 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL VI: L'OCI AL LLARG DEL TEMPS
1.- TEMPS D'OCI
El temps lliure que han tingut els homes i les dones de Bétera l'han dedicat voluntàriament al descans, al divertiment o als quefers artístics i socials. Ha mantingut, a més a més, la mateixa discriminació sexual que hi havia en el terreny laboral fins als anys 60.
Aquestes activitats d'oci i d'esplai es podrien classificar en tres classes: d'homes, de dones i conjuntes.
- Les activitats d'oci per als homes tenien lloc, fonamentalment, fora de casa. Després de les feines del camp, tots els dies, es reunien a la taverna, al cafè o al bar (fins als anys ´40, a Bétera sols hi havia dues tavernes, dos cafès i un bar), també gaudien d'alguns esports, bé com a participants bé com a espectadors, al trinquet o al futbol, i uns altres practicaven la caça, doncs al terme de Bétera, abans, hi havia llebres, conills, perdius i guatles.
Era costum, els dissabtes per la vesprada, que els homes anaren a la barberia per a afaitar-se i aprofitaren per a fer les parleries del poble, doncs no hi havia revistes, com hi ha ara.
- Les activitats d'oci per a les dones, pel contrari, eren a la casa i als seus voltants, habitualment amb les veïnes al carrer per a cosir, brodar, fer puntes de boixets, punt de ganxo, calça o simplement xarrar.
L'altre, i únic lloc on podia anar una dona decent, era l'església on, a l'eixida, es trobava amb les amigues amb les quals, segons l'edat, comentava qualsevol cosa o feia un passeig pel carrer per a aconseguir la mirada o la salutació del xic que li feia gràcia.
- Les activitats d'oci conjuntes eren en llocs i moments molt concrets, on homes i dones es relacionaven i compartien temps, espai i distracció.
El lloc on es relacionaven, sobretot, xics i xiques per a buscar parella era el ball i el passeig. Aquest últim es desenvolupava a l'estació i, després, pel carrer de les Alfàbegues.
Des de la postguerra fins als anys 70 el passeig va tenir la seua hegemonia, donat que el ball era molt atacat per l'Església, que el considerava pecaminós.
El passeig consistia, entre altres coses, a posar-se el vestit de diumenge (que únicament estava destinat per a aquest dia). El diumenge pel matí, després de missa d'onze, els xiquets i xiquetes, i la joventut en general, donaven unes quantes voltes per tot el carrer; per la vesprada, el passeig es posava de gom a gom doncs també anaven matrimonis, especialment joves. Les xiques acudien al passeig pel seu compte, els xics acudien a buscar les xiques, i aquestes es deixaven trobar fins que el passeig acabava en parelles i el xic acompanyava la xica a sa casa. Si açò es repetia cinc o sis diumenges, aquesta parella acabava, habitualment, festejant.
El lloc on es feia el ball era, primerament, al "Dansin", que era un local polivalent. Al principi, es posaven films de cine mut (aleshores s'anomenava "Cine Dore") i es feien representacions teatrals i ball. El ball era amenitzat per una orquestra d'uns quants músics de la banda del poble. Des d'aquest local el ball es va traslladar a un magatzem situat a l'avinguda de l'Exercit, on hui es troba la casa de cotxes (concessionari) Opel, després va passar a un local davant de l'estació (dalt de la fusteria) i d'ací va anar al local de "Les Corones", (l'antic cafè "Les Corones").
L'organització del ball sempre era a càrrec dels majorals, ja que era una forma de traure diners per a la festa de les Alfàbegues. L'ambientació del local consistia, essencialment, en omplir el sostre de gallardets i motius festius, posar una bona il·luminació i un pòdium on es col·locava l'orquestra, que ja era un conjunt musical llogat pels majorals; també hi havia una barra de bar on els majorals venien refrescs o alguna copeta.
Com que la moral catòlica considerava que aquesta activitat era pecaminosa, no totes les joves anaven a ballar els diumenges, i moltes de les que hi anaven eren acompanyades per les mares (amb la finalitat de vetlar per la seua honra).
L'entrada al ball era gratuïta per a les xiques: sols pagaven els xics. Al voltant de la pista de ball hi havia cadires, on seien les xiques, els xics passaven i els demanaven si volien ballar; elles acceptaven o no, segons si era del seu grat o no. Si al diumenge següent el xic tornava a traure a ballar la mateixa xica, i aquesta acceptava i després passejaven, i açò es repetia uns quants diumenges, al poc de temps es feien nuvis. Si, pel contrari, a la xica no li agradava el xic, quan anava a demanar-li ballar aquesta li deia que no i esperava un xic del seu gust.
