va aprovar la remodelació de l'Institut i aquest es va convertir, a més, en un centre d'Ensenyament Secundari i Batxillerat per a les poblacions de Nàquera, Serra i Bétera. Per a tal cosa, l'Ajuntament va haver d'expropiar els terrenys confrontants i la Conselleria de Cultura i Educació, l'any 1994, va començar les obres d'ampliació i adaptació del centre.
D'altra banda, l'any 1985, es va crear el Consell Municipal d'Educació, integrat fonamentalment pels pares i mares, mestres, directors dels centres educatius, alumnes majors de dotze anys i pel president, que sol ser el Regidor d'Educació. Des que es va crear, es reuneix unes tres vegades a l'any, per a tractar problemes d'educació, d'escolarització i organitzar activitats per a tots els xiquets i xiquetes del poble.
NIVEL DE ESTUDIOS DE LA POBLACIÓN
Original en Valenciano por Amparo Doménech Palau
Traducción al Español por Antonio Adrián Aguilella