 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL II: DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC GENERAL
17.-ELS RABASSA DE PERELLÓS, MARQUESOS DE DOS AGUAS
L'any 1728 va morir a Saragossa Guillem Manuel de Rocafull de Boïl de Rocabertí i Anglesola, comte de Peralada i d'Albatera, i senyor de Bétera. Immediatament es va promoure un plet per la possessió dels béns de la casa i estats de "Maza Lladró", entre els quals, pensem, s'hi trobaria Bétera. Els contendents eren el marqués de Dos Aguas, En Giner Rabassa de Perellós, i el comte de Montealegre. El 10 de maig de 1737, per sentència del Consell Reial de Castella, se li va concedir a En Giner Rabassa de Perellós, marqués de Dos Aguas, la possessió de tots els béns i rendes de l'anterior comte d'Albatera, entre les quals hi havia Bétera. En conseqüència, Bétera passà a mans dels marquesos de Dos Aguas.
En els seus orígens, els Rabassa van ser uns repobladors que passaren al nou regne per a integrar-se en la rudimentària administració reial com notaris. Posteriorment, el 1240 i 1247, van obtenir heretats a Múrcia, Oriola i Xàtiva. En 1290 Giner, notari, ja estava adscrit, professionalment, al municipi de València. En la següent generació Giner major havia adquirit estudis universitaris, doncs exercia com a llicenciat en leys; des de 1325 va variar l'apel·latiu que l'intitulava, va deixar de ser ciutadà per a titllar-se habitador (va ser senyor d'Alcàsser, almenys des de 1369), i va aconseguir emparentar-se amb la xicoteta noblesa de la ciutat, ja que es va casar amb Isabel Caldero. De forma paral·lela va iniciar la seua carrera política (jurat, mustaçaf, etc.) i professional (advocat pensionat) al municipi.
El seu fill, Giner menor, continuà la mateixa activitat socioprofesional del pare, però l'ascens social va continuar: el 1391 va ser armat cavaller, tal vegada en recompensa pels serveis prestats a la Corona; el 1392 va aconseguir el grau de doctor en leys, es va casar amb la noblesa forana i ja des de 1389 era el marit de María Fernández de Tarazona. La seua projecció política (set llocs entre 1378 i 1407) i professional, al municipi i a altres institucions reials (Batlia, Governació, etc), va anar en augment i va arribar a exercir de tresorer a la Cort de Joan I. La seua reputació jurídica i política va fer possible que fóra elegit compromissari de la ciutat per assistir a Casp, però el 5 de maig de 1412 va ser declarat impedit o inhàbil.
La germana de Giner menor i filla de Giner major, Joana Rabassa, va evidenciar en els seus matrimonis l'ascens social del llinatge, doncs es va casar, primer amb Pere Centelles i, desprès, amb Francesc de Perellós. A les capitulacions d'aquest últim matrimoni es va convenir que els fills d'En Francesc i Na Joana, així com als seus successors, tingueren el cognom Rabassa de Perellós i que, també, s'anomenara Giner al primogènit i successor. Així amb Giner Rabassa de Perellós, senyor de Benetússer i Dos Aguas, s'inicià la línia de successió dels marquesos de Dos Aguas, títol que va obtenir el 1699 amb Giner Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta.
Al llarg del segle XVII i XVIII es van emparentar amb la noblesa de major rang, com els comtes d'Albatera, en casar-se Giner Rabassa de Perellós amb Maria de Rocafull, germana del comte d'Albatera i XII baró de Bétera, o amb els Rocabertí.
La seua descendència directa es va estingir a meitat del segle XIX, quan Giner Rabassa de Perellós i Palafox va morir a Roma el 1843 sense descendència directa. Al seu testament, no obstant això, va deixar com a hereu universal a Vicent Dasí Lluesma, fill de Bétera, diputat i senador del regne, en qui recau el marquesat de Dos Aguas, per Reial Cèdula el 21 de juny de 1851 i Reial Despatx del 4 de maig de 1853.
En Vicent Dasí es va casar amb Na Carme Puigmoltó i Mayans, filla dels comtes de Torrefiel. Els seus fills barons, En Pascual i En Vicent, van ser agraciats per Alfonso Xll amb els títols de vescomte de Bétera, títol que se li atorgà al primogènit del marqués de Dos Aguas, i comte de Daya Nueva. Les filles varen ser, Na Carmen, que va morir fadrina; Na Maria, que es va casar amb el Caballero Maestrante de Zaragoza, En Manuel San Gil i Villanueva, pero no deixà decendència, i Na Sofia que es va casar amb el Comte de Berbedel, siguent els seus fills: En José de Prat Dasí, Comte de Berbedel; En Vicente, Barón de Antillón i En Cesar, Barón de la Almolda i cronista de Bétera durant la decada dels anys 50, vivia al poble i la seua residència era el xalet que hi havia a la plaça. del Calvari, on hui està la finca "el barco". També passava temporades al mas "El Romeral"
El vescomte de Bétera, al morir abans que son pare, no va poder obtindre el títol de Marqués de Dos Aguas, el qual va passar sucesivament a les tres filles: Na Carmen, que va morir fadrina; Na Rosalia, que es va casar amb el Marqués de Galtero, i la seua filla Na María del Rosario va morir molt jove sent Marquesa de Dos Aguas, i Na María de la Concepción -consort d´En Fernando de Rojas, Marqués de Algorfa-, va ostentar el títol. El seu fill En Rafael de Rojas i Dasí, va ser el Vescomte de Bétera. Des de l´any 1983 En Pascual de Rojas i Cárdenas té el títol nobiliari de Marqués de Dos Aguas.
 |
| Panteó de la família Marqués de Dos Aguas |
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella