Bétera, un poble per a tots

Ver la página en Español Veure la Pàgina en Valencià
Español Valencià
Portada Presentación Introducción Agradecimientos Himno de Bétera Escudo de Bétera Fotos Indice      
I II III IV V VI VII VIII IX X XI
Apéndice I Apéndice II Apéndice III Apéndice IV Apéndice V Apéndice VI Bibiliografía        

CAPÍTULO II: DESARROLLO HISTÓRICO GENERAL

CRONOLOGÍA HISTÓRICA COMPARADA

VALENCIA BÉTERA RESTO DE ESPAÑA
1218-1276. Jaume I el Conqueridor.

1233-1245. Conquesta i fundació del Regne de València: Borriana(1233), València(1238), Alzira(1238),Xàtiva(1245) i Biar(1245).

1240. Costum de València: Ordenació jurídico-administrativa de València.

1244.Tractat d'Almirra, que confirma el de Cazorla.

1258. Tractat de Corbeil entre Jaume I i Lluís IX de França.

1263. Insurrecció musulmana d'Andalusia i Múrcia.

1266.Jaume I sotmet Múrcia i l'entrega a Alfonso X de Castella.

1271. Jaume I confirma els Fori et consuetudines Valentiae.

1276. Mor Jaume I.

1276-85. Pere I (III d'Aragó) el Gran.

1282. Pere I conquesta Sicília.

1283. Confirmació dels Furs del Regne mitjançant el Privilegi General.

1284. Naix "La Unió" dels nobles aragonesos en oposició al monarca.

1285-91. Alfons I (III d'Aragó) el Lliberal.

1287. Conquesta de Menorca. Hostilitats amb França, La Unió i Castella.

1289. Reunió en Monzón de les primeres Corts generals de la Corona.

1291-1327. Jaume II el Just (1268-1327)

1305. Sentència de Torrellas: Incorporació al Regne de València d'Alacant, Elx i Guardamar.

1308. Extinció de l'orde dels templers. Creació a València de l'orde de Montesa

1327-36. Alfons II (IV d'Aragó) el Benigne (1299-1336). Creació del marquesat de Tortosa i donacions de viles valencianes als fills haguts amb Leonor de Castella,que provoca revoltes. Guillem de Vinatea defén l'oposició del poble.

1336-87. Pere II (IV d'Aragó) el Cerimoniós.

1348-49. Guerra de la Unió. Derrotes de la noblesa a Epila i Mislata.

1387-96. Joan I el Caçador (1350-96). Atacs del poble contra els jueus i moriscs.

1396-1410. Martí I l'Humà.

1410. Interregne a la Corona d'Aragó.

1412. Compromís de Casp. Elecció de Ferran d'Antequera.

1416-58. Alfons III (V d'Aragó) el Magnànim. Ausiàs March escriu els seus poemes.

1442. Ocupació de Nàpols.

1444-53. Aspiració d'Alfons a la corona d'Hongria. Intervenció a Milà.

8/6/1237. Jaume I fa donació de Bétera i Bofilla al Comanador d'Alcanyís, Mestre de l'Orde de Calatrava.

7/4/1238. Els musulmans de Bétera comuniquen a Jaume I la rendició. Dies més tard, Jaume I pren possessió dels terrenys i punts fortificats.

1307. L'Orde de Calatrava sol·licita a Jaume II que abaixe els imposts.

1330. Reunió per a decidir sobre la usurpació del mer imperi que havia fet el Mestre de Calatrava. Confiscació, per part de Alfons IV, de Bétera i Bofilla. Mesos més tard, quedarà sense efecte.

1347. Pere IV el Cerimoniós accedeix a expulsar els habitants musulmans. En desembre, Pere de Xérica, al front de les tropes reials, s'apodera del castell.

1363. Pedro I el Cruel posa un destacament de soldats al castell i mana reforçar els murs.

1364. Pere IV ordena la destrucció del castell.

1370. Gonzalo Yanyez, alcalde i administrador.

1386. L'orde de Calatrava fa donació de la vila a la família Boïl.

1426. Els Boïl queden com a únics senyors de Bétera.

1217-52. Fernando III rei de Castella.

