 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTULO II: DESARROLLO HISTÓRICO GENERAL
19.-EL SIGLO XVIII: DESARROLLO ECONÓMICO
Segons el professor Reglà, aquest segle, i pràcticament la meitat del segle XIX, constitueix un període d'equilibri dinàmic entre les dues forces: les senyorials i els camperols.
Efectivament, les forces pro-feudals es recolzaven en l'aparell del nou estat, clarament favorable als seus interessos, i les forces pro-burgueses impulsaven un desenvolupament econòmic, principalment agrícola, important. Les dues forces van entaular un "tour de force" que va marcar l'imprompta d'aquest període.
Va ser en aquest segle quan Bétera, definitivament, va assolir de nou, i va sobrepassar, la població que tenia abans de l'expulsió dels moriscos; per tant, una característica important és l'augment demogràfic, doncs es va triplicar pel desenvolupament de l'agricultura, en tota la Comunitat Valenciana, i per la forta immigració.
Aquest desenvolupament econòmic va tenir com a conseqüència el moviment d'una gran activitat constructora, signe de prosperitat econòmica perquè es van crear llocs de treball. La primera obra realitzada va ser la reforma de l'església. La segona obra, cronològicament parlant, va ser l'ermita, que començà l'any 1798 i no va ser finalitzada fins l'any 1853; paral·lelament l'antic cementiri, que suposem que estava instal·lat a l'actual Calvari, es va traslladar al seu emplaçament actual, lloc que ocupa exactament des de 1825.
La llarga duració d'aquestes obres, possiblement, va ser deguda a l'episodi bèl·lic que es va desenvolupar a les nostres terres durant la Guerra del Francès al següent segle.
La Revolució Francesa, a finals del segle XVIII, va tenir efecte en tot el món i la mort del rei francés Lluís XVI va provocar una sèrie d'esdeveniments en algunes ciutats, entre elles València. Aquesta circumstància va provocar alguns rebomboris i revoltes contra els francesos que vivien a València i les seues propietats. Hem de ressaltar el motí dels dies 24, 25 i 26 de març de 1793.
La Guerra del Francès va començar el 1808, però no va ser fins l'any 1811 quan Bétera fou escenari de l'episodi que l'afectà directament, segons "València contra Napoleó" de Vicent Genovés, pàg. 213.
Fracassat l'intent del mariscal francés Suchet d'apoderar-se de Sagunt, l'exèrcit francés va empaitar les tropes que, a les ordres d'O'Donell, Villacampa i Sanjuan acampaven a Benaguasil, Bétera, el pla de Llíria i la serralada de Portaceli. La nit de l'1 d'Octubre el general Habert avançà el comandament de la seua divisió i, seguit per una companyia de reserva i una altra de cavalleria cap a Bétera, va topar amb les nostres forces a Portaceli. Aquestes, formades per 9.000 infants i 5.000 cavallers es van retirar de Bétera, es van escapar per Benaguasil i La Pobla de Vallbona, on van ser perseguits i, a l'endemà, atacats pels francesos els quals van sofrir una derrota en tota regla.
A la fi, els francesos van perdre la guerra i el 1814 abandonen les nostres terres.
També cal tenir en compte, que les terres valencianes eren una zona clau per a José Bonaparte, donat que li proporcionaven gran quantitat de productes agrícoles que, desprès, els intendents de Napoleó enviaven cap a França.
Aquesta guerra va tenir un cert caràcter de guerra agrària, però menys marcat que a la Guerra de Successió, a causa del malestar camperol com a conseqüència de la duresa del regim feudal, reforçat per l'extraordinari creixement demogràfic.
Original en Valenciano por Amparo Doménech Palau
Traducción al Español por Antonio Adrián Aguilella