 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTULO II: DESARROLLO HISTÓRICO GENERAL
21.-EL SIGLO XX
Les conseqüències socio-econòmiques de la Primera Guerra Mundial van afectar tota la Comunitat Valenciana. Primer va suposar una ruptura generalitzada de l'agricultura, especialment l'exportació dels cítrics. Al mateix temps, van sorgir importants fenòmens socio-polítics. El primer va ser la polarització social, reflectida amb el moviment vaguístic. La Confederació Nacional del Treball (CNT) va augmentar en més de cent mil afiliats durant l'anomenat "Trienni Bolxevic" (1918-1921). Al mateix temps es consolidava l'anarco-sindicalisme i es debilitaven les forces "històriques" de la vida política valenciana, tant pel que respecta a les dretes clàssiques com al republicanisme blasquista i, finalment, es realçava el valencianisme minoritari de Villalonga i les opcions radicals de Tomás i Martí.
La Dictadura del general Primo de Rivera (1923-1929) va significar la paralització de la vida parlamentària espanyola . Per a la Comunitat Valenciana va significar, segurament, el punt essencial de l'exportació de l'arròs i dels cítrics, que varen sofrir una merma cap a l'any 1928, degut a les dificultats dels mercats mundials, però n'augmentà després de la Conferència d'Ottawa, el 1932. Bétera també es trobava molt afectada per la crisi económida, sobre tot la de l'any 1929, provocant malestar en la població.
L'organització amb major implantació a la nostra vila era la CNT; la central anarco-sindicalista va ser la principal protagonista dels dos fets polítics i socials més rellevants d'aleshores, a nivell local: la insurrecció anarquista del 10 de gener de 1933 i les col·lectivitzacions dels anys 1936-39.
La CNT tenia, i continua tenint, la seu a l'edifici de la "Penya". Entre els anys 1925 i 1930, el sindicat dels agricultors i dels treballadors del camp, la UGT, la CNT i el sindicat del lligonet, feren una comissió per a traure un préstec bancari; aquests diners els van emprar en realitzar l'edifici de la "Penya" i, a més a més, aquests treballadors, en el seu temps lliure, ajudaren amb el seu esforç en la construcció d'aquest edifici. Després de la guerra civil, els dirigents que formaven els sindicats, abandonen Espanya i es van exiliar a l'estranger; aleshores, el banc va executar la hipoteca i l'edifici es va traure a subhasta pública; l'edifici va quedar en mans d'una família de Godella. Quan s'estabilitzà el govern franquista i, a nivell nacional, es va crear l'entitat dels llauradors anomenada "Hermandad de Labradores y Ganaderos", la junta directiva d'aquesta entitat a Bétera va decidir comprar el patrimoni dels llauradors a la família de Godella. La compra es va fer amb diners dels llauradors i amb l'ajuda que l'administració central, a tal fi, va donar. Quan a Espanya va entrar la democràcia es va extingir "la Hermandad de Labradores y Ganaderos" i, en el seu lloc, va aparèixer la Cambra Local Agrària, que el 1978 va fer les primeres eleccions democràtiques per als càrrecs directius. L'any 1991 es van extingir les Cambres Agràries, i tant el patrimoni com els empleats i la gestió van passar als ajuntaments. Aleshores la UGT i la CNT van reivindicar el seu local. Aquest és el motiu que la seu del sindicat CNT es trobe en un local de l'edifici de la Penya.
La crisi oberta desprès de la dictadura de Primo de Rivera, va originar la renovació de totes les forces polítiques i socials, que es preparaven per a fer front a la nova etapa històrica, que es va inaugurar el 14 d'abril de 1931, amb la proclamació de la II República. La proclamació de la República fou rebuda amb mostres de gran entusiasme. Però la República topà des del mateix moment de la seua constitució amb enormes dificultats. Una vegada més, les classes treballadores pensaven que havia arribat l'hora de veure satisfetes les seues reivindicacions socials. Però els continus problemes polítics, la qüestió religiosa, l'actitud de part de l' exèrcit o el problema regional, impedirien el normal desenvolupament del nou règim i la qüestió social passà a ocupar el primer pla.
