 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTULO IV: RECURSOS ECONÓMICOS
4.- ECONOMÍA
L'activitat comercial a Bétera que, mitjançant les operacions de compra, venda i bescanvi, posava els productes a disposició tant dels consumidors com d'uns altres productors, era, essencialment, una economia d'autoconsum fins els anys 60. Es procurava que els productes de cultiu de secà i els grans foren suficients per al consum de tot l'any, tant per als membres de la família com per als animals del corral i els de conreu. L'excedent es posava a la venda a la porta de la casa o, si la quantitat era molt gran, la venda se'n feia a una casa comercial. L'espart, que era manufacturat pels ancians i dones a casa, era una altra font d´ingressos.
Cada família procurava produir aliments per a cobrir les seues necessitats anuals. No obstant això, es produïen bones collites de faves, melons, creïlles, tomaques, pimentons.... i taronges. A l'estiu abundaven les collites d'hortalisses. En acabar l'estiu, a totes les cases del poble es reunia la família per a fer conserva de tomaca, pimentò, bajoca.... Aquells que no disposaven de terreny per a cultivar, ho compraven i també feien la conserva, per aprovisionar-se d'aliment per a l'hivern.
A la tardor es feia confitura amb tota la fruita que en sobrava de l'estiu (pruna, pera, meló, codony...).
Amb aquesta economia de subsistència i una agricultura d'autoconsum, no tenia molta raó de ser que a Bétera hi haguera moltes botigues. Als forns, fins l'any 1955, el 90% de l'activitat era coure; cada família elaborava el seu pa i el dolç; també els utilitzaven per a dur a coure arròs al forn, torrar cacau, cebes, pimentons....
Hui, Bétera té 12 forns on s'hi fa tot tipus de pa i dolços i la gent ja no sol dur res a coure: ho cou a casa.
- Carnisseries hi havia tres o quatre, que sols venien carn de porc o borrec, a més a més quasi totes les cases tenien un porquet, que el criaven amb les deixalles de l'alimentació. La carn de vaquí no es comercialitzà fins l'any 1950. Hui, hi ha 16 carnisseries amb tot tipus de carn.
- Ultramarins n'eren 4 o 5, i amb pocs productes. Hui, hi ha 12 ultramarins i dos supermercats on hi ha de tot, un d'ells té a més de carn, peix.
- També hi havia una espardenyeria, que desaparegué, i hui hi ha una tenda d'esports que ven espardenyes esportives (no d'espart com aquelles) i tres tendes de sabates.
- A la plaça del mercat, s'instal·lava el mercat, que només tenia productes d'alimentació, fruita, verdura, carn, peix, salaó i confitura... Aquest anà creixent i, de la mateixa manera que Bétera entrà en el consumisme, les parades del mercat anaven augmentant fins que a la plaça del mercat va ser impossible de realitzar aquesta activitat. Aleshores, l'any 1981, es va traslladar a l'Albereda, on és actualment.
- El qui tenia vaques, venia la llet als veïns del poble i el qui tenia borrecs, a casa fabricava tots els dies formatge i brull per al consum local.
El període de 1930 a 1936 va ser de prosperitat i d'expansió agrària, motivat per la Reforma Agrària republicana. Aquesta prosperitat es trencà en començar la Guerra Civil.
Finalitzada la Guerra Civil, començà un període de greus penalitats per la manca de productes de primera necessitat, a causa del racionament de la farina, el sucre, l'oli, l'arròs, etc. Com a conseqüència d'això, es va crear el mercat negre o estraperlo.
El període del 1939 a 1952 (postguerra) es caracteritzà per l'escassetat d'aliments. Els aliments estaven regulats per cartilles de racionament, i només es podien comprar una vegada per setmana i no tots.
Aleshores, per tal motiu, els preus dels productes agraris, al mercat negre, superaven en dues i tres vegades els preus oficials. Els productes d'estraperlo podien ser molt abundants per la corrupció de les autoritats, en falsificar la documentació dels camions dels quals desviaven les mercaderies, o de xicotetes quantitats que es produïen als robatoris d'un o dos sacs dels molins, o bé s'abastien a València on es comprava tabac o sucre, especialment.
L'any 1946 va ser el més dur, amarg i de fam per a tot Bétera per la gran nevada que hi caigué. Fou tan gran que es gelaren, fins i tot, els arbres. Dins de la conjuntura socioeconòmica desfavorable per als llauradors i ramaders, a l'any 1940 es va fundar la "Hermandad de Labradores y Ganaderos" de Bétera, una associació que permetia trectar els problemes dels llauradors i ramaders i, al mateix temps, responia a interessos governatius per a controlar la població agrària.