A poc a poc es va relaxar la moral catòlica i les famílies no impedien tant (sobretot a les xiques) d'anar al ball. A finals dels anys 60 la gent jove de Bétera anava més al ball i va desaparéixer, paulatinament, el passeig com a punt de relació de la joventut.
Aquest ball, que es realitzava al local de "Les Corones" començà a ser un èxit per a la joventut de Bétera, i per a la dels pobles de la línia del tren (Montcada, Alfara, Godella, etc.), que hi acudia a passar la vesprada del diumenge.
Podem fer-nos una idea del volum econòmic que desplegava aquesta activitat, doncs donava per a costejar íntegrament les festes de les Alfàbegues organitzades pels majorals.
Com que, realment, era un negoci desenvolupar aquesta activitat per a la joventut, els propietaris del local deixaren de llogar-lo als majorals i realitzaren l'actuació pel seu compte i, com a conseqüència de l'evolució de la tècnica musical, aquest ball es va convertir en discoteca. A finals del anys 70 Bétera ja tenia en marxa dues discoteques: "Les Corones" i "Azhor". La proliferació de discoteques va ser molt gran per tot arreu; algunes deixaren de funcionar i unes altres es van reconvertir en un altre tipus d'espai o en una discoteca més menuda, adient al gust de la joventut dels anys 80. En l'actualitat no funciona cap de les dues, malgrat que la joventut de Bétera sí que hi va, a les discoteques del voltant.
Des de fa set o vuit anys, a l'estiu, la discoteca "Traile" dóna servei a la joventut de Bétera. Aquesta discoteca, a l'aire lliure, està ubicada a l'eixida del poble en direcció a Nàquera.
El cine començà a tenir tant d'èxit, que després del "Dansin" es passaren films al mateix local on es feia el ball, a l'avinguda de l'Exèrcit (al costat de d´on està l´OPEL). Molt prompte es van obrir dos cines d'estiu, primer al carrer de la Puríssima núm 2 i després un altre, la "Terrassa Florida", al carrer del "Marqués de Dos Aguas" núm. 14.
El cine era el divertiment de tots els veïns, grans i menuts, així que l'any 1950 es va estrenar el cine "Martín", al carrer de les Alfàbegues. Aquest cine era dels més grans i bonics, amb unes instal·lacions, una capacitat i una decoració que era de les millors de l'època. Va ser l'últim que es va tancar, pels voltants dels anys 80, com a conseqüència de l'entrada del cine i del vídeo a la llar.
Era costum passar dos films a la setmana: una sessió el dissabte a les 21 hores, una altra el diumenge per la vesprada a les 15 hores on, en acabar la segona pel·lícula es repetia la primera, i l'última sessió era el diumenge a les 21 hores. El cine, va tenir tanta acceptació que, de l'any 50 fins a finals dels 70, Bétera tenia quatre cines en funcionament (a l'estiu).
Els xiquets i les xiquetes, i la joventut en general, anaven al cine el diumenge per la vesprada i, en finalitzar la sessió, anaven a passejar-se pel carrer del cine, que era el passeig. Els nuvis anaven els dissabtes, però sempre acompanyats pels pares o d'algun familiar de la núvia per a custodiar l'honra d'aquella, ja que sols es valorava l'aspecte sexual de la dona (bes, carícia...). De fet, fins a finals dels 60, a Bétera, una parella de nuvis no podia anar a soles a cap lloc, sempre duien el "ciri" per a vigilar o testimoniar la conducta de la parella i jutjar la dona; la del home no es valorava perquè en tenia o massa o gens d'importància.
Després d'un procés d'evolució i de transformació dels costums, i com a conseqüència de la lluita de la dona per aconseguir la igualtat amb l'home, a més de la laboral també al terreny de l'oci, esplai o divertiment, podem dir que hui, a Bétera, no hi ha distinció de lloc, temps o espai en aquestes activitats. Així, tant els xics i les xiques com els homes i les dones entren en un bar o en un pub; sols hem de destacar i lamentar que no hi ha ni cine ni discoteca i els joves de Bétera, per a buscar aquesta distracció, han d'eixir fora del poble.
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella