Bétera, un poble per a tots

Ver la página en Español Veure la Pàgina en Valencià
Español Valencià
Portada Presentación Introducción Agradecimientos Himno de Bétera Escudo de Bétera Fotos Indice      
I II III IV V VI VII VIII IX X XI
Apéndice I Apéndice II Apéndice III Apéndice IV Apéndice V Apéndice VI Bibiliografía        

CAPÍTULO II: DESARROLLO HISTÓRICO GENERAL

9.-LOS PRIMEROS SEÑORES EN BÉTERA: LOS BOIL

Documentalment sabem que el 16 d'agost de 1386 l'Orde de Calatrava va fer donació de la vila de Bétera a la família Boïl, davant del notari Joan Ferràndiç, tal i com consta a les "Donacions Reals" en el tom l. El 12 de decembre del 1392, Juan l feu donació a Ramón Boïl dels ingrsos que en els llocs d'aquesta Orde -Bétera, Massanassa, Massamagrell i Xirivella- s´obtingueren. Aquesta cessió, en principi per onze anys, esdevindrà definitiva l'any 1426, quan els Boïl van acordar amb l'Orde de Calatrava quedar com a únics senyors de la vila, mitjançant el pagament d'una determinada quantitat, que es faria efectiva l'any 1437. Així i tot, l'Orde de Calatrava conservarà durant molt de temps un cert poder sobre Bétera.

Els Boïl, originaris del Sobrarbe aragonès, s'establiren al Regne de València desprès de la conquesta cristiana del segle XIII. El primer membre destacat de la família va ser Pere Boïl i d'Aragó, que exercí de Mestre Racional i comprà als Luna, el 1304, el senyoriu de Manises; va morir el 1323 durant la conquesta de Sardenya. Casat amb Altadona della Scala va tenir quatre fills barons, Felip, Ramon i Berenguer, dels quals partirien les distintes branques de la família Boïl, (línia de Manises, línia de Mislata i Benilloba i la de Borriol, i la línia de Boïl i Bétera, respectivament) i Joan, que es dedicà a la carrera eclesiàstica.

La línia de Boïl i Bétera va ser originada per Ramon Boïl de la Scala, conseller d'Alfons el Benigne i tresorer de Pere el Cerimoniós, qui va participar en la conquesta de Sardenya (1323-24) i en la campanya del Roselló (1343). El seu fill, Pere de Boïl i Castellar (+1392), casat amb Caterina Díez, va ser senyor de Boïl, Bétera, Xirivella, Massanassa, Massamagrell i Borriol. Aquest primer baró de Bétera dugué a terme la reconstrucció del castell -recordem que va ser enderrocat per ordre de Pere IV l'any 1364- aprofitant els mateixos fonaments. Tal reconstrucció degué realitzar-se l'any 1392, any de la donació dels drets reials a la família Boïl, i va finalitzar a principis del segle XV; reconstrucció que li va donar més aparença de palau-fortificat que no d'una fortalesa militar. El castell-palau, o casa castell de Bétera com s'anomenarà d'ara endavant, serà una de tantes mansions que tenien els Barons en aquesta regió. En els llargs períodes d'absència dels senyors, el castell quedava en mans d'un administrador.

En Pere Boïl i Castellar, amic de sant Vicent Ferrer, al voltant de 1400, va anar a la cartoixa de Portaceli, on estava Bonifaci Ferrer, germà de sant Vicent, per a demanar-li que li fera una traducció de la bíblia al valencià per a ús d'ell i de la família Boïl. Bonifaci hi accedí, i en la traducció intervenen a més d'ell, el seu germà sant Vicent Ferrer i altres homes de ciència de la cartoixa. Una vegada acabada la traducció, la bíblia va ser lliurada al seu fill, En Ramon de Boïl i Diez, ja que el seu pare havia mort.

A Pere Boïl i Castellar el va succeir Ramon de Boïl i Díez (+1407), governador de València de 1393 a 1407, el qual va estar implicat en les lluites entre els Centelles i els Soler i va morir assassinat. El seu fill Ramon de Boïl i Montagut (+1458) va ser virrei de Nàpols i dels Abruzzos, i va prendre part en la guerra contra Castella (1430) i en la batalla naval de Ponza (1435).

En temps d'aquestos senyors Bétera travessava una situació molt delicada; les grans sequeres dels anys 1395 i 1401 deixaren inutilitzable la font del poble, els camps deixaren de regar-se i les collites es perderen. La ruïna aplegà a tal punt que es va decidir enviar l'Alamí a Nàpols, lloc on residia En Ramon Boïl i Montagut, actual baró de Bétera i virrei d'aquest regne, amb la notícia desesperada de l'aljama que la població de Bétera desapareixeria si no es posava remei a la situació, doncs "no havia en lo dit lloc de Bétera mes de quatre o cinch cases poblades". L'Alamí era el funcionari recaptador de les rendes de l'aljama, que podia encarregar-se de la justícia civil en certs casos. La actuació del virrei fou immediata; ordenà que s'obrira una nova font i va fer canalitzar l'aigua fins als camps, fent-se càrrec de totes les despeses. La mesura tingué un resultat immediat: la població augmentà.

Els sepulcres d'En Ramon Boïl, el Governador Vell, com el de Ramon Boïl i Montagut, virrei de Nàpols, es troben al Convent de sant Domènec (Capitania General)

El virrei va morir sense fills legítims, de manera que la baronia de Bétera passà als descendents de la seua filla natural, Violant, casada amb Francesc Vives de Boïl. El pare d'aquest, Berenguer Vives de Boïl, va heretar els seus béns, i va passar a ser senyor de Bétera, a la mort d'aquell. A Berenguer Vives de Boïl, al voltant de 1475, li van demanar, una companyia d'impressors alemanys, una còpia de la bíblia dels Boïl per a fer la primera impressió d'una bíblia en valencià. D'aquesta bíblia impresa tan sols es conserva l'últim full a l'Hispanic Society de Nova York.

Entre 1557 i 1560, Bétera va patir un llarg cicle de l´epidèmia de la pesta. Per aquestes dates, en un moment difícil, es van adoptar mesures per tal d'evitar la introducció d'individus empestats al poble; així, per iniciativa del baró, van ser construïts dos portals: un a l'entrada del camí de València i un altre al camí que conduïa a la font.


Original en Valenciano por Amparo Doménech Palau

Traducción al Español por Antonio Adrián Aguilella