Bétera, un poble per a tots

Ver la página en Español Veure la Pàgina en Valencià
Español Valencià
Portada Presentación Introducción Agradecimientos Himno de Bétera Escudo de Bétera Fotos Indice      
I II III IV V VI VII VIII IX X XI
Apéndice I Apéndice II Apéndice III Apéndice IV Apéndice V Apéndice VI Bibiliografía        

CAPÍTULO III: POBLACIÓN

1.- DEMOGRAFÍA

Bétera és un poble en expansió demogràfica i, en l'actualitat, en té 12516 habitants.

D'uns orígens i un passat completament rurals, ha anat evolucionant, com la majoria dels pobles, i en eixa transformació s'observa que va revestint-se d'un aspecte urbà que, a poc a poc, va adquirint major presència en la vida de la població. Població que, a hores d'ara, té un 15% dedicat al sector agrari.

El creixement vegetatiu és ascendent en un 0,79 %. és a dir, l'índex de natalitat és superior al de mortalitat.

El creixement real és major, degut a la immigració que ha vingut a ocupar llocs de treball en el sector agrícola, sobretot en els anys en què, en una gran part del terme, es van realitzar nombroses transformacions de terreny de secà a regadiu, destinades al cultiu de la taronja.

En canvi, en aquest moment, la immigració més notòria de cara a l'augment del cens de població, és deguda a la translació de moltes famílies provinents, la majoria, de València, que ara viuen en alguna de les abundants urbanitzacions existents a les rodalies.

En cas de continuar així, Bétera, si no ho és ja, serà allò que es diu una ciutat dormitori, ja que actualment continuen construint-se nous nuclis residencials al voltant de la població.

A continuació, el lector podrà observar, estadísticament, com ha evolucionat la demografia des de l'any 1424 fins als nostres dies. I, tot seguit, trobarà uns comentaris que contemplen les diferències més notòries, tant en l'augment com en el descens, que apareixen reflectides en el transcurs de la relació demogràfica.

EVOLUCIÓN DEMOGRÁFICA DE BÉTERA:

(Abans de seguir endavant, cal clarificar que, antigament, el cens d'una població es comptava per "focs", que era l'equivalent de cinc persones).

AÑO........ HABITANTES

1424.......... 465.......... (93 focos)

1451.......... 375.......... (75 focos)

1475.......... 315.......... (63 focos)

1565.......... 600......... (120 focos)

1609........ 1.050......... (210 focos)

1609.......... 165.......... (33 focos)

1646.......... 415.......... (83 focos)

1735.......... 635......... (127 focos)

1787........ 1.588

1857........ 2.059

1877........ 2.610

1887........ 2.497

1897........ 2.890

1900........ 2.865

1910........ 3.428

1920........ 3.893

1930........ 4.415

1940........ 7.228

1950........ 6.624

1960........ 7.114

1970........ 8.046

1975........ 8.902

1979........ 9.101

1985........ 9.104

1990........ 9.441

1995....... 11.254

1996....... 11.466

1998....... 12.516

Tal com es pot comprovar en la relació, l'any 1609 apareix repetit, però amb una diferència molt notòria entre els 1.050 habitants indicats en primer lloc i els 165 que figuren en el segon. Tan extraordinari descens és degut a què, en aquell any, el rei Felip III de Castella promulgà el decret de l'expulsió dels moriscos. Catastròfica decisió que pertorbà totes les poblacions i, de manera especial, a aquelles en què la gran majoria dels seus habitants eren afectats per tal decret, com passà a Bétera, la qual, el dia que embarcaren els expulsats al port de València, quedà pràcticament deshabitada. Va tardar més d'un segle en recuperar-se el cens de la població, així com la seua economia. És a dir, es van perdre més de cent anys de progrés.

A continuació es pot observar que, al llarg dels segles XVII i XVIII, l'augment és molt escàs. Cosa prou comprensible tenint en compte, per una part, que, com la població havia amainat tant i tan bruscament, la natalitat seria molt exigua; i, per una altra banda, no hem d'oblidar les malignes pestes suportades durant aquelles centúries, que causaven nombroses víctimes.

Epidèmies que, en diferents períodes, continuaren causant vertaderes mortaldats en alguns moments del segle XIX, com es pot apreciar en algunes dècades de la estadística en què es contempla un descens de la població.

Ja en el segle actual es manté un augment constant i prou estable. Solament resulta sorprenent eixa major diferència que s'aprecia del 1930 al 1940. Mes, si pensem que en el període de la guerra civil, (1936-1939) foren moltes les famílies que passaren a viure a Bétera, sobretot de València, El Grau, evacuats, etc., ja no resulta tan estrany eixe augment. Naturalment, uns tornaren tot seguit a la seua residència d'origen, però altres tardaren algun temps en poder-ho fer i altres es quedaren definitivament. La prova d'aquells que abandonaren el poble desprès de 1940, pot justificar el descens que apareix entre les dècades de 1940 a 1950.

Reduïda per complet la mortaldat infantil, la vida cada vegada s'allarga més i cada família pot elegir el nombre dels fills que desitja. Són les tres característiques de la demografia actual.


Original en Valenciano por Amparo Doménech Palau

Traducción al Español por Antonio Adrián Aguilella