Bétera, un poble per a tots

Español	Valencià

CAPÍTOL V: CULTURA

3.-LES BANDES DE MÚSICA

En eixe fet socio-cultural, convertit, de fa ja moltíssims anys, en una tradició dels pobles valencians, coneguda, comentada i admirada pertot arreu, com és la creació, proliferació i engrandiment de les societats musicals i les seues corresponents bandes de música, es pot dir que Bétera va ser una d'aquelles poblacions capdavanteres que en el segle XIX ja comptava amb una banda de música, organitzada i correctament uniformada.

Fa uns quinze anys, la Junta Directiva que aleshores estava al front de l'actual Societat Musical, en vista que sols es coneixien unes poques anècdotes i alguns fets, i sempre de paraula, referents a les bandes i societats musicals que havien existit anteriorment, inicià una laboriosa campanya mantenint converses i fent consultes i entrevistes a les poques persones més majors, que encara estaven entre nosaltres, que havien format part d'aquelles agrupacions ja desaparegudes, com, per exemple, Julián Sorlí Castro, José Casanoves Palau, Francisco Coscollar Casanoves, José Arnal Aloy, José Aloy Palau, Vicente Llistó Aguilar i Mariano Ricart Aloy. També van ser visitades algunes persones que havien tingut algun familiar com a component de les esmentades bandes.

Gràcies a aquelles indagacions i escorcolls es van aconseguir dates, referències i detalls, així com algunes fotografies i algun document, que van servir per a recompondre, almenys un poc, la trajectòria musical al nostre poble.

Actuació del C.A.M. "La Figa" el dia de la inauguració de les escoles. Dirigeix el mestre Palau. A l'esquerra el mestre Barceló, al fons l'alcalde Vicent Aloy, el jutge Matias Fenollosa i el rector José Miralles entre altres

I, seguint el comentari, no es pot passar per alt que, a conseqüència d'aquella investigació que es féu, es va saber, per una gran majoria, i es va confirmar, per als dos o tres que ho recordaven, que Bétera tenia un himne escrit per l'eminent compositor Manuel Palau Boix, més conegut per tots com el mestre Palau. Himne que fou interpretat l'any 1922 en la inauguració de les Escoles Municipals que es van construir en l'Albereda. Per motius que no vénen al cas, aquell himne, va desaparèixer del poble i, lamentablement, ningú d'aquella època, en la que tots estaven sabedors de la seua existència, feren res per recuperar-lo. Naturalment, els directius que iniciaren aquella recollida de dades i curiositats, començaren a fer gestions que, tenint en compte que ja havien passat més de seixanta anys de la desaparició, eren prou dificultoses. No obstant això, en octubre de 1985, la Directiva recuperà el material de la partitura original, que estava, ni més ni menys que en Madrid, en poder d'un nét del mestre Barceló, director de la banda que l'havia estrenat, el qual també és músic, i que, en el moment va estar sabedor que a Bétera hi havia de nou una societat musical i, a més a més, estava fent gestions per a recuperar l'Himne, personalment el féu arribar a mans de la Directiva. Himne al qual li posà lletra Francesc Peris i Valls, i fou "reestrenat" el 1988, interpretat per la Banda i cantat pel Cor d'educands, del Centre Artístic Musical, en un concert amb motiu de la presentació del primer disc gravat per la nostra Banda, en commemoració del 750 aniversari de l'arribada del Rei Jaume I.

Després de l'incís sobre l'Himne, però considerat necessari per la vàlua de l'obra, tant artística com sentimental, que no deixà de ser un premi a aquella tasca de recuperació de dades musicals del nostre poble, retornem a agafar el fil històric de les nostres bandes de música.

La referència més antiga que es va aconseguir fou una fotografia dels components d'una banda que, segons les conclusions tretes d'aquelles entrevistes, la podem situar entre els anys 1880 i 1890, la qual es va disgregar el 1900, formant-se dues societats anomenades: Unión Musical Santa Cecilia, (amb el sobrenom popular de "El Poll") i Centro Artístico Musical, (conegut popularment per "La Figa"). I, tal com sol passar en casos similars, la ideologia de les societats era diferent. Uns eren lliberals i els altres conservadors.