Així i tot, es vivia millor a Bétera que a les grans ciutats o a València, per la producció de productes agraris, ja que aquesta agricultura d'autoconsum, feia més fàcil lluitar per la subsistència i, també, s'hi donaven altres possibilitats d'ocupació, com era treballar l'espart i fer llenya per a vendre-la.
La llenya era font d'energia per a escalfar-se cuinar i la venda als forns. L´espart es collia per a fer cabassos, sàrries, espardenyes....
Des de 1939 a 1960, aproximadament, cal destacar el paper de la dona dins l'explotació familiar, on realitzava treballs agraris com collir ceba, taronja, creïlles, bajoca, etc. Treballava dins dels magatzems de cebes, però, estava mínimament remunerada, amb salaris inferiors als dels homes, no sempre dins de la legalitat, i, a més a més, sense assegurar.
Moltes dones, per la necessitat d'ingressos familiars treballaven a casa i al camp. Les més joves, si aconseguien un treball a la fàbrica de sacs d'Alfara, Vinalesa o a la fosforera, eren mà d'obra barata, poc conflictiva i discriminada, doncs estaven mentalitzades que el seu treball només era un ajut per a l'economia familiar.
Aquesta mentalitat era conseqüència, i al mateix temps una contradicció, producte del règim instaurat el 1939, molt reaccionari respecte a la dona, a la qual donava sempre un paper secundari, obligada a estar dins de casa per a realitzar les faenes domèstiques i la criança del fills.
És a partir de 1956 quan l'estat espanyol s'incorpora a organismes internacionals, entra a l'ONU i a l'Organització Europea de Cooperació Econòmica, es trenca l'aïllament del règim franquista i arriba l'ajuda nord-americana. Paulatinament augmenta el treball, comença a transformar-se el camp, l'economia es dinamitza agafant-ne cada vegada més força i va desapareixent l'agricultura d'autoconsum, per a convertir-se en una agricultura productiva i rendible.
En la dècada de 1960, podríem dir que Bétera comença a entrar en el règim capitalista i consumista, comencen a obrir-se botigues de tot tipus, i les antigues es modernitzen amb instal·lacions més adients.
La Cooperativa de Bétera, fundada el 1978, també dóna un impuls econòmic al poble (com es pot veure al capítol X).
Per a tenir una idea una miqueta més exacta del nivell del comerç del poble, actualment es poden comptar: 7 oficines bancàries, 2 supermercats, 3 farmàcies, 2 optiques, 3 botigues d'electrodomèstics, 3 botigues de fotografia, 12 forns, 16 carnisseries, 3 peixateries, 12 botigues d'ultramarins, 3 video-clubs, 5 basars, 41 bars, 6 restaurants i 6 quioscos.
El 1881 la configuració del funcionament del sistema econòmic en l'administració ordenada dels béns de Bétera quedava plasmada en les ordenances d'aquest any, de les quals, a continuació, expose els articles més significatius:
"Art. 21.- No podrà ninguna persona parar-se a les portes de les tabernes i cases de beguda formant corros i impedint l'entrà de les mateixes o el transit per les boreres".
"Art. 67.- El pa deurà de ser de l'anomenada classe comú i blanc fabricant-se en peces de 709 gr. de 473 gr. i de 236 gr. sustitució de la lliura i mitja, lliura i mitja lliura respectivament, deguent de dur tots els pans la marca del forn o tahona en el que s'haguera fabricat; i els que es trobaren faltos de pes serán decomisats i entregats als pobres de la població."
"Art. 75.- Els caps de bestiar destinats al consum públic han de ser sacrificats precisament al matadero públic."
"Art. 78.- Tots els caps de bestiar deuran entrar pel seu peu en dit Estableciment i a més a més deuran hallar-se en bon estat de carn i salut."
"Art. 80.- La matanza i venda de carn de moltó, porc, bou i xoto, serà permitida en tot temps; es prohibeis la dels maxos sensers o en canal, a no ser recriats en cases particulars i que haguen estat en comunicació amb femelles de la seua especie, també queda prohibit la de cabra i ovella mentres dure la prenya i cria, el mateis que la dels porcs i xotets que no tinguen almenys les seus dents i es troben en estat de gordura.
Original en Valenciano por Amparo Doménech Palau
Traducción al Español por Antonio Adrián Aguilella