Iniciats l'any 1933, els problemes plantejats al naixement de la II República continuaven amb la mateixa força i la República, indecisa, seguia sense saber com resoldre'ls. Aquesta fou la causa que un nou intent revolucionari, de caràcter anarquista, es declarara el gener d'aquest any. Si bé els focus més importants foren Andalusia i Catalunya, també a la Comunitat Valenciana tingué les seues repercussions, especialment a les comarques agràries de Castelló i València. A Bétera, igual que a Riba-roja, Pedralba i Bugarra, es proclamà el comunisme llibertari pel senzill procediment d'ocupar l'ajuntament i cremar l'arxiu de la propietat i el municipal, també foren abolides la propietat i la moneda. El comunisme llibertari preconitzava la llibertat de l'individu, la desaparició de l'Estat i la construcció d'una societat sense propietat, ni privada ni col·lectiva. La Guardia Civil reprimí amb extrema duresa aquests moviments.
Concretament, a Bétera els fets es succeïren de la següent manera: El dia 10 de gener del 1933, a les quatre del matí el "trenet" de València va ser tirotejat quan arribava a Bétera i un dels ponts de la Providencia va ser volat amb explosius. paral·lelament es van tallar les comunicacions telefòniques i telegràfiques. A continuació, els insurrectes, que havien segrestat l'alcalde, cremaren l'arxiu i es disposaren a saquejar la casa de la Guardia Civil, fins que l'arribada de tropes de la Guardia Civil de València va trencar el setge. La repressió va ser immediata i la Guardia Civil entrà d'una manera salvatge al local del sindicat, trencant-ho tot, on van trobar cinc pistoles, set carrabines, una escopeta, divuit cartutxos de dinamita, cinc bombes de mà, munició, metxes, etc,... (segons la nota oficial de Govern Civil, que també parla de la detenció de divuit persones entre les quals hi havia l'alcalde, dos agutzils i dos vigilants). Les fonts anarquistes esmenten tretze detinguts aquell dia, descomptant l'alcalde i els vigilants, i tretze més en dies posteriors, els quals van ser fortament torturats i apallissats.
La insurrecció anarquista de 8-10 de gener del 33 fou produïda per dos motius: les reformes vitals que va realitzar la República per a les classes populars i la política mediatitzadora i repressiva del govern contra la CNT. A aquests factors cal afegir altres, interns a la pròpia CNT, com són la configuració típicament revolucionària del moviment anarquista i el cisma intern dels "trentistes", amb la necessitat de desmentir-ho mitjançant una afirmació revolucionaria.
Amb la victòria del Front Popular, l'any 1936, i l'amnistia que es va atorgar, van retornar al poble i van ser els puntals bàsics del moviment cooperativista amb experiències de col·lectivització que arribaren a assolir una gran importància; per primera vegada les classes populars de la nostra vila, van assumir el poder i l'organització segons els seus interessos, fent vàlides les paraules amb què els militants anarquistes detinguts a la insurrecció del gener de l'any 33 iniciaven el seu relat dels fets: "Els pobles senten l'ànsia de la justícia alliberadora per fer triomfar una fraternitat que no hem vist encara enlloc. Durant les injustícies, la fam i la misèria aixequen els pobles com una onada del mar contra la tirania i les vexacions de l'agonitzant sistema capitalista", (fets trets del "Mercantil", "Las Provincias" i "El pueblo").
A la Comunitat Valenciana l'experiència col·lectivitzadora tan sols va ocupar el 4% de la superfície útil. Els motius d'aquesta reduïda acció col.lectivitzadora van ser determinats per l'estructura de la propietat del camp valencià, on predominava, en moltes comarques, la xicoteta i mitjana propietat, i per les escasses experiències reformadores de la pre-guerra, en contrast amb els latifundis andalusos o manxecs. De fet, ací, tant la UGT com la CNT, es van plantejar respectar la xicoteta i mitjana propietat agrària. Allí on es donava, de vegades amb presència de la violència, els mateixos militants del sindicat sovint no entraven en les experiències col.lectivitzadores, perquè com a treballadors de jornada fixa tenien uns salaris més remuneradors. Així, a Bétera, igual que a Pedralba, Bugarra, Villena, Burjassot, entre altres, hi va haver, però, experiències intervencionistes clarament revolucionaries.
El 18 de juliol del 1939 un general anomenat Franco s'alçava en armes, a l'Àfrica, contra el poder legalment constituït del Front Popular i començava, així, la guerra civil dels anys 1936-39.
Durant els primers mesos de la guerra civil, els pobles van quedar en mans dels Comitès de Defensa i Milícies, formats pels partits del Front Popular. La situació política del País València, entre el 18 de juliol i els primers dies de novembre, es va caracteritzar per la confusió, pel control espontani de les poblacions per part, especialment, de membres de la UGT i de la CNT i per l'aparent desaparició de l'autoritat del govern de la República. En aquest context, es van produir els atacs contra l'església, la van incendiar i es va desencadenar un fanatisme anticlerical, dirigit contra els catòlics, perquè els consideraven enemics de la República, van matar les monges, el rector i als seus col·laboradors. Molts dels implicats en la insurrecció van ser detinguts i afusellats, en resposta a la violència que els rebels havien desencadenat amb el seu alçament. Era freqüent l'activitat de grups fora de control, que desbordava els Comitès i les milícies, i es dirigia a l'assassinat indiscriminat. Les venjances personals es van mesclar amb represàlies polítiques, amb l'ús del famós sistema del "paseillo".
El setembre de 1936 el president de la República, Manuel Azaña, va acceptar la formació d'un nou govern presidit per Largo Caballero. A l'octubre, les tropes rebels ocupaven Madrid, doncs els insurrectes contaven amb la ajuda de l'Alemanya nazi i de l'Itàlia feixista. El 6 de novembre el govern es va traslladar a València i seguia tenint serioses dificultats per a imposar-se i controlar els seus partidaris. Al gener de 1938 Manuel Azaña demanava a València "una política de guerra... amb una sola expressió: disciplina i obediència al govern responsable de la República", el qual va passar llargues temporades a Bétera, a la finca anomenada "La pobleta", al terme de Portaceli, en passar la Cartoixa. El "batalló presidèncial" també va acampar a Bétera, concretament a la finca de davant l'estació del tren. El castell es va convertir durant la guerra en refugi local, presó i base d'alerta antiaèria.
El triomf del bàndol rebel en la guerra civil va tenir com a conseqüència l'inici d'un model econòmic en el que la industrialització havia de desenvolupar-se en un context de dirigisme, autarquia i contra-reforma agrària.
Finalitzada la guerra, l'ambient del poble va canviar de manera radical; eren els anys de la postguerra, els anys de la fam i de les malalties; anys en què es va reprimir i s'intentà esborrar l'obra dels col·lectivistes; anys d'exili per a alguns (Mèxic, França, Argentina) i anys de l'omnipresència de l'església; en concret a Bétera va tenir molta influencia el rector Don Lluís Verdú i les monges del castell. Van ser els anys del racionament i de la llet en pols.
El Campament Militar iniciava la seua construcció l'any 1935 a la partida "Les mallaes" i n'era ocupat per l'exercit l'any 1940.
Desprès de les transformacions econòmiques dels anys trenta la dècada dels quaranta representa un període d'estancament per factors naturals, com riuades, sequeres i gelades, que va afectar de manera greu l'agricultura de Bétera, de tal forma que la recuperació que s'esdevingué durant la dècada dels seixanta va ser deguda a l'extensió dels horts de tarongers i dels regadius en general.
La indústria comptava amb les fàbriques de calç i rajoles, un molí triturador, els inicis de la indústria tèxtil i una fàbrica de xocolate. El sector dels serveis començà a prendre importància amb la proliferació d'establiments comercials.
És a partir de 1960 quan Bétera començà a transformar-se i a adoptar les característiques que hui en té. Cadascun d'aquests aspectes està comentat i desenrotllat al punt corresponent.
A la dècada dels setanta Bétera va començar a dinamitzar-se, de tal manera que l'activitat va créixer amb gran eufòria econòmica: la taronja donà bons rendiments i faena a tothom, la construcció cresqué en proporcions desmesurades, es van fer finques, s'arreglaren les cases i no hi havia cap obrer parat. Els establiments comercials creixien per tot arreu. Els llocs de diversió es transformaven de ball a discoteca i desprès "pubs"; els bancs hi acudien a desenvolupar la seua activitat, tots sabien que hi acudien a l'olor dels diners, doncs el carrer de les Alfàbegues es va plagar de bancs i hui hi ha set oficines financeres. L'any 1978 s'inaugurà la Caixa Rural de la Cooperativa i els diners dels llauradors es quedaven a Bétera.
Per una altra banda, els joves d'aquests anys mostren al poble les seues inquietuds mitjançant la revista "Avant" primer, l'"Assemblea de joves" desprès i un grup de joves, anomenat "Apocalipsis", va destacar per la seua activitat social i cultural.
En 1975 va morir Franco, a poc a poc els grups polítics que ja estaven organitzats en la clandestinitat afloraren. A Bétera hi havia el PSOE, la UCD, el PC i, per a tots, l'autonomia era una de les seues reivindicacions bàsiques. El dia 9 d'octubre de 1977, dia nacional del País Valencià, hi va haver una gran manifestació a València per a demanar l'estatut d'autonomia.
Des d'aleshores, la burgesia més conservadora s'emparà en el fantasma del catalanisme i no va lluitar per defensar els interessos de València ni tan sols parla el valencià.
Es va crear al poble la Unió de Llauradors i ramaders i les primeres eleccions a la Cambra Agrària es realitzacen 1978 anys, amb la victoria de l´A.V.A.. Aquest any es crea l´associació de veïns, que després de dos anys de funcionament desapareix.
La dècada dels '90 es podria clasificar de monumental, prospera i de ventura pel nostre poble, doncs la lluita és per a millorar la qualitat de vida.
En octubre del '89 s´inaugura la restauració de l´edifici més emblemàtic del poble, el CASTELL. En juliol del '90, la "CASA CULTUTAL l DELS NOSTRES MAJORS" inaugura les dues primeres plantes, l´una dedicada a la instrucció, ensenyança i pràctica de la música, seu i acadèmia del Centre Artístic Musical de Bétera, l´altra a la llar dels nostres majors. Dos anys després s´estrena l´auditori amb una capacitat de 674 butaques i adients instal.lacions, on es realitzen concerts, obres teatrals, cinema i altres espectacles perque, les dimensions del seu escenari i l´equipament en tota la sala, permet acollr qualsevol tipus de representacions. En l´any 1991 s´inaugura el CENTRE DE SALUT. l en el '97 obri les portes a tot el públic la PISCINA COBERTA. Si en una dècada Bétera ha aconseguit aquests edificis, queda clar alló de monumental, que al mateix temps és símbol de prosperitat per a donar bon estar, felicitat o ventura a tots els veïns i veïnes.
Ja hem arribat a l´actualitat, i tots sabem el que passa, doncs entre tots estem posant els fonaments del futur, que com diu F. Mayor Zaragoza, eixe futur, que espere que no estiga llunt, pel diàleg intelectual i la convivència pacífica de tots els habitants de la terra.
 |
| El abrevadero de la alameda |
Original en Valenciano por Amparo Doménech Palau
Traducción al Español por Antonio Adrián Aguilella