La UNIÓN MUSICAL SANTA CECÍLIA.- (1900-1928)

Sobre ella es tenen les següents dades:

EL CENTRO ARTÍSTICO MUSICAL (1900-1928)

Dades obtingudes:

Per a finalitzar els comentaris sobre les referències que existeixen de les bandes esmentades, hem deixat alguns punts que eren similars en les dues agrupacions i són el següents:

I així s'arriba a l'any 1928, on pareix ser que els problemes, sobretot els ec22onòmics, posaren en serioses dificultats les nostres agrupacions, i és quan, a conseqüència d'aquella situació i dels consells i l'assessorament del mestre Palau, sempre al corrent de tot el que passava a Bétera en el terreny musical, degut als vincles d'amistat que l'unien tant amb el mestre Barceló, aleshores director del Centro Artístico Musical, com amb el farmacèutic Manuel Aloy Ranch, al qual, fins i tot, li té dedicada una de les seues obres, concretament la Valenciana núm. 2, titulada "Bétera", és quan les respectives directives van acordar la fusió d'ambdues societats amb el nom de:

UNIÓN MUSICAL SANTA CECILIA DE BÉTERA (1928-1936 i 1939-1964)

La trajectòria d'aquesta Societat, a conseqüència de la guerra civil, estigué dividida en dos períodes. Concretament de 1928 a 1936 i de 1939 a 1964.

Momentàniament aquella fusió va permetre la continuïtat de la música al poble, però la pèrdua de la rivalitat entre els dos col·lectius anteriors no es va compensar amb altres aspiracions i així, modestament, va transcórrer la primera etapa.

La situació el 1939, a tots els nivells, quan es va reorganitzar la banda, tampoc era la més adient o adequada, limitant-se a cobrir els compromisos de la població i, com a molt, anant a tocar a les falles de València. Entre unes coses i altres trobem que el 1964, aquella banda de música, ja que no es pot parlar de Societat, perquè com a tal no hi havia activitats, es va dissoldre.

I és en l'any 1968 quan, Francisco Alufre García, recentment nomenat Alcalde, es va preocupar perquè Bétera tornara a comptar amb una banda de música. Amb tal motiu, i amb el recolzament d'uns quants col·laboradors, creà una Agrupació esportivo-cultural amb la finalitat d'acollir en ella a dos grups de joves, que aleshores es dedicaven a jugar a bàsquet i handbol en una pista improvisada a l'Albereda, i a la futura banda que s'estava intentant crear.

Al llarg d'uns quants diumenges de la primavera de 1968, aquell grup de col·laboradors, acompanyats per músics amb instruments de l'anterior banda desapareguda, recorregueren tot el poble visitant tots el veïns, per tal d'aconseguir socis per a la nova Societat, i es van trobar amb una esplèndida i entusiasta resposta per part del veïnat.

Aquella agrupació estava presidida per Juan Bta. Aloy Llopis i administrada per Miguel Fita Aliaga, Ismael García Aloy i Francisco Fuentes Gómez. Per a la direcció de la banda de música es va contractar Blas Sales Moragues, que estigué de Director fins al desembre de 1969.

En gener de 1970, es féu càrrec de la direcció Manuel Campos Vivó. I així continuà la cosa fins a la meitat de 1970, en decidir l'esmentat Alcalde donar-li una independència total a la banda. Amb tal motiu, va reunir a José Arnal Aloy, Raquel Palacios Ballesteros, Julio Hurtado Marco i Francesc Peris i Valls, perquè és feren càrrec d'organitzar, tal com calia, una societat musical. Proposta que tots quatre van acceptar.

CENTRO ARTÍSTICO MUSICAL DE BÉTERA

Si, com acabem de relatar, la banda ja portava prou més d'un any assajant i actuant, es pot dir que, arran d'aquella reunió que hem comentat en línies anteriors, és quan va nàixer veritablement l'actual Societat.

D'aquelles quatre persones, abans citades, que es van comprometre a formalitzar la societat, Julio Hurtado es va oferir per a ser el president, i, amb el vistiplau de les altres tres, van acabar de completar una directiva, que, amb el mestre-director Manuel Campos, que ja estava al front de la banda, iniciaren les activitats per a portar endavant el projecte de la Societat, Banda i Acadèmia.

Els primers estatuts que es van confeccionar porten la data del 22 de febrer de 1971 i es van presentar al Govern Civil de València, el qual els va aprovar el 2 de setembre de 1971. Va quedar, des d'aquell dia registrada i legalitzada oficialment l'actual Societat.

A finals del 1993 es va crear una comissió per a reformar i actualitzar aquells estatuts, que van ser presentats a la Conselleria d'Administració Pública de la Generalitat Valenciana el 30 de març de 1994, donant-ne la seua aprovació el Govern Valencià el 21 d'abril del mateix any. Des d'aquell dia la denominació oficial de la Societat és la mateixa però en valencià, o siga:

Centre Artístic Musical de Bétera

En la trajectòria de la banda, que com ja s'ha dit adés començà un parell d'anys abans de constituir-se l'actual societat, es poden observar tres etapes:

La primera, des de la meitat de l'any 1968 fins a la meitat del 1970, quan estava inclosa en l'Agrupació esportivo-cultural i dirigida per Blas Sales. La funció d'aquella temporada va consistir a reagrupar i consolidar la banda, dedicada a atendre les necessitats del poble en festivitats i actes diversos.