1230. Unió definitiva de Castella i Lleó.

1234. La casa de Xampanya a Navarra:Teobaldo I.

1236. Conquesta de Córdoba.

1243. Múrcia s'incorpora a Castella.

1248. Conquesta de Sevilla.

1252-85. Alfonso X el Savi (Castella).

1253. Teobaldo II de Navarra.

1270-74. Enrique I de Navarra.

1272. Ars Magna de Ramon Llull.

1274-1304. Juana I de Navarra.

1284-95. Sancho IV rei de Castella. Instigació dels Infants de la Cerda.

1292. Presa de Tarifa. Comença la pressió castellana pel control de l'estret.

1300. Fundació de l'Estudi General de Lleida.

1302. Tractat de Caltabellota: la dinastia aragonesa a Sicília.

1304. Navarra passa a la corona francesa, fins 1329.

1312-50. Alfonso XI de Castella.

1329. Juana II de Navarra.

1343. Les Illes Balears són annexionades a Aragó

1458-1479. Joan II l'Obstinat. Insurrecció de l'aristocràcia catalana contra Joan ll i rebel.lió dels pagesos de remença.

1474. Impremta a València.

1479-1516. Ferran II el Catòlic. Unió de les corones d'Aragó i Castella. Banquers valencians. Lluís de Santàngel.

1500. Universitat de València. Lluís Vives.

1516-56 Carlos I

1521. Insurrecció de les Germanies. Erasmisme a València (Pere Joan Oliver). Reacció anti-erasmista (Joan de Celaya). Castellanització de la classe dirigent. El Duc de Calàbria, virrei de Nàpols

1556-98. Felipe i de València (II de Castella). Creix la potestat de la Inquisició regentada per castellans. Crisi de l'erasmisme. Contrarreformisme. Enfrontaments entre Felip i els foralistes. Virregnat del Comte de Benavente (1567-70). Proliferació del bandolerisme.

1598-1621. Felipe II de València (III de Castella).

1609. Expulsió dels moriscs. Crisi demogràfica i econòmica. Cartes de repoblació.

1613. Falllida de la Taula de Canvis. Els censals. Refeudalització nobiliària.

1621-65. Felipe III de València (IV de Castella). Despotisme d'Olivares i oposició de la noblesa valenciana. Bandolerisme popular (Josep Artés) i nobiliari (els Anglesola)

1657. Pesta.

1663. Revoltes pels impostos.

1665-1700. Carlos II. Recuperació econòmica. Comerç. Seda. Els Novators (Costa, Corachan, etc.)

1693-94. Segona Germania (Josep Navarro i Francesc Garcia).

1521. Atac agermanat per part d'Estellés.

1549. Mor En Ramón Vives de Boïl, VII senyor de Bétera.

1609. Expulsió dels moriscs

1610. Carta pobla o de nova població de la vila de Bétera. Juan Bautista Ferrer, Justícia.

1630. La família Rocafull a Bétera

1458. Nàpols se separa d'Aragó a la mort del Magnànim.

1469. Matrimoni de l'infant Ferran d'Aragó amb Isabel de Castella.

1476. Victoria d'Isabel i Ferran a Toro.

1478. La Inquisició.

 

 

1486. Sentència arbitral de Guadalupe.

1492. Rendició de Granada. Descobriment d'Amèrica. Expulsió dels jueus.

1495. Tractat de Barcelona amb Carlos VIII.

 

 

1516-56. Carlos I.

1520-21. Insurrecció de les comunitats de Castella.

1541. Pau de Crepy amb França.

 

 

 

 

 

 

 

 

1559. Pau de Cateau-Cambressis.

1571. Batalla de Lepant.

 

 

1580. Incorporació de Portugal.

1588. Armada Invencible.

1591. Rebel·lió foral a Aragó.

 

 

1599. Primer encunyament de coure. S'inicia la regressió econòmica.

1609. Treva dels dotze anys. Expulsió morisca.

 

 

 

 

 

 

1621. Guerra amb Holanda.

1626. Unió d'Armes.

1630. Greu descens del comerç americà

1640. Rebel·lió de Catalunya.

1648. Pau de Westfàlia.

 

 

 

 

 

 

1667-68. Guerra de la Devolució (amb Lluís XIV de França). Reconeixement de la independència de Portugal.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1705. El Regne de València proclama rei l'arxiduc Carles.

1707. Batalla d'Almansa. Caiguda del Regne de València, abolició dels Furs valencians i aragonesos i implantació de les lleis de Castella (Decret de Nova Planta). Incendi de Xàtiva.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1746-59. (Fernando VII) La ilustració a València. Gregori Mayans.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1759-88. (Carlos III) Expansió econòmica. Tèxtil (seda i llana). Comerç. Fisiocràcia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1706. Gaspar Garrido, alcalde.

 

 

 

 

 

 

1719. Fèlix Baudés, alcalde.

1721. Babtista Baudés, alcalde.

1723. Gaspar Vergadà, alcalde.

1729. Ambrosi Ramón, alcalde.

1730. Nicolau Fuster, alcalde.

 

 

1734. Francesc Campos, alcalde.

1736. Lluis Soler, alcalde.

1738. Ambrosi Ramón, mayor, alcalde.

1745. Babtista Campos, alcalde.

 

 

1747. Josep Fuster, de Josep, alcalde.

1749. Pere Antoni Campos, alcalde.

1751. Josep Casanoves, alcalde.

1754. Josep Fuster, de Josep, alcalde.

1755. Vicent Carrasco, alcalde.

1756. Andreu Fuster, de Nicolau, alcalde.

1757. Pere Antoni Campos,alcalde.

1758. Jeroni Aloy, de Francesc, alcalde.

1759. Josep Fuster, de Josep, alcalde.

1760. Josep Campos, de Babtista, alcalde.

1761. Jeroni Fuster, alcalde.

1762. Manel Carrasco, alcalde.

1763. Vicent Salelles, alcalde.

1764. Miquel Thomas, alcalde.

1766. Josep Casanoves, alcalde.

1767. Vicent Carrasco, alcalde.

1769. Pasqual Fuster, alcalde.

1770. Manel Carrasco, alcalde.

1771. Vicent Baudés, alcalde.

1772. Manel Palau, alcalde.

1773. Pasqual Sorní, alcalde.

1774. Josep Broseta, alcalde.

1775. Jeroni Asensi, alcalde.

1776. Miquel Baudés, alcalde.

1777. Vicent Pià, alcalde.

1779. Jeroni Aloy, de Josep, alcalde.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1700-1745. Felipe V rei d'Espanya.

1701. Guerra de Successió.

 

 

1706 Arxiduc Carles rei de la Corona d'Aragó.

 

 

1713. Pau d'Utrecht.

1714. Presa de Barcelona per part de les tropes borbòniques.

1716. Decret de Nova Planta.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1733. Primer Pacte de Família amb França.

 

 

 

 

 

 

 

 

1746-59 Fernando VI.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1759-88. Carlos III.

 

 

 

 

 

 

 

 

1766. Motí d'Esquilache.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1788-1809. (Carlos IV) Crisi econòmica. Devaluació del trànsit marítim amb Amèrica.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1808. Guerra del Francés. El pare Rico. Matança de francesos a València.

 

 

1812. Rendició de València al general Suchet. Resistència patriòtica: Nebot i Romeu.

 

 

1814. (Torna Fernando VII). Anul·lació a València de la Constitució de 1812. Elío (1814-20).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1821. Revoltes de treballadors luddites a Alcoi

1822. Ajusticiament d'Elío.

 

 

 

 

1826. Darrera víctima per motius religiosos: el mestre Ripoll.

 

 

1833-40. Guerres carlines. Cabrera i el Maestrat.

 

 

1781-82. Francesc Broseta, alcalde.

1783. Babtista Ferrer i Miquel Broseta, alcaldes.

1784. Josep Aloy, de Josep, alcalde.

1785. Josep Martínez, alcalde.

1786.Vicent Ramón, alcalde.

1787. Andreu Asensi, alcalde.

 

 

1789. Jeroni Aloy, alcalde.

1790. Pere Inglès, alcalde.

1791. Josep Broseta, alcalde.

1792. Babtista Sorní, alcalde.

1796. Marià Fuster, alcalde.

1797. Francesc Arnal Tortajada, alcalde.

1798. Valeri Palanca, alcalde.

Comença la construcció de l'ermita.

1799. Tomàs Campos, alcalde.

1800. Pasqual Baudés, alcalde.

1801. Josep Campos, alcalde.

1802. Teodor Esprés, alcalde .

1806. Mateu Fuster, alcalde.

 

 

 

 

1811. Atac de les tropes de Suchet a les de O'Donell.

1813. Lluis Palau, alcalde.

L'ajuntament assalta el castell.

1814. Josep Aloy, alcalde. El castell és restituït a En Genaro Rabassa de Perellós i Lanuza.

1815. Miquel Palau, alcalde.

1816. Antoni Martínez, alcalde.

1817. Josep Baudés, alcalde.

 

 

 

 

 

 

1824. Pasqual Palanca, alcalde.

1825. Naix al castell En Vicent Dasí Lluesma.

1826. Vicent Asensi, alcalde.

1827. Manel Broseta, alcalde.

1829. Senent Aloy, alcalde.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1787. Cens de Floridablanca.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1808. Guerra de la Independència. José I.

1810. Corts de Cadis.

 

 

1812. Constitució liberal.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1820-23. Trienni Liberal. Emancipació dels països americans.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1833-40. Regència de Maria Cristina

1834. Estatut Reial de Martínez de la Rosa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1851. Incorporació de Requena (regne de Castella) a la província de València. Queden definits els actuals límits de la Comunitat Valenciana. Crisi agrícola (seda i cànem). Nova classe social dominant sorgida de la desamortització.

 

 

 

 

1869. Insurrecció federal.

 

 

1873. Cantonalisme. Successos d'Alcoi. Extensió del conreu de vinya i taronja. Abandonament progressiu de la seda.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1885-1902. (Regència de Maria Cristina)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1902-1931. (Alfonso XIII)

 

 

 

 

 

 

1837. Miquel Broseta, alcalde.

Entren a Bétera les tropes de Ramón Cabrera, el tigre del Maestrat.

 

 

 

 

 

 

 

 

1853. En Vicent Dasí Lluesma rep els bens del marquesat de Dos Aguas amb el títol de XIX Baró de Bétera.

1859. Joaquim Doménech, alcalde.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1874. Entren les tropes carlines.

 

 

 

 

1878. Junta de Monts i Senyoriu Territorial.

 

 

1880. Vicent Gómez Broseta, alcalde.

 

 

1882. S'inaugura l'escorxador públic

1884. S'acaben les obres de l'ermita.

 

 

1888. En Vicent Dasi Lluesma, Marqués de Dos Aguas, cedeix el castell a la Junta de Monts i Senyoriu Territorial de Bétera.

1889. Mor a la caseta Blanca el poeta Vicent W. Querol.

1891. Arribada del ferrocarril.

1892. Acaben les obres del panteó.

 

 

 

 

 

 

1836. Desamortització de Mendizabal.

 

 

1840-43. Regència d'Espartero.

1843. Crisi econòmica. Caiguda d'Espartero.

1844-56. Isabel II.

1846. Guerra dels matiners (Catalunya).

1848. Primer ferrocarril a Espanya (Barcelona-Mataró)

1856. O'Donell i la Unió Lliberal

 

 

 

 

 

 

1868. Revolució de setembre ("La Gloriosa").

Pronunciament de Prim, Serrano i Topete.

1869. Regència de Serrano.

1871. Amadeu de Saboia.

1873--74. Primera República.

1874. Cop d'Estat de Pavía. Serrano.

1874-85. Alfonso XII. Restauració.

1876. Constitució de Cánovas del Castillo.

 

 

1879. Naix el partit socialista.

 

 

1881-89. Codi Civil.

 

 

 

 

1885-1902. Regència de Maria Cristina.

1888. Primer congrés del PSOE i fundació de la UGT a Barcelona.

 

 

 

 

1890. Sufragi Universal.

 

 

 

 

1897. Assassinat de Cánovas.

1898. Fi de l'Imperi Espanyol.

1902-1931. Alfonso XIII.

1904. Acord hispano-francés sobre el nord d'Àfrica.

1906. Aranzel proteccionista

1909. Desastre del Barranco del Lobo (Melilla) Setmana Tràgica (Barcelona)

1911. CNT (Confederación Nacional del Trabajo).

1914. Neutralitat espanyola a la Primera Guerra Mundial.

1916. Aliança CNT-UGT.

1917. Vaga General.

1918-21. Auge de la CNT.

1919. Blasquisme. Revoltes camperoles.

1820. Assassinat del Comte Salvatierra. Auge de l'exportació de la Taronja(1920-28).

 

 

 

 

 

 

1928-32. Crisis econòmiques. Baixa l'exportació.

 

 

 

 

1931. Segona República. Renaix el blasquisme però gira cap a la dreta.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1922. Inauguració de les escoles de l'Albereda.

 

 

1929. Higini Perez García, alcalde.

1930. Felip García Montagut, alcalde.

1931-36. Carles Garay Fuster,alcalde.

1931-36/37. Vicent Ten Navarro, alcalde

1932. Companyia de Teatre, "Joano el forn"

1933. Insurrecció anarquista.

 

 

6/8/1936. Incendi de l'església

 

 

 

 

1937. Joan Martí Torrent, alcalde.

1937-38. Ventura Picher Navarro, alcalde

1938-39. Maties Campos Aparisi, alcalde

1939-40. Josep Mª Leal Gil, alcalde.

1940-43. Felix Asensi Torrent, alcalde.

Companyia de teatre "Pepeta Ricart"

1943-48. Rafel Ramon Campos, alcalde.

1948-52. Manuel Ricart Martínez, alcalde.

1949. Riuada de Bétera.

1952-57. Manel Aloy Ranch, alcalde.

1957. Riuaa de Bétera.

1957-68. Joan Baptista Torrent Salavert, alcalde.

 

 

 

 

1963-64. Acabament de la reconstrucció de l'Església

1968-76. Francesc Alufre García, alcalde.

1969. Col·legi Ntra Sra del Carme.

1970. Constitució Centre Artístic Musical.

1972. Col·legi Cervantes.

1972-76. "Apocalipsis"

 

 

 

 

 

 

 

 

1976-79. Francesc Fuentes Gómez, alcalde.

 

 

 

 

1917. Juntes militars de defensa. Vaga general.

 

 

 

 

 

 

1921. Desastre d'Annual.

1923-30. Dictadura de Primo de Rivera

1926. Fi de la Guerra d'Àfrica.

1927. Assemblea Nacional (consultiva).

 

 

 

 

1930. Govern de Berenguer.

1931. Segona República espanyola. Alcalá Zamora president de la República.

1933. Eleccions: la CEDA i el Partit Radical són els més votats.

1936. Eleccions: guanya el Front Popular. Azaña, president de la República.

18/7/36. Alçament nacional. Comença la Guerra Civil.

 

 

 

 

1939. Acaba la Guerra Civil.

1940. S'estableixen les cartilles de racionament.

1942. Constitució de les noves corts.

 

 

 

 

 

 

 

 

1957. Franco constitueix un nou govern que promourà als anys seixanta una política de creixement econòmic.

1964. Primer pla de desenvolupament

1965. Constitució de CC.OO.

 

 

1969. Franco designa Joan Carles successor.

 

 

 

 

 

 

1973. Carrero Blanco, president del govern, mor en atemptat.

1974. Arias Salgado, president del govern.

1975. Mor Franco. Joan Carles I rei d'Espanya.

1976. Adolfo Suarez, president del govern.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1982. El Congrés de Diputats aprova l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.

1983. Eleccions municipals i autonòmiques: triomf del PSOE. Joan Lerma , president de la Generalitat.

 

 

 

 

 

 

1995. Eleccions municipals i autonòmiques: triomf del PP. Eduardo Zaplana, president del govern.

 

 

1977. Ajuntament nou.

 

 

1979-91. Vicent Cremades Alcácer, alcalde

 

 

 

 

 

 

1985. Rehabilitació del Calvari

1985-89. Rehabilitació del castell

1986. Rehabilitació de l'Ajuntament vell.

1990. Casa de la Cultura i dels nostres majors.

1991-95. Josep Campos Pérez, alcalde.

1991. Centre de Salut.

1995. Vicent Cremades Alcácer, alcalde.

1977. Primeres eleccions democràtiques : guanya la UCD.

1979. Eleccions generals: guanya la UCD.

1981. Frustrat colp d'Estat.

1982. Eleccions generals: triomf del PSOE. Felipe González, president del govern.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1996. Eleccions generals: triomf del PP. Jose Mª Aznar, president del govern.

Riada del año 1957
Nevada del año 1946
Puente del Carraixet Puente de la Alameda

Original en Valenciano por Amparo Doménech Palau

Traducción al Español por Antonio Adrián Aguilella