La segona, des de la meitat del 1970 fins a finals del 1979, ja com a Societat legalment constituïda, es caracteritza per l'objectiu predominant de preparar la banda per a poder participar en certàmens. I allò, en poc de temps, li donà un gran ressò artístic, perquè la veritat és que es van aconseguir bons premis i alguns molt importants. Però, aquella aspiració es féu amb tanta intensitat, (sols hem de comprovar que en poc més de cinc anys, entre 1973 i 1978, participà en deu competicions), que no hi havia temps i, sobretot, diners, (en aquells moments els certàmens eren prou costosos per a la Societat) per a dedicar la deguda atenció a altres activitats tan importants com l'acadèmia per l'ensenyament del educands, amb tal de fomentar i estendre la cultura musical i assegurar noves incorporacions a la banda.

La tercera, des de finals del 1979 fins als moments actuals, començà amb un canvi, quasi total, de la directiva, i també es canvià de mestre-director. Pel fet que el període anterior no tingué un final massa afortunat, se li donaren unes altres directrius i finalitats a la Societat, de cara al seu futur. Pràcticament es pot dir que s'ha deixat de participar en competicions, (en aquesta etapa sols ha concursat en un certamen). Es van incrementar els intercanvis amb altres bandes, però en forma de festivals. Es van iniciar contactes amb bandes estrangeres que tots els anys, des de 1983, vénen a realitzar concerts al nostre poble, amb l'atractiu que això representa per als habitants de Bétera que, així, poden conèixer les característiques i peculiaritats d'aquelles agrupacions. Ha donat, també, l'oportunitat perquè els nostres músics es relacionen amb els músics estrangers i inicien una amistat que, en molts casos, segueixen mantenint. Visites que també han donat peu perquè la nostra banda haja fet ja diverses eixides a l'estranger, i haja donat concerts en distintes poblacions d'Europa. És a dir, ha donat al·licients per a mantenir la il·lusió musical i al mateix temps ha creat un ambient socio-cultural que sobrepassa els límits estrictament musicals. Amb tal motiu es pot afegir, igualment, que, tant quan ells han vingut ací, com quan la nostra banda els ha tornat la visita, Bétera és coneguda i recordada de molt bon grat en moltes poblacions europees i fins en el Japó i Amèrica del nord, ja que també ens han visitat una banda japonesa i algunes joves orquestres dels Estats Units i també d'Europa.

És l'etapa on, dels 35 músics que hi havia quan es feu càrrec el mestre José Alamá, s'arribà als 85/90 de plantilla. Dels 45/50 educands, d'aquell mateix moment, atesos pel mestre amb l'ajuda de dos músics col·laboradors, Josepa Campos i Jordi Peris, s'ha passat a les 230 matrícules i 22 professors que té actualment l'acadèmia.

Cor del Centre Artístic Musical

En 1992 es va crear la Jove Orquestra de Cambra, dirigida per Jesús Romero Redondo. En 1994 va iniciar les activitats el Cor, dirigit per Josepa Campos Aparisi, i el 1996 va fer el seu debut la Banda Juvenil, amb Vicente Jesús Camps Sanchis de director.

Encara que siga breu, no podem deixar de fer un comentari, i això és producte de totes les etapes de la banda, d'eixa vintena, aproximadament, de joves, xics i xiques, que actualment estan actuant en el camp professional com a professors en conservatoris i escoles, o com membres en les plantilles d'orquestres simfòniques o bandes municipals, provincials o militars. És el fruit del qual més orgullosos podem estar, tant per la seua vàlua personal, que la tenen ben demostrada, com per allò que significa, per a la Societat i el poble, comptar amb eixe grup cultural d'ambaixadors que porten i donen a conèixer, pertot arreu, el nom de Bétera. I un gran exemple a seguir per als que vénen darrere.

I parlant d'exemples a seguir, no podem oblidar el que està donant el músic Trinitario Sierra Catalán, que és un d'aquells que el 1968 va eixir a tocar pels carrers per tornar a fer una banda i, al cap de trenta anys sense interrupció, continua tocant en ella, naturalment, com a músic aficionat, la qual cosa encara li dóna més mèrit.

Esperem que les properes generacions sàpiguen mantenir i, sempre que siga possible, millorar, una tradició tan arrelada entre els valencians, com són les Societats Musicals als pobles.

La jove orquestra del Centre Artístic Musical

Original en Valencià per Amparo Doménech Palau

